Delícies del rebost

 

Ingredients:

• faves petites
• endívies
• capipota
• fulles de menta fresca
• suc de llimona
• oli d’oliva verge
• sal i pebre

Passar les faves per la paella amb molt poc oli, si són molt petites aviat estaran llestes. 

Tallar les endívies a talls petits i reservar.

Tallar el capipota a talls petits.

Picar les fulles de menta.

Un cop les faves estan cuites apaguem el foc i hi afegim les endivies. Els hi donem unes voltes i ho posem en un bol. Hi afegim el capipota i la menta.

Amanim amb oli, suc de llimona i salpebrem.

(c) Delícies del Rebost - saramaria

La secció de Comer de La Vanguardia, té a voltes receptes interessants. Aquesta és el GispyChef, un cuiner una mica poc ortodoxa, però que fa moltes receptes interessants. Podeu veure l'original, penjada a Instagram.
Jo hi he afegit uns encenalls de pernil ibèric.

Ingredients:
- Un cogombre
- Dues figues
- Una burrata
- Encenalls de pernil ibèric
- Suc de mitja llimona
- Oli d'oliva verge
- Sal

Pelem el cogombre amb el pelador, i amb el mateix pelador, tallem fines tires de cogombre fins a arribar a les llavors, que descartarem, pels seus quatre costats.

Posem les tires de cogombre en un bol o plat, hi afegim el suc de llimona, sal, i un bon raig d'oli d'oliva, ho reservem i ho deixem marinar.
Tallem les figues a llesques petites. Preparem la burrata i els encenalls de pernil.

En un plat posem les tires de cogombre, deixant el suc de marinar al plat. A sobre hi posem les figues, i la burrata en tires. Repartim els encenalls de pernil pel plat.

Al vídeo amaneix el plat amb suc de marinar, però jo, per no trobar-ho massa fort de llimona, li vaig posar un rajolí d'oli d'oliva.

Recepta clàssica de l'amanida de col, “coleslaw”, que he trobat a Williams-Sonoma, una web magnífica de receptes, moltes receptes, i on també venen estris de cuina.
La salsa es fa amb una maionesa feta a casa amb sucre i espècies, un acompanyament perfecte per a porc, entrepans, i carns a la brasa.
Algunes receptes l'hi afegeixen poma, o afegeixen una cullerada de crème fraîche a la vinagreta.

Ingredients:

Del Banc de Recursos del Ministerio de Educación

- 1 col verda, sense les fulles externes i la tija grossa
- 1 pastanagues
- 1 pebrot verd petit
- 1/4 de ceba blanca mitjana
- 1 rovells d'ou
- 1 cullerada de postres de mostassa Dijon
- 1 raig de vinagre de sidra
- 1 tassa d'oli de gira-sol
- 1/2 cullerada de llavors d'api
- sal i pebre
- 1 cullerada de postres de sucre

Pelar i ratllar les pastanagues pels forats grans dels ratllador, o bé tallar-les en juliana. Reservar-ho en un bol. Picar, ben petit, el pebrot verd. N'hi ha d'haver aproximadament mitja tassa. Afegir a les pastanagues.
Ratllar la col o bé tallar-la ben fina en juliana, unes 6 tasses aproximadament. Afegir al bol amb les pastanagues i el pebrot.
Ratllar la ceba amb un ratllador col·locat sobre el bol, de tal manera que tant la ceba ratllada com el suc caiguin a dins. Reservar.

Fer una maionesa amb els rovells d'ou, la mostassa i la meitat del vinagre, tot anar-hi afegint l'oli poc a poc.
Quan la tenim emulsionada li afegim la resta del vinagre i la resta de l'oli.
Afegir-hi les llavors d'api, el pebre blanc i el sucre.

Amanir les verdures del bol amb aquesta barreja. Deixar a la nevera com a mínim unes tres hores.

Al dia següent ja es poden començar a consumir.

-->

- sis seitons marinats
- 300 gr de faves pelades
- una cullerada de postres de tàperes
- oli d'oliva verge
- un manat de menta fresca
- salsa romesco
- farina
- 50 ml de vi blanc
- 250 ml de vinagre de sidra
- 50 ml d'aigua
- 3 grans d'all
- sal i pebre

Un cop més la revista Cuina va convocar, en motiu de la festa de les revistes, als bloguers gastronòmics a Tortosa.
Aquest cop dues sessions de cuina sefardí, la primera de la mà de Núria Bàguena al matí, i a la qual no vaig poder assistir. Podeu llegir la crònica que ha fet l'April's Kitch que si que hi va poder ser.
La segona, a l'escola de cuina Via Magna de la mà del xef i professor Joan Forcadell.

L'escola de cuina Via Magna es troba a l'edifici del Seminari de Tortosa, en un edifici i un lloc amb unes vistes privilegiades.
Varem poder veure les instal·lacions ja que en Joan en les va ensenyar i ens va anar explicant cada racó.
L'escola compta amb una residència en el mateix edifici, on els alumnes s'hi poden allotjar. A part de servir els àpats de la residència, també tenen restaurant obert els dimecres al migdia.




Amanida d'albergínies
- 3 albergínies mitjanes
- 1 ceba gran
- 150 gr. de formatge curat ratllat
- 150 gr. de formatge fresc
- 3 grans d'alls
- 3 branques de julivert
- 5 fulles de menta fresca
- Oli d'oliva verge 
- pebre negre molta
- sal
- un polsim de comí mòlt 

Tallem les albergínies per la meitat, les untem amb oli d'oliva i les salem. Les posem al forn a mitja temperatura durant uns vint minuts. Les traiem del forn, i les tallem a tires. Reservem.

En una mica d'oli d'oliva sofregim la ceba i els alls picats ben petits. Un cop daurats els reservem. Piquem el julivert i la menta, barregem amb el comí i el pebre i ho reservem.

Tallem petit el formatge fresc i el barregem en un bol gran amb el formatge ratllat. Afegim la menta, el julivert picats amb les espècies. Després la ceba sofregida. A continuació les tires d'albergínia.

Barregem bé i ho servim a temperatura ambient.

Al cistell de verdures i fruites que em va enviar La Tavella hi havia unes aranges precioses. No en sóc massa amant, per això de seguida vaig buscar una manera de cuinar-les. Com que també hi havia un magnífic enciam que no necessitava res més que una bona vinagreta o sols un raig d'oli, vaig decidir fer un salmó marinat per acompanyar-lo.

Ingredients:
- una aranja 
- 400 g. de llom de salmó fresc 
- una cullera de postres generosa de gingebre ratllat 
- mig got d'oli de gira-sol o qualsevol altre que sigui suau 
- un quart de got de salsa de soja 
- unes fulles d'enciam 
- un cullera de cafè de sucre 
- una cullerada de postres de mantega 
- escames de sal

Tallem el llom de salmó en trossos regular, a mi me'n van sortir tres com el de la fotografia i uns trossos petits. Reservem.

Fem suc amb mitja aranja. De l’altre meitat en separem els grills a sang. Ho reservem. Si us agraden les aranges podeu posar-hi el suc d'una i fer servir els grills d'una altra.

En un pot per anar al foc hi posem un got d’oli, el gingebre ratllat, i ho deixem confitar a foc lent. No ha de bullir, si cal l’anem traient i posant al foc. Jo li vaig tenir uns vint minuts.

Traiem del foc l'oli amb el gingebre i hi barregem el suc de l’aranja i la salsa de soja. Hi posem el salmó i ho deixem marinar. Una mitja hora.

Mentre posem en una paella la mantega amb els grills d'aranja, quan es comencin a desfer hi afegim el sucre i ho deixem confitar. Jo hi vaig afegir el sucre per què, com he dit, no en sóc massa amant del gust amarg de l’aranja i el volia suavitzar.

Tallem les fulles d'enciam en juliana i les posem en un plat. A sobre hi posem unes cullerades de l’aranja confitada, un dels talls de salmó i ho amanim amb el suc de marinar-lo. Acabem amb unes escames de sal.

En un d'aquells sopar on cadascú porta alguna cosa per a compartir, algú va dur aquesta amanida. Acompanya bé els embotits, carns i fins i tot peix. 
Les quantitats de cada ingredients són al gust i s’hi poden afegir d'altres.

Ingredients:
- 200 gr. de blat per a cuscús
- una poma golden 
- mitja magrana 
- codonyat 
- un bon grapat de nous 
- oli d'oliva verge 
- sal 

Preparem el cuscús segons les instruccions de l’envàs i el deixem refredar.

Desgranem la magrana en un bol. Hi afegim el codonyat tallat a daus ben petits. El grapat de nous, generós, també esmicolades. Tallem la poma a daus petits i l’hi afegim.

Finalment hi afegim el cuscús i un raig d'oli. Salem al gust i llestos!

En Pep Nogué va fer aquesta peperonata a l'Espai Consum de Bonpreu acompanyant una mitjana de vedella, però pot acompanyar tot tipus de carn, fins i tot algun peix.
Les mitjanes les va obrir per la meitat i les va omplir amb una barreja d'anxoves en oli, tàperes, alls, romaní i sàlvia abans de marcar-les a la planxa i acabar-les al forn.

Ingredients:
- 2 cebes tallades en juliana
- 2 pebrots vermells a tires
- 2 pebrots verds a tires
- 4 tomàquets a daus
- 1 dl de vi blanc
- sal i pebre
- oli d'oliva verge

Ofegar la ceba en una paella. Afegir-hi el tomàquet (que pot ser pelat i sense llavors) i els pebrots. Deixar-ho coure uns minuts i salpebrar. Hem de deixar que perdi l'aigua.

Incorporar-hi el vi blanc i deixar reduir.

L’Albert, un bon amic meu, sempre em fa broma quan faig fotos dels plats abans de menjar-me’ls, especialment quan vaig a un restaurant. Ell ja ho va patir en un sopar gastroblocaire i recorda que no s’atrevia a començar el plat cada cop que li posaven al davant, no fos que algú no li hagués fet la foto...
Un dia que feia una truita de patates per sopar, molt bona per cert, va treure-la de la cuina amb un rètol que deia “no fotos”... No us dic mes.
Em va demanar la recepta de guacamole, i ell la va variar així i la explicada tal qual us la copio a continuació. Fins i tot va fer la foto del plat!!!

Es, la que os explicaré tot seguit, una recepta dels indis Trujumanan del est de Colinas al estat de Crulussañdade (Brasil)

Es molt important per a fer- la, anar el mes brut i despullat possible.
S’agafen (amb les mans) 2 cebes si pot ser tendres, es tallen trossets que no facin plorar i es posen al got de MINIPIMER; si ets al mig de la selva hauràs de buscar una planta que es diu Tuyacaman al peu de la qual i sol haver un endoll per al MINIPIMER.

Escaldes 2 tomàquets madurs per a poder-los pelar i al pot del MINIPIMER amb ells, polsim de sal, alguna cosa que piqui horrors (tabasco, pebre vermell, xili,el Mourinyo,etc...). També s’hi afegeixen unes olives negres mortes, sense pinyol, clar, el suc d'una llimona i un raig de vinagre. Triturem.

En un altre bol hi peles dos alvocats (laboralistes si pot ser).
Pelar un alvocat es el mes fàcil del mon, es talla verticalment per el mig i es fa un gir de una part contra l’altre així quedarà obert en dos meitats quedant el gros pinyol a la vista
Es molt important no tallar ni el portafolis ni cap documentació que hi porti, desprès a la sala del jutjat s’emprenyen molt.

Amb una forquilla es xafa tan com es pugui

Perquè sigui un WUACAMOLDE de veritat es del tot necessari repetir de manera gairebé compulsiva la frase:
Tsamina mina eh, eh
Waka waka eh, eh (La Shakira ho fa )

així com repartir tota la pasta resultant en un motlle (molde) escaient posant-hi els pinyols dels alvocats perquè no es faci lletja la barreja.

El punt de picant es molt personal podent anar des de una suau coïssor fins a que et caiguin totes les dents quan en provar-ho et poses la punteta de una cullereta a la llengüeta
I fins aquí la, no per rústega i senzilla, manera exquisida de fer un Wuacamolde apanyadet tal i com li va ensenyar a la tieta Mercedes una sra. India que comprava a la Boqueria

Sor Teresa de Loyola i Lucientes

Anava amb presses, obrir la nevera i fer una amanida.

Ingredients:
- dues cullerades de melmelada de pebrot escalivat amb vermut del Rebost de l’Empordanet
- una bossa de ruca
- dos talls de formatge tendre de cabra al pebre
- cinc anxoves
- oli i vinagre

En un plat servir la ruca, tallar el formatge a talls llargs i afegir-los a la rúcula.
Picar les anxoves i repartir-les per sobre l’amanida.

En un bol posar la melmelada de pebrots, oli i una mica de vinagre (jo en vaig posar ben poc).
Amanir.

No hi he posat sal per què les anxoves li donen el toc de sal necessari.

El dia que varem fer la trobada al voltant del cafè al Central Cafè ens van servir una amanida de carbassó cru que em va agradar molt. M'he inspirat en ella per fer aquesta.

Ingredients:
- un carbassó
- tomàquets secs en oli
- un ceba petita
- un tall de cansalada viada
- oli marinat en all

Tinc un gadget de cuina que fa punta a les verdures tot tallant-les amb tires primes, tipus spaguettis, va molt bé per tallar les verdures pel wok i m'ha anat molt bé per tallar el carbassó a tires primes.
Picar els tomàquets i la ceba petits i barrejar-los amb el carbassó dins un bol.

Tallar la cansalada a daus petits i passar-los per la paella. Afegir-los a l'amanida.
Amanir-la amb una mica d'oli marinat amb all.

No hi he posat sal, la dolçó del carbassó m'agrada i els tomàquets secs ja li donen la mica de salat que li cal. Però clar, això va a gustos.

D’una web francesa on es poden trobar bones receptes, “750 grammes”, la foto és d'aquesta mateixa web.

Ingredients:

Pelar i coure les patates al vapor o en aigua salada. Refredar i tallar a rodanxes fines.
Picar la ceba.
Rentar i tallar la poma a tires fines (sense pelar-la).
Picar el cebollí.
Barrejar-ho tot en un bol juntament amb el pernil d’ànec.

Fer una vinagreta amb l’oli, el vinagre, la sal i el pebre.
Amanir uns 30 minuts abans de servir.

Una amanida que es feia a casa i que sempre m’ha agradat. Se li pot anar afegint altres ingredients, olives, anxoves, nous, ou dur... Sols cal posar-hi imaginació. Tant és bona freda com tèbia. La mare també hi posava patata bullida però així és més lleugera...

Ingredients:
- mongetes verdes
- cebes
- tomàquets
- tonyina en oli d’oliva

Les mongetes es poden tallar a talls amples o bé en juliana tal com veieu a la imatge, a mi m’agraden més d’aquesta última manera. Es posa a bullir força aigua amb molta, molta sal. Quan bull s’hi posen les mongetes i es deixen que bullin uns set minuts (segons aconsella la Carme Ruscalleda en aquesta recepta).

Picar fina la ceba. Pelar (o no) el tomàquet i tallar-lo a daus petits. Barrejar-ho tot en un bol. Afegir-hi les mongetes refredades en aigua freda per tallar-ne la cocció (si cal les haurem reservat a la nevera).

Afegir-hi la tonyina esmicolada tot amanint-ho amb el seu oli.

Jo no hi poso ni sal ni vinagre, però se’n hi pot posar.

Les sobres es poden aprofitar barrejant-les amb pasta bullida i queda un plat de pasta ben bo.

Vaig poder assistir al Show de cuina catalana al Goya organitzat per Bonpreu. Presentat pel Pep Nogué, hi varem poder veure a Carles Gaig i Nando Jubany realitzant unes quantes receptes amb productes DOP i IGP catalans, la que segueix és una d’aquestes. La sommelier Meritxell Falgueras va anar proposant el maridatge dels plats. No hi va faltar sentit de l’humor, ganes i estimació per la nostra gastronomia. Gràcies a tots. En podeu veure una crònica més amplia a La Cuina de casa.

Ingredients:
- faves
- un pit de pollastre amb la pell
- sal
- aigua
- oli verge d’oliva
Per la salsa:
- nyores
- tomàquets escalivats sense pell
- una cabeça d’alls escalivats
- pa mullar en vinagre
- avellanes i ametlles crues
- oli verge d’oliva
- pebrot xoricer (o bitxo)

El pit es cou en una paella tapada amb l’oli just, amb la pell en contacte amb la paella. Reservar.

Posa a bullir aigua amb sal, quan bulli afegir-hi les faves, i abans que torni a arrencar el bull, treure-les. Reserva.

Mentre en un pot alt (per tal de triturar-ho amb el túrmix) posar la porpra de les nyores i del pebrot, els tomàquets i els alls escalivats, el pa mullar en vinagre, les avellanes i les ametlles, triturar-ho tot i anar-li afegint oli fins a aconseguir la textura desitjada. Corregir de sal.

Amanir de les faves amb la salsa de romesco i servir-les acompanyades d’uns talls de pit de pollastre.