Delícies del rebost

Barcelona pot presumir d'una xarxa de mercats gairebé única en el món. El model de mercats de Barcelona ha esdevingut model per altres ciutats, especialment europees, que venen a conèixer-lo i a estudiar-lo.

Tots els barris de Barcelona tenen un mercat alimentari propi, obert de dilluns a dissabte i, molts fins i tot, a les tardes. La remodelació i modernització dels mateixos a permès també actualitzar i modernitzar els serveis que ofereixen: aparcaments, compra amb targetes, servei a domicili, aules de cuina...

Des de fa uns anys, Mercats de Barcelona, organitza el Mercat de mercats. Mercats de mercats és una mostra del que poden oferir cadascun dels mercats de la ciutat. En aquesta Fira es poden descobrir parades de mercats que bé es mereixen una visita malgrat la distància.
El Mercat de mercats a més a més ofereix xerrades, demostracions i la possibilitat de tastar plats de restaurants de la ciutat acompanyat d'un bon vi, cava o cervesa. I aquest any amb una novetat, l'espai del dolç.

El dissabte, Mercats de Barcelona, ens va fer un avanç de la presentació de l'edició d'aquest any, que es realitzarà del 18 al 20 d'octubre. Avanç de la presentació per què la presentació als mitjans amb tota la informació és fa aquest divendres dia 11. Els bloguers gastronòmics en varem fer un tast.

Primer varem visitar dues parades del mercat de Santa Caterina on ens mostraren els productes de la tapa que després degustaríem, una de bolets (també especialista amb tomàquets) i l'altra de bacallà.

Varem poder parlar amb responsable de les Fruites selectes Torrent que ens explicà els diferents bolets que poden trobar aquesta temporada a la seva parada i, fins i tot, alguna recepta ràpida i senzilla.

També poguérem parlar amb la Rosa, de la bacallaneria Rosa-Marina. Aquí varem aprendre com dessalar bé un bacallà, com un professional vaja!
Primer cal submergir el bacallà, sense dessalar en aigua i posar-lo a la nevera tants dies com vulguem. El secret, no dessalar-lo, submergir-lo amb la seva pròpia sal. Què permet això? Doncs que s'hidrati lentament aconseguint una textura òptima, i que es conservi sense fer-se malbé gràcies a la sal.
El dia abans que el necessitem, el traiem i rentem bé. El posem en aigua neta i ara si, cal fer entre dos i quatre canvis d'aigua, segons el pes.

Després de la visita varem passar a l'aula a fer el tast.
De la fira de vins i caves ens varen presentar un vi Gramona, el Mas Escorpí que marinava perfectament amb l'arròs que ens havia preparat Ca la Nuri, un arròs de bacallà amb bolets.
I un cava Gramona Imperial amb tres anys de criança que marinava de meravella amb les coques que ens varen dur de la Pastisseria Canals.

Malgrat que en Jordi es va disculpar per que l'arròs l'havia fet a la cuina de Ca la Nuri Platja i l'havien dut en cotxe ràpidament cap al mercat, val a dir que... Com deu ser acabat de fer al restaurant! I estic d'acord amb ell: El millor dels arrosos és el socarrat!


 Les coques de la Pastisseria Canals mereixen una visita a aquesta pastisseria, especialment la de llardons (sempre la meva preferida) i la de crema farcida de crema (excepcional). Sempre innovant també varem poder provar una coca de crema reinventada sorprenent. Aaahhh... I ens va anunciar la propera obertura de una xurreria!!! On recuperaran els xurros tradicionals ben fets i on també innovaran... Anirem informant.

Gràcies Mercats de Barcelona i Grup GRS per convidar-nos a l'avanç!

Aquí podeu veure totes les fotos.

La Fageda és una empresa catalana de la Garrotxa que té moltes raons per tal que ens acostumem a comprar els seus productes. En primer lloc, són productes de qualitat, fets amb estimació i ganes de donar un bon producte.
En segon, els seus productes i la seva matèria prima són productes de proximitat.
En tercer lloc, en comprar-los col·laborem en el seu projecte social, La Fageda és una cooperativa catalana d’iniciativa social sense ànim de lucre. A La Fageda hi treballen unes 276 persones, la gran majoria (un 60%) pateixen discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs. Tots els qui hi treballen, tinguin o no certificat de discapacitat, en són socis i, per tant, propietaris.
I si voleu més, tenen tot de certificacions que avalen la feina ben feta, els podeu veure aquí.
Si en voleu saber més del seu model aquí.




La Fageda, després de l’èxit que va tenir la promoció entre els bloggers catalans del seu nou iogurt grec i que va generar una gran col·lecció de receptes fetes amb els seus iogurts, n’ha encetat un altra, la dels gelats. A casa ens han agradat especialment el de iogurt i el de vainilla amb nous de macadàmia. També en tenen de xocolata amb trocets de xocolata, de nata amb maduixes i de  iogurt amb fruites del bosc.
Tots els gelats són elaborats amb llet fresca pasteuritzada i nata de la seva granja. I són elaborats a la fàbrica que la cooperativa té a Badalona.


I aquesta és la meva primera participació amb els gelats de La Fageda.

Ingredients:
- Gelat de iogurt de La Fageda
- quatre cullerades soperes de melmelada de maduixes
- un sobre de gelatina Royal neutre o amb gust a maduixa
- aigua
- vi ranci

Desfer la melmelada de maduixes en un raig generós d’aigua en una cassola al foc. Afegir un bon raig de vi ranci (jo n’hi vaig posar poc, la propera vegada en posaré més) i deixar reduir.

Desfer la pols de gelatina en una mica d’aigua i afegir a la cassola, remenar.
Posem la barreja en un recipient que pugui anar al congelador (o a la nevera si tenim més temps). Jo en vaig fer servir un que era prou gran com per què la barreja fes un centímetre d’alt.
Posar al congelador o nevera i deixar cuallar.

Just abans de servir el gelat. Treure la gelatina del congelador, desmotllar-la i tallar-la a daus.

Servir el gelat amb els quadrats de gelatina.

Si no es vol fer servir maduixa es pot triturar maduixes naturals amb una mica d’aigua i colar-les, i escalfar-ho en un pot amb sucre al nostre gust.

Sóc una enamorada del Japó, del país, del menjar, del seu art i de la seva gent. Hi he pogut anar un cop, ja fa anys, i allí vaig provar sakes que em van agradar molt més que no pas els que podem trobar a la majoria de restaurants i botigues orientals i japonesos de casa nostra. Els que trobem aquí serveixen en prou feines per fer un xupito i poc mes.

Quan en Roger de Comerjapones em va dir si volia anar a un tast de sakes a Vilaviniteca no vaig dubtar, si!

Durant dos dies hi ha hagut a Barcelona una mostra de sakes de la província d’Ehime al sud del Japó. Ehime es troba a la illa de Shikoku, és una de les illes que tanquen el mar interior del Japó, el mar de Seto. Allí el clima i la terra tenen moltes semblances amb el Mediterrani i especialment, segons ells diuen, amb Catalunya. Quant enamorats de Catalunya estan els japonesos!

Aquesta província fou la pionera en la fabricació de sake, ara fa 400 anys. De les 1600 bodegues de sake que hi ha al Japó aquesta província en concentra 47. Quasi totes son petites que fan un sake artesà i amb una producció molt petita.

Després d’aquestes explicacions de la mà del senyor Hidetoshi Nakajo president de l’Associació de fabricants de sake de la província d’Ehime, va agafar la paraula el senyor Yagi, un dels fabricants de sake que ens va explicar el procediment per fabricar-ne.

Aquests sakes son fabricats amb aigües subterrànies i tenen la fama de ser suaus i de sabor exquisit, i ho varem poder comprovar.

El procediment per fabricar el sake comença amb el polit del gra d’arròs, un arròs especial per fer sake, de gra gros, amb un alt grau d’absorció d’aigua i que porta el midó concentrat en el seu nucli central, a diferència el comestible que el porta repartir en tot el gra. Amb el polit s’aconsegueix un arròs sense grasses ni proteïnes i altres elements que espatllarien el sake. A la fotografia podeu veure uns grans d’arròs sense polir i uns polits.

Un cop polit es cou al vapor, se li afegeix fong koji que descompon el midó en sucre, i llevat, que converteix el sucre en alcohol; tot al mateix temps, realitzant-se una doble fermentació en el mateix tanc i en el mateix moment.
Es deixa fermentar tot afegint-hi més arròs fins a dues vegades més. Finalment es filtra.

El llevat si abans era natural, actualment és elaborat en laboratori atès que segons el tipus i gust que se li vulgui donar al sake es fa un llevat o altre.

En alguns casos se li pot afegir alcohol per frenar la fermentació i/o per pujar-ne el grau, així s’estabilitza la qualitat del sake. Les matèries primes per elaborar aquest alcohol son les patates i la canya de sucre.

Els diferents tipus de sake van en funció a si se li ha afegit sucre o no i en funció a la qualitat del polit del gra d’arròs. Els sakes sense alcohol són Junmai, i les qualitats segons el grau de polit són Daiginjo (més del 50% de polit), Ginjo (40-49% de polit) i Hongozo (menys de 40% de polit). Així un sake sense alcohol afegit i amb un polit de més del 50% del gra es un Junmai Daiginjo (pur de qualitat superior).

El sake es el producte obtingut per la fermentació natural amb mes grau d’alcohol conegut.

Varem passar a fer el tast de cinc sakes, presentats per diverses companyies






I varem sortir amb dos regals, el got de ceràmica amb el que varem fer el tast del primer sake i el llibre Sake la seda líquida d'Antonio Campins que va fer la presentació de l'acte.

Crec que aquest ha estat un dels post més llargs que he fet, sols afegir que el sake tant es pot pendre fred com calent, acabat de fer (que és el normal) o havent reposat en bodega. I el que varem poder veure, que pot acompanyar un àpat perfectament.

Moltes gràcies!