Delícies del rebost

Nandu Jubany és un dels cuiners que, durant el confinament, ha fet vídeos amb receptes. Cap de les receptes no té pèrdua, però aquesta és molt llaminera. La vaig fer pel primer dia de trobada familiar després de dos mesos i mig de confinament, i va agradar a tothom. Jo la vaig fer amb la meitat dels ingredients, per que el meu motlle no era tan alt com el del Nandu.

Aqui podeu veure el vídeo del Nandu:


Ingredients:
- 500 gr de formatge tipus Philadelphia
- 15 gr de idiazabal
- 3,5 ous (en vaig batre un i en vaig posar la meitat)
- 200 gr de sucre
- 250 ml de nata líquida
- 12,5 gr de maizena


Escalfar el forn a 250ªC.

Forrar un motlle amb paper de forn, al vídeo podeu veure com ho fa en Nandu. En aquesta altre recepta, ho fan mullant el paper per que s'adapti bé al motlle, és una altre opció.

Barrejar tots el ingredients amb l'ajut d'un braç elèctric.
Posar la barreja dins el motlle.
Enfornar i baixar la temperatura a 220ºC.
Cada forn és un món, jo li vaig tenir 30 minuts.

Durant els vídeos, el fill del Nando dibuixa la recepta, aquí la recepta del pastís de formatge:

(c) Delícies del Rebost - saramaria

La secció de Comer de La Vanguardia, té a voltes receptes interessants. Aquesta és el GispyChef, un cuiner una mica poc ortodoxa, però que fa moltes receptes interessants. Podeu veure l'original, penjada a Instagram.
Jo hi he afegit uns encenalls de pernil ibèric.

Ingredients:
- Un cogombre
- Dues figues
- Una burrata
- Encenalls de pernil ibèric
- Suc de mitja llimona
- Oli d'oliva verge
- Sal

Pelem el cogombre amb el pelador, i amb el mateix pelador, tallem fines tires de cogombre fins a arribar a les llavors, que descartarem, pels seus quatre costats.

Posem les tires de cogombre en un bol o plat, hi afegim el suc de llimona, sal, i un bon raig d'oli d'oliva, ho reservem i ho deixem marinar.
Tallem les figues a llesques petites. Preparem la burrata i els encenalls de pernil.

En un plat posem les tires de cogombre, deixant el suc de marinar al plat. A sobre hi posem les figues, i la burrata en tires. Repartim els encenalls de pernil pel plat.

Al vídeo amaneix el plat amb suc de marinar, però jo, per no trobar-ho massa fort de llimona, li vaig posar un rajolí d'oli d'oliva.

Recepta clàssica de l'amanida de col, “coleslaw”, que he trobat a Williams-Sonoma, una web magnífica de receptes, moltes receptes, i on també venen estris de cuina.
La salsa es fa amb una maionesa feta a casa amb sucre i espècies, un acompanyament perfecte per a porc, entrepans, i carns a la brasa.
Algunes receptes l'hi afegeixen poma, o afegeixen una cullerada de crème fraîche a la vinagreta.

Ingredients:

Del Banc de Recursos del Ministerio de Educación

- 1 col verda, sense les fulles externes i la tija grossa
- 1 pastanagues
- 1 pebrot verd petit
- 1/4 de ceba blanca mitjana
- 1 rovells d'ou
- 1 cullerada de postres de mostassa Dijon
- 1 raig de vinagre de sidra
- 1 tassa d'oli de gira-sol
- 1/2 cullerada de llavors d'api
- sal i pebre
- 1 cullerada de postres de sucre

Pelar i ratllar les pastanagues pels forats grans dels ratllador, o bé tallar-les en juliana. Reservar-ho en un bol. Picar, ben petit, el pebrot verd. N'hi ha d'haver aproximadament mitja tassa. Afegir a les pastanagues.
Ratllar la col o bé tallar-la ben fina en juliana, unes 6 tasses aproximadament. Afegir al bol amb les pastanagues i el pebrot.
Ratllar la ceba amb un ratllador col·locat sobre el bol, de tal manera que tant la ceba ratllada com el suc caiguin a dins. Reservar.

Fer una maionesa amb els rovells d'ou, la mostassa i la meitat del vinagre, tot anar-hi afegint l'oli poc a poc.
Quan la tenim emulsionada li afegim la resta del vinagre i la resta de l'oli.
Afegir-hi les llavors d'api, el pebre blanc i el sucre.

Amanir les verdures del bol amb aquesta barreja. Deixar a la nevera com a mínim unes tres hores.

M'agrada molt l'arròs, i especialment el "blanc", el bullit sense més, i en totes les coccions, més al punt o passat. Aquesta recepta la vaig veure al Facebook del supermercats Disgor i l'he modificat una mica afegint-hi els dos alls.

Ingredients:
- 8 cullerades soperes d'arròs
- 1 litre d'aigua
- 2 alls tallats petits
- 1 cullerada sopera de mantega
- Sal
- Julivert fresc tallat molt petit
- 2 ous 

Posar a bullir els 2 ous. Després tallar-los molt petits.
Tallar el julivert molt petit.

Posar l'aigua en una cassola i fer-la bullir amb els alls, quan estigui bullint, tirar-hi l'arròs, la mantega i la sal. 
Després de 5 minuts afegir els ous i el julivert fer-ho bullir 5 minuts més i llest per servir.

-->

Una crema fàcil i que tant es pot menjar en fred com en calent. He fet servir brou Aneto, són els que m'agraden més, i remolatxes cuites al vapor que es venen tancades al buit. En comptes del brou de verdures, es pot fer servir el de pastanaga o el de ceba, també de l'Aneto.

Foto: https://pixabay.com

Ingredients:
- mig litre de brou de verdures Aneto
- 200 ml de llet de coco
- cinc tomàquets pera
- dos remolatxes cuites al vapor
- sal al gust

Consisteix en triturar tots els ingredients junts amb l'aparell que tingueu. Jo aquest cop ho he fet amb el braç elèctric i ha quedat molt bé, si ho voleu més fi un got americà o un robot de cuina, es una bona opció.

Es pot colar, però es perd tota la fibra que aporten els tomàquets i la remolatxa. Els tomàquets es podrien pelar, jo no ho he fet, la pela és la que aporta més vitamines i ha quedat ben triturada. Ja he dit que era una recepta ràpida i fàcil.

Es pot servir acompanyat d'una cullerada de formatge fresc o nata agra per sobre.

Un cop més el plaer de cuinar amb productes de La Tavella, bledes i ous, ous de gallines felices. També les cebes éren ecològiques. El roquefort era Société Baragnaudes, per mi un dels millors que es poden trobar comercialitzats en supermercats, però això si, supermercats francesos. Aquest formatge no es comercialitza fora de França, és molt difícil trobar-lo, jo el compro a Andorra on també es pot trobar fàcilment i a bon preu. Aquí el venen en algunes xarcuteries delicatessen a preus exorbitants, no val la pena comprar-los-hi.

Ingredients: 
- una massa de pasta brisa 
- quatre ous 
- 200 ml. de nata líquida (35%) 
- un manat gran de bledes 
- una ceba de figueres mitjana 
- 75 gr. de Roquefort Baragnaudes 
- 50 gr. de Parma ratllat 
- una mica de sal 
- oli d’oliva verge 
- espècies al gust: gingebre, canyella, pebre...

Rentem bé les bledes i les piquem ben fines. Reservem.

En una paella gran posem un rajolí d’olí i la ceba amb un polsim de sal. Tapem i deixem coure a foc lent. Abans no estigui la ceba cuita del tot, hi afegim les bledes. Tornem a tapar i deixem coure en el seu propi vapor a foc lent.

En un bol posem la nata líquida, els ous, les espècies, el roquefort i ho triturem amb l’ajut d’un braç mecànic. Reservem.

Estenem la massa brisa sobre un motlle adient. Quan les bledes estiguin gairebé cuites, sense perdre el seu color verd, les deixem refredar i les afegim a la barreja d’ous i nata. Barregem bé.

Ho tirem dins del motlle amb la massa brisa. Repartim bé la barreja i a sobre hi posem el formatge de Parma ratllat.
Enfornem a 180ºC uns 40 minuts. Vigilem que no quedi massa cremat de sobre, si cal el tapem a un paper d’alumini al final de la cocció per que no quedi massa torrat.

La Fundació Viver de Bell-lloc va néixer al 1982 a Cardedeu i ja al 1988 va posar en marxa un centre especial de treball on ofereix llocs de treball a persones amb risc d'exclusió.
Amb la incorporació d’una altra entitat, la Associació Sant Tomàs, neix La Tavella amb el doble projecte d’integració social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i/o malaltia mental i la recuperació de l’agricultura tradicional, tot conreant fruita i verdura amb certificat ecològic.

Però La Tavella no sols comercialitza els seus productes, també en comercialitza d’altres de proximitat i d’economia social.
A més les seves finques repartides entre el Vallès Oriental i l’Osona, promouen la recuperació i conservació de varietat autòctones de fruites i verdures.

La Tavella es va posar en contacte amb un grup de blocaires tot oferint una cistella mixta de verdures i fruites a canvi de fer-ne receptes. I aquest cop es varen posar en contacte amb mi.
Com que ja tenia al davant l’experiència d’altres blocaires que havien provat els productes, i que havien repetit tot fent comanda de cistelles ja viciats amb la qualitat dels seus productes, no en vaig dubtar gens. I aquí la primera recepta.

La cistella la vaig anar a recollir a una botiga de productes ecològic del costat de casa, molts punts de recollida ofereixen la possibilitat de trobar un lloc on poder-la anar a buscar-la amb comoditat. Jo vaig aprofitar per comprar-hi la resta de productes per fer les receptes. Tots els productes són ecològics.

Ingredients: 
- 450 g de tomàquet triturat
- pasta d'espinacs per a lasanya que no necessita precocció 
- una cabeça d'alls 
- 150 g de iogurt grec 
- tres porros 
- un bròquil mitjà
- una col paperina (menys quatre fulles grans que vaig guardar per una altre recepta) 
- oli d'oliva verge ecològic 
- herbes de provença
- sal i pebre 
- curri
- formatge emmental ratllat

Piquem ben fins els porros, i els posem en una paella amb una mica d’oli al foc. Salem i tapem.
Piquem la cabeça d’alls ben petit. Afegim al porro i deixem coure ja destapat.
Si es seca massa afegim una mica d’aigua i deixem que es vagi confitat. Afegim herbes de provença.

Posar una olla al foc amb aigua i una mica de sal. Anar separant les flors de bròquil i tirar-les a l'aigua quan bulli. Les vaig deixar coure sense deixar que acabessin de coure, una mica crues per què després ja acabaran de coure a la paella primer, i després al forn. Les colem i afegim a la barreja de porro i all.

Ara fem el mateix amb la col. Bullim just al punt, una mica crua, colem i afegim a la barreja.

Ho he fet per separat per tal de controlar millor el punt de cocció. Ho podeu fer junt.

Jo us aconsello que un cop estigui la col cuita, i la colem per afegir-la a la barreja on havíem afegit el bròquil, reservem el brou vegetal resultat per què és pot fer una bona sopa ara que venen de gust amb aquest fred.

Un cop hem posat la col a la paella amb el bròquil i els porros, la posem al foc i amb ajut d'una cullera o forquilla anem aixafant per ajudar a que s'integri bé tot. Si queda massa sec hi podem anar afegint una mica del brou de bullir les verdures. Salpebrem i quan estigui ben barrejat, ho reservem.

En un bol posem el iogurt i el curri, i ho barregem bé. Reservem.

En una safata que pugui anar al forn posem una capa de tomàquet triturat, a sobre una capa de pasta de lasanya  A sobre vaig anant fent capes, una de verdures prima, d'un dit; a sobre formatge ratllat i novament una de lasanya. A sobre la resta de tomàquet ratllat i una nova capa de verdures. Per acabar una de lasanya.
Posem per sobre la barreja de iogurt i curri i més formatge ratllat per sobre.
Enfornem a 190ºC durant uns 30 minuts.

Si voleu fer sols una capa de verdures ho podeu fer, però a mi m'agrada trobar-me tres capes de pasta de lassanya.

En un d'aquells sopar on cadascú porta alguna cosa per a compartir, algú va dur aquesta amanida. Acompanya bé els embotits, carns i fins i tot peix. 
Les quantitats de cada ingredients són al gust i s’hi poden afegir d'altres.

Ingredients:
- 200 gr. de blat per a cuscús
- una poma golden 
- mitja magrana 
- codonyat 
- un bon grapat de nous 
- oli d'oliva verge 
- sal 

Preparem el cuscús segons les instruccions de l’envàs i el deixem refredar.

Desgranem la magrana en un bol. Hi afegim el codonyat tallat a daus ben petits. El grapat de nous, generós, també esmicolades. Tallem la poma a daus petits i l’hi afegim.

Finalment hi afegim el cuscús i un raig d'oli. Salem al gust i llestos!

Feia temps que anava al darrera d'una recepta que no fos complicada de galetes de mantega. Aquesta l'he trobat a Canela y Limón i són les galetes 321 per què sols tenen tres ingredients. Jo he fet alguns canvis, hi he afegit un polsim de sal i al sucre que hi he tirat per sobre hi he posat a més de canyella, gingebre i llavors de sèsam torrades. Properament en posaré un altre.

Ingredients:
- 300 gr. de farina
- 200 gr. de mantega pomada
- 100 gr. de sucre
- sucre, canyella, gingebre i llavors de sèsam

Senzillament es barreja la farina, la mantega i el sucre fins a tenir una massa fina. Jo els vaig posar a la Kichenaid (núm. 2) i llestos.

Es fan boletes i es van posant sobre un paper d'enfornar en una safata. S'aixafen amb una forquilla (millor passar-la per la farina per què no s'enganxi) i es posen al forn a 175ºC durant uns 16 minuts.

Es treuen i es posen un una reixa per que es refredin tot empolsegant-les amb una barreja de sucre, canyella, gingebre i llavors de sèsam torrades.

La revista Cuina s'ha guanyat un lloc a les llibreries dels amants de la bona cuina, i no sols la revista. La seva web a esdevingut un lloc de trobada, consulta i informació indispensable.
Però que no serien sense els seus lectors? Doncs els ho volen agrair organitzant una trobada a Manlleu, el Dia Cuina 2012. 

Amb els blocaires gastronòmics sempre hi ha hagut una bona relació, i no sols per què alguns dels blocaires escriuen el seu bloc al seu web. I també això es celebrarà aquell dia en un concurs de cuina amb cervesa per a blocaires gastronòmics, aquí teniu la informació.
Jo hi participo amb aquesta recepta. He escollit la cervesa Damm Saaz per què volia que es notés el gust dolç de les pastanagues, la Saaz és prou suau per aconseguir donar-li gust sense treure-li.

Ingredients:
- un manat de pastanagues, unes set
- sis grans d'all
- 100 ml d'oli d'oliva verge
- sal negre de Hawaii
- romaní
- una cervesa Damm Saaz

Encendre el forn a 200ºC.

Triturar els anys en l'oli amb la batedora elèctrica. Reservar.

Pelar les pastanagues, procurar que quedin totes de la mateixa mida, jo en vaig tallar algunes per la meitat.
En un bol posar les pastanagues, l'oli amb l'all triturat, el romaní i una mica de sal negra. Barrejar ben barrejat per tal que quedin ben amorosides les pastanagues.

En una safata per anar al forn posar les pastanagues una al costat de l'altre. Posar-ho al forn durant uns 30 minuts, segons la mida de les pastanagues, hi han d'estar fins que estiguin tendres.



Passats aquests minuts banyar-les amb la cervesa, no cal que estiguin cobertes, jo no li vaig tirar sensera.

Deixar al forn durant uns 10-15 minuts més.
Al servir empolsegar amb una mica de sal negra.
Bon profit!!

La Fageda és una empresa catalana de la Garrotxa que té moltes raons per tal que ens acostumem a comprar els seus productes. En primer lloc, són productes de qualitat, fets amb estimació i ganes de donar un bon producte.
En segon, els seus productes i la seva matèria prima són productes de proximitat.
En tercer lloc, en comprar-los col·laborem en el seu projecte social, La Fageda és una cooperativa catalana d’iniciativa social sense ànim de lucre. A La Fageda hi treballen unes 276 persones, la gran majoria (un 60%) pateixen discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs. Tots els qui hi treballen, tinguin o no certificat de discapacitat, en són socis i, per tant, propietaris.
I si voleu més, tenen tot de certificacions que avalen la feina ben feta, els podeu veure aquí.
Si en voleu saber més del seu model aquí.




La Fageda, després de l’èxit que va tenir la promoció entre els bloggers catalans del seu nou iogurt grec i que va generar una gran col·lecció de receptes fetes amb els seus iogurts, n’ha encetat un altra, la dels gelats. A casa ens han agradat especialment el de iogurt i el de vainilla amb nous de macadàmia. També en tenen de xocolata amb trocets de xocolata, de nata amb maduixes i de  iogurt amb fruites del bosc.
Tots els gelats són elaborats amb llet fresca pasteuritzada i nata de la seva granja. I són elaborats a la fàbrica que la cooperativa té a Badalona.


I aquesta és la meva primera participació amb els gelats de La Fageda.

Ingredients:
- Gelat de iogurt de La Fageda
- quatre cullerades soperes de melmelada de maduixes
- un sobre de gelatina Royal neutre o amb gust a maduixa
- aigua
- vi ranci

Desfer la melmelada de maduixes en un raig generós d’aigua en una cassola al foc. Afegir un bon raig de vi ranci (jo n’hi vaig posar poc, la propera vegada en posaré més) i deixar reduir.

Desfer la pols de gelatina en una mica d’aigua i afegir a la cassola, remenar.
Posem la barreja en un recipient que pugui anar al congelador (o a la nevera si tenim més temps). Jo en vaig fer servir un que era prou gran com per què la barreja fes un centímetre d’alt.
Posar al congelador o nevera i deixar cuallar.

Just abans de servir el gelat. Treure la gelatina del congelador, desmotllar-la i tallar-la a daus.

Servir el gelat amb els quadrats de gelatina.

Si no es vol fer servir maduixa es pot triturar maduixes naturals amb una mica d’aigua i colar-les, i escalfar-ho en un pot amb sucre al nostre gust.

En Pep Nogué va fer aquesta peperonata a l'Espai Consum de Bonpreu acompanyant una mitjana de vedella, però pot acompanyar tot tipus de carn, fins i tot algun peix.
Les mitjanes les va obrir per la meitat i les va omplir amb una barreja d'anxoves en oli, tàperes, alls, romaní i sàlvia abans de marcar-les a la planxa i acabar-les al forn.

Ingredients:
- 2 cebes tallades en juliana
- 2 pebrots vermells a tires
- 2 pebrots verds a tires
- 4 tomàquets a daus
- 1 dl de vi blanc
- sal i pebre
- oli d'oliva verge

Ofegar la ceba en una paella. Afegir-hi el tomàquet (que pot ser pelat i sense llavors) i els pebrots. Deixar-ho coure uns minuts i salpebrar. Hem de deixar que perdi l'aigua.

Incorporar-hi el vi blanc i deixar reduir.