*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris André Bonnaure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris André Bonnaure. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de setembre del 2016

Arròs amb fetges de pollastre, carxofes i pernil d'ànec

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Em varen dur uns fetges de pollastre confitats en grassa d'ànec, d'Andorra, els podeu veure a la foto. No sabia que fer-ne, finalment he fet aquest arròs. He de dir que m'agraden els fetges, de pollastre, d'ànec, de conill, de vedella, de porc... Aquest, freds, també em varen agradar. Hi vaig posar les carxofes congelades per què era les que tenia a mà, també hi hagués pogut posar bolets.
L'André Bonnaure, gran expert de l'ànec, ens va dir en un curs que vaig fer que l'ànec no s'ha de coure amb oli d'oliva, sempre en la seva grassa, i si cal, en un oli neutre com el de girasol. Hi vaig posar vi ranci però també li hagués quedat bé vi blanc.

Ingredients:
- 120 gr. d'arròs bomba
- 1/2 litre de brou de pollastre Aneto
- 1/2 ceba tendra, era molt gran...
- 1 pebrot verd italià, era mitjà
- 300 gr. de fetges de pollastres confitats
- un grapat de talls de carxofes congelades La Sirena
- 50 gr. de pernil d'ànec
- herbes aromàtiques
- grassa d'ànec
- un raig generós de vi ranci

Picar la ceba ben petita i posar-la a sofregir en una cassola en grassa d'ànec. Salar lleugerament.
Picar el pebrot verd petit, i afegir-lo a la ceba. Aromatitzar amb herbes.

Mentre posar al foc el brou de pollastre.

Afegir a la cassola un grapat de carxofes, deixar que es descongelin i afegir els fetges de pollastres tallats a talls no massa petits. Tirar-hi el raig de vi ranci i deixar reduïr.

Posar-hi l'arròs i donar-li unes voltes. Quan el brou bulli afegir-lo a la cassola i remenar. Deixar el temps que marqui el paquet d'arròs. Vigilar-lo i, si cal, anar remenant de tant en quant.

Al final, si es vol s'hi pot tirar una picada de juliverts, all i altres herbes.
Al servir afegir a sobre els talls de pernil d'ànec.

dimecres, 4 de gener del 2012

Avui fa cinc anys d'aquest bloc - Rissottto amb ceps i foie

20 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

El 4 de gener de 2007 començava aquest bloc amb una recepta de foie, aprofito que va ser de foie per publicar aquesta recepta de rissotto apresa en el curs amb l'André Bonnaure.

Ingredients:
- dos litres de brou de pollastre Aneto, si pot ser de l'ecològic
- 500 gr. d'arròs Arborio o Carnaroli
- una llauna de 450 gr. de pedrers confitats d'ànec
- 50 gr. de ceps secs
- 100-200 gr. de foie d'ànec

Si tenim carcasses d'ànec podem fer un brou cassolà amb elles, tot afegint-hi les verdures que fem servir per fer brou.

Posar en una cassola els pedrers tallats a trossos, els bolets sec i l'arròs. Sense més, com els pedrers són confitats ja són untants amb greix i serà suficient. Deixar rossejar una mica i afegir-hi el brou calent, de mica en mica, deixant que l'arròs el begui poc a poc.
Anar remenant i afegir el brou a mida que ho demani.

En afegir l'última ració de brou afegir el foie a trossos, tapar i deixar uns segons.

El foie substitueix la mantega típica del rissotto, tampoc li va posar el vi blanc que acostuma a posar-se en rossejar l'arròs, no li calia la veritat.

dilluns, 19 de setembre del 2011

Ànec a l’antiga

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
 La recepta ens la va fer l’André Bonaure al curs que vaig fer sobre el foie a l’escola Coquus, va ser una bona lliçó de com treballar amb la carn d’ànec i aprofitar-ne la grassa per posteriors elaboracions.

Ingredients:
- un ànec tallat a vuitens
- 2 litres vi negre
- una copa de vi ranci
- verdures de temporada: api, pastanaga, naps, cebes o escalunyes, xirivia...
- farina
- xampinyons
- daus de pernil

Posar els talls d’ànec en una safata que pugui anar al forn, sense res més. Enfornar a 180ºC durant tres quarts d’hora. Mentre podem anar preparant les verdures.


En una cassola gran al foc s’hi afegeix una mica de la grassa que ha deixat anar l’ànec. L’André diu que ni l’ànec, ni el foie, s’han de treballar mai amb oli d’oliva, cal la mateixa grassa de l’ànec o bé un oli neutre com pot ser el de nous.

Afegir a la cassola les verdures tallades a daus, sense salar. Quan comencin a rossejar afegir-hi una mica de farina, la proporció es de tres culleres grans per un bol gran de verdures. Donar una volta i afegir-hi els dos litres de vi negre i una copa de vi ranci. Tapar i deixar coure el temps que tenim l’ànec al forn.
Quan surt l’ànec del forn es pot posar la grassa que ha deixat anar en un pot per guardar-la a la nevera, és una bona opció per donar un toc diferent als nostres plats.


L’ànec l’afegim a la cassola amb el vi negre i les verdures, i si cal, hi afegim una mica d’aigua. Tapem i deixem coure. Fins que la carn estigui tendre.
Afegim els xampinyons i el pernil i deixem coure una estona mes.

Es pot servir amb els daus de verdures sencers o triturar-los i fer-ne una salsa.

No hi va posar sal, gens, sols un polsim de pebre. I no es notava a faltar!

dilluns, 9 de maig del 2011

Tres micuit amb tres coccions

6 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
L’André Bonnaure, al curs que vaig fer a l’escola Coquus, ens va ensenyar tres maneres, fàcils i bones, de fer micuit.
Com deia en l’altre post, la que ens va agradar més, per gust i textura, és la feta al microones. Però us penjo les tres per si en voleu provar alguna altre. El pebre de Sichuan l’he trobat a Casa Gispert, i el té Lapsang Souchon a Sans i Sans.

Ingredients pels tres micuits:
Micuit amb pebre de sichuan – escaldat
- un foie sencer d’uns 400 gr.
- pebre de sichuan
- flor de sal
Micuit amb té fumat – microones
- un foie sencer d’uns 400 gr.
- té lapsang souchon
- flor de sal
Micuit amb ortigues seques – paella
- un foie sencer d’uns 400 gr.
- ortigues seques triturades
- flor de sal

Primer de tot cal treure les venes els foies amb molta cura. Cal intentar que especialment l’escaldat quedi més sencer, els altres no cal. Els reservem.

Pel micuit amb pebre de sichuan,
salpebrem al gust els trossos de foie i els posem sobre un paper film. Els anem embolicant com un cilindre amb l’ajut del film tot fent pressió per que quedi compacte. Per tal que quedi ben hermètic l’emboliquem amb una capa més de film i una de paper d’alumini.
Posem una olla al foc amb aigua. Quan bulli apaguem el foc i hi posem el foie ben embolicat. El deixem a dins l’aigua un minut, màxim dos.
El traiem i tal qual el posem a la nevera un mínim de sis hores abans de servir-lo.

Pel micuit amb lapsang souchon,
Salem els trossos de foie i els empolseguem amb el té passat pel molinet, be fi.
Cobrim el fons d’una terrina amb paper d’alumini per tal que sigui més fàcil desemmotllar-la (els costats hi podrem passar el fil d’un ganivet fàcilment).

Posem els trossos de foie especiats en un plat o bol i els posem al microones, aquí és important no passar-nos de temps. Per un microones de 900W amb 50 segons n’hi hauria d’haver prou, màxim un minut, depèn de la quantitat de foie que hi hagi. A la foto podeu veure la textura que ha de prendre.

Posem el foie a dins la terrina, la tapem i la posem a la nevera un mínim de sis hores abans de servir-lo.

Pel micuit amb ortigues seques,
Salar i empolsegar amb les ortigues passades pel molinet el foie. Reservar.
Preparar una terrina tal com hem fet amb el micuit anterior.
Posar una paella alta al foc, quan esta ben calenta la retirem del foc i hi tirem el foie especiat. Li donem cinc segons de volta i ho posem dins la terrina.
La tapem i la posem a la nevera un mínim de sis hores abans de servir-lo.

Si ens cal treure-les abans, amb dues hores al congelador també va bé.

dissabte, 9 d’abril del 2011

Andre Bonnaure i la quotidianitat del foie

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Nascut al 1941 a Périgueux, André Bonnaure és considerat un del millors especialistes en foie gras. Neix en una família de cuiners, cuiner, amant dels ànecs i del foie. Viu a Girona des de fa anys, i des que es va jubilar es dedica a la divulgació del producte que estima, el foie.

Encara recorda l’olor de les escalopes de foie que feien a casa seva. Un producte quotidià per a ell que vol que ho sigui per als altres. D’aquí la seva proximitat, la seva accessibilitat i els seus cursos meravellosos.

Dos anys abans de jubilar-se li van proposar fer un gran llibre sobre el foie, un llibre escrit en castellà i traduït a altres idiomes inclòs el japonès. D’aquí arranca la seva dedicació, un cop jubilat, a la divulgació del foie, especialment amb cursos de cuina. A Barcelona el podeu trobar a l’Escola de cuina Coquus, on gairebé un o dos cops al mes dona un monogràfic dedicat a aquest producte.

Fa unes setmanes vaig poder gaudir d’un d’aquests cursos. I si he de ser sincera, crec que és una de les millors inversions en cursos de cuina que he fet.

Mentre ens donava una gran quantitat de informació sobre l’ànec, el foie i la seva cocció, entre d’altres anècdotes, va anar cuinant uns plats que després varem poder provar.

- Tres maneres diferents de fer micuit, a la papillota, al microones i a la paella
- Carpaccio de magret d’ànec i de foie
- Arròs cremós de foie i ànec
- Civet d’ànec a l’antiga
- llardons d’ànec

Ens va explicar que el bon foie no és gens àcid, més aviat és dolç (si el foie té un regust àcid és que és vell), per això és molt millor combinar-lo amb àcid (així també desengreixa), també el maridatge. Per a ell el millor maridatge és una bona sidra seca.

La mida ideal d’un foie és d’uns 400-500 gr., el límit estaria en uns 600 gr. Procurem evitar és més grans.

Si el volem blanquejar sols cal posar-lo en llet una hora a la nevera, però perd una mica de sabor: el foie quan menys es toca millor.

De moment us poso com fer llardons d’ànec i uns quants enllaços interessants, ja aniré penjant receptes.

Llardons

Els trossos de grassa sobrant de desengreixar l’ànec és fan servir per fer un bons llardons. Cal tallar-los tots a la mateixa mida i posar-los en una paella al foc lent amb una mica d’aigua (esquitxos). Calen unes dues hores com a mínim per tal que quedin cruixents.
Els varem provar en una amanida amb carpacció de magret i foie.

Comentari del Pingue sobre el llibre del Foie, aquí.
Entrevista a André Bonnaure a A Fuego Lento.

Segueixen aquest bloc