La història mos ensenya tot el que volem aprendre i mos amaga tot el que preferim ignorar.

Els socialistes valencians de la inefable Carmen Alborch ni m'han contestat al que els vaig escriure ni han resolt res del que els vaig indicar. Primera lliçó sobre la seua voluntat real i la seua eficàcia. Això sí, ara m'envien escritets —que encara no he obert— però que em semblen propaganda de la inèpcia.

Però fa dies de sol d'hivern i un passeig a peu pels camins des del cementeri de Carcaixent fins als Quatre Camins permet sentir un silenci especial, silenci sense trànsit, amb ocells o branques que es mouen, amb olor de taronges i mandarines. Els anys passen i retrobem en els llocs més inesperats sensacions quasi oblidades.

I com ha dit una dona hui, «tenia la pell més fina que un pensament». ¡Quines coses!

Hauria de poder escriure alguna cosa, perquè ja ha passat més d'una setmana des de l'última anotació, però estic immers en la transcripció i altres brosses associades. Per sort, he tingut fins i tot ganes de fer una nova queixa al síndic de greuges. I per si algú en vol fer una de semblant, la cosa dia:

Diumenge passat, 28.09.2008, vaig visitar les instal·lacions del Centre Esportiu Cultural Abastos de la ciutat de València, que és un centre municipal. En demanar en el taulell d'atenció què calia fer per a donar-se de baixa, la xica que ens atengué no va seguir el criteri d'atendre'ns en valencià —només ens parlà en castellà— i ens va donar un full A4 que calia omplir per a formalitzar la baixa. El document, imprés només per una cara, estava només en castellà. Naturalment, li vam demanar el model en valencià i en lloc de proporcionar-nos-el sense més, ens va dir que potser tardava una mica, perquè l'havia de buscar. Li vam dir que anara fent. Va regirar uns quants calaixos fins que va localitzar un document en valencià.

A més d'esta mancança, sobre el taulell hi havia un petit expositor de metacrilat amb fullets d'informació sobre el centre («Horarios. Tarifas 2008» i «Carta de servicios») que estaven íntegrament i únicament redactats en castellà, fins i tot amb el que sembla una desconsideració suplementària en el cas del fullet d'horaris, ja que només estava imprés per una cara i, per tant, sembla que van aprofitar l'altra cara per a mostrar fins a quin punt respecten els drets lingüístics dels valencians.

Espere que pugau resoldre estes mancances de la gestió lingüística de l'Ajuntament de València (Centre Esportiu Cultural Abastos), reflex d'una política lingüística avariada i que no té cap criteri coherent, excepte el de privilegiar els ciutadans que pretenen fer ús del castelllà i discriminar sistemàticament els ciutadans que pretenen fer ús del valencià en les seues relacions públiques i privades.

No és la primera vegada que em queixe per la gestió lingüística d'eixe centre «cultural», i les respostes, a pesar d'incloure falsedats, també han admés algun resultat eventual en el sentit que jo expressava. Estic segur que encara tinc més espenta que els inspectors que envia Font de Mora Turón, el conseller d'Educació, per a detectar parlants d'anglés entre els professors d'Educació per a la ciutadania.

Per cert, la resposta bona al síndic de greuges, estil festival de l'humor, ha segut la de l'alcaldessa de Carcaixent, Lola Botella Arbona:

No obstant això i detectada la deficiència en els models oficials es va a treballar en la modificació de les possibles deficiències que estos pogueren tindre per a complir per complet la Llei del Bilingüisme d'11/1988 de 26 de desembre.

Es veu que la senyora alcaldessa, amb això que és diputada en les Corts valencianes —poder legislatiu—, ha decidit inventar-se les lleis per a poder-les complir. Deu ser la llei de la llengua bífida, que dien els indis en les pel·lícules de vaquers.