Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris empreses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris empreses. Mostrar tots els missatges

dimecres, 24 de gener del 2024

Burocràcia elèctrica

Un dia sancer, tres parelles d'electricistes i dos telefonistes per a apanyar una entrada de fase a la finca, és a dir, una connexió entre el cable de fora i el que du la llum a un pis. La primera parella diu que són de reclamacions, que vinguen els de les «averies». La segona telefonista també diu que vindran els de les «averies», però la segon parella —d'Iberdrola— s'ho espolsa, perquè ells són de «triatge»... A última hora, ja ben fosc, arriben els que ho han d'apanyar pujant a la teulada.

Esta «burocràcia» d'una empresa privada ha segut molt pareguda a la versió proverbial que sovint vegem i patim en moltes administracions públiques. La mala fama de ser hipocresia.

dimarts, 31 d’agost del 2021

A prop i a l'Afganistan

L'actualitat dels mitjans torna amb els vestits esgarrats de la temporada anterior, tant a l'Afganistan com al Mediterrani. A pesar d'això, em sembla una novetat que relaxa la pressió ambiental que hi haja una operadora de xarxa i telefonia (Aproop) que es publicita en valencià de manera prou visible, com si fer-ho aixina fora habitual en la nostra societat. Veig un bon nombre d'anuncies en la televisió i també en els autobusos de València.

Encara no és prou normal eixa dinàmica. De fet, de la mateixa manera que sentim la ranera —llarga i profunda— del masclisme o del racisme —al Mediterrani o a l'Afganistan—, també he tingut la sensació que algú volia alçar la veda contra l'ús del valencià, veda precària i gens respectada, llevat que s'havia creat una iŀlusió que la gestió lingüística també havia de ser poc més que «tolerant».

Per contra, senc parlar a Màxim Huerta en À Punt i torne a comprovar que és una televisió ben humana, és a dir, que és capaç d'entropessar amb la mateixa pedra en què entropessava Canal 9 tantes voltes com siga possible fins que mos facen mal les orelles i demanem que mos ho diguen directament en castellà. Sort que Eugeni Alemany fa tant com pot amb agilitat i fluïdesa en Atrapa'm si pots per a compensar un poc alguns destrellats de gestió televisiva. Sobretot ací, que a l'Afganistan trobe que ja no arriba.

dimecres, 27 de setembre del 2017

Producte de proximitat

Dubte que la tàctica que havia adoptat últimament siga massa eficient: ara solc enviar ressenyes i comentaris per la xarxa sobre els restaurants i els hotels on he estat i deixe sempre un comentari sobre la disponibilitat que tenen respecte a l'ús del valencià. De moment, en general, he pogut assenyalar molta disponibilitat, amabilitat i capacitat verbal, però molta incongruència i mancança en els escrits.

Naturalment, hi ha uns casos molt cridaners: molts dels restauradors i hotelers sensibles per la cultura, l'entorn, la natura, el comerç just, els productes de proximitat, l'ecologia en general, pareix que no vegen que el valencià és un dels «productes» de la zona, un fenomen de la «natura» humana, un producte de «més proximitat, impossible», un factor essencial en l'ecologia lingüística i social del país.

Sembla que caldrà picar prou encara eixe clau fins desfer-ne la cabota. Mentrestant, per cert, també hi ha el Troballengua, que pot ser útil en eixe sentit.

divendres, 18 d’agost del 2017

Prevencions i avisos lingüístics

Fa temps que utilitze una aplicació de reserva d'habitacions. Em funciona molt bé i m'ha estat ben útil en els viatges. A més, dóna bons resultats això deixar-se orientar pels comentaris dels usuaris. Per això, també hi he deixat els meus comentaris, fàcilment i amb totes les precisions que m'han semblat útils i convenients. Ah, en català, és clar. Per contra, eixa aplicació, a causa de l'èxit que ha tingut en el sector, m'han dit que abusa de la seua posició de referència i cobra tarifes exagerades als establiments adherits. De fet, m'ho han comentat en més d'un lloc, on m'han passat el telèfon directe, per si hi volem tornar i deixar els diners en l'establiment més que en l'aplicació. Però això és un altre tema.
Evidentment, eixa aplicació que utilitze tan a gust no és Tripadvisor. Tripadvisor em va rebutjar fa uns anys, al 2014, uns comentaris, perquè no tenien personal capacitat en català per a fer de filtre de comentaris injuriosos o inadequats. Em van dir:
Muchas gracias por escribir una opinión en TripAdvisor. Lamentamos comunicarte que no podemos publicar tu opinión, ya que, por el momento, no contamos con la infraestructura para poder procesar opiniones en tu idioma, aunque esperamos, eso sí, poder hacerlo en el futuro.
Mientras, si lo deseas, puedes enviar tu opinión en uno de los idiomas que por ahora podemos procesar. [...]
Doncs, han passat tres anys i en Tripadvisor continuen sense acceptar els comentaris en català. Vaig provar a deiar-los-en un el mes passat, A pesar que han passat de 20 llengües (2014) a 27 (2017), continuen sense acceptar el català. En canvi, Booking, Google Maps i altres webs de serveis semblants són ben amigables i eficients en la gestió lingüística del català.
En fi, els tornaré a demanar que incloguen el català. És clar, passaré olímpicament de traduir els meus comentaris a les llengües que em diuen d'utilitzar. Al capdavall, si els els puc enviar en turc —traduint-ho amb el Google Translate, per exemple—, també podrien traduir-los ells del català a la llengua que els vinguera de gust.
Si no abans, ara quan Catalunya siga independent —l'endemà de la vespra, que dia ma mare—, segur que els de Tripadvisor s'ho fan mirar.


dilluns, 23 de gener del 2017

La llum en català

Els d'Iberdrola no tenen versió del web en català, però sí en anglés, èuscar i castellà. Per contra, abans, crec recordar que hi havia una versió del web on sí que teníem l'opció d'intentar que estiguera en català. Només era una petita ficció, les dades només estaven completes en castellà. Ara ni tan sols això. A més, els he telefonat (era un 900) i tampoc m'entenien si no era en castellà (no he provat en basc ni en anglés, perquè no en sé prou). Dia Takse este matí mentres sentíem en la ràdio que el castellà ha desaparegut del web de la Casa Blanca ara que ha arribat el president Trump: «¿A que fot?» Sí, fot, perquè no deu ser per diners, vaja, sinó per alguna cosa relacionada amb el canvi climàtic, l'avarícia i la misèria ètica.

dilluns, 20 de juny del 2016

Poca cura telefònica

No sé com atendrà el llanterner de la companyia, però si comence a valorar-ho per l'atenció telefònica, que Unión Alcoyana tinga personal que ¡no entén! el valencià i que ni tan sols tinga prevista la manera de dir-ho amablement, és ben lamentable i prou inconcebible a estes altures, almenys per a mi. Ja m'havia acostumat a un seguit de disculpes i a que almenys m'entengueren. No m'ho esperava. Això farà que decidixca canviar de companyia, segurament. Haurien d'assegurar un poc més l'atenció telefònica.

divendres, 6 de març del 2009

El cinema traduït políticament

Escales cap al cinema en català


El govern central espanyol obliga les televisions a invertir en cinema, i això no sembla cap crim d'estat. Hi ha protestes, pero, vaja... En canvi, fer una norma per a regular el respecte als drets lingüístics dels ciutadans en el sector del cinema, que els desatén absolutament, hi ha qui ho planteja com un acte poc menys que totalitari. Hi ha qui amolla (El País, 05.03.2009) que si haguera de dur una pel·lícula brasilera ací i l'obliguen a doblar-la al 50 % en els dos idiomes ja no li ix rendible —¡quina capacitat de predicció!—. A més:


«[...] El cost d'un objectiu polític com és fomentar el català no pot recaure en el compte de resultats de les empreses privades d'exhibidors, més encara quan és un sector que no rep cap tipus d'ajuda de l'administració», assenyalà Pilar Sierra, secretària general del Gremi d'Empreses de Cinema de Catalunya.


Pilar Sierra deu estar en contra també de les eixides d'emergència, dels vàters i de la ventilació en els cinemes, del conveni col·lectiu del personal de les sales, de les baranes de les escales, de les rampes i ascensors per a discapacitats i públic en general... Tot són objectius polítics de seguretat, d'accessibilitat, de salubritat, objectius que recauen en el compte de resultats de les empreses privades. Quina lògica tan fina, ¿no?

Ja posats, s'hauria de prohibir el doblatge i la subtitulació, i que siga obligatori anar al cine cada cap de setmana —com a mínim—, amb la qual cosa tot seran beneficis gens polítics... I això seria el lliure mercat dels mercaders, tot i que amb consumidors presoners d'eixa llibertat d'altres, llibertat per a maximitzar els beneficis del seu negoci.

Sobre la iniciativa de cinema en català, abans cal recordar que el doblatge de pel·lícules és un efecte «sin que se note el cuidado» d'una decisió franquista que mai no s'ha corregit. I podem llegir alguns articles més en el diari Avui (05.03.200):


Ignasi Aragay, «Llengües, cinema i cultura. I si Tresserras se’n surt?»
David González, «Dictadura lingüística a les pantalles»
Europa Press, «El psc defensa aconseguir un "equilibri progressiu" entre el català i el castellà als cinemes»


I acabarem amb una referència a l'altre mitjà de referència d'informació i desinformació. Rambla Momplet, vicepresident primer valencià, va aclarir alguns caps en el ple de les Corts:

Un Canal 9 que, a més, gràcies a les gestions que estem portant a terme, que no el govern de Rodríguez Zapatero, està ja veient-se en l'àrea metropolitana de Barcelona i no, i no pot fer-se amb l'adequada reciprocitat Televisió de Catalunya ací, a la Comunitat Valenciana, perquè el senyor Rodríguez Zapatero, a través del seu ministre Sebastián, en una exhibició de coherència amb els anteriors ministres que van dir just el contrari, no aprova nous canals de televisió per a ser utilitzats per les televisions públiques de comunitats limítrofes, amb la qual cosa podríem tenir ací més pluralitat informativa, ¡però és que vostès no volen tampoc això!, ¡vostès tampoc volen pluralitat informativa!


El parany del conseller Serafín Castellano no caça pardals, però adjudica diners públics als amics; les emissions de tv3 no les censura Francisco Camps, però la Generlitat ja ha clausurat els repetidors d'Acció Cultural de la Carrasqueta i d'Alginet; i els socialistes valencians són la sucursal dependent del socialisme madrileny, però encara es diuen del País Valencià. Entesos. «¡Váyase, señor González!»

dijous, 28 d’agost del 2008

Adrià Puntí i la bona sort empresarial

L'idioma de les empreses
Dilluns passat vaig reprendre el manteniment pel riu: 13:32, a recules després de la pausa.

L'últim dia dels jocs senc Adrià Puntí («Ull per ull») en una informació de tve sobre l'hoquei. Espere que algú a qui li agradara la cançó la trobe i descobrixca quines coses es fan en la nostra «llengua comuna». Un altre dia lligc que Steiner (i Juan Cruz) diu algun desficaci en el suplement d'El País sobre les llengües, però (¡toca!) considera que el català és una gran llengua. Estem salvats. I ahir, la rehòstia, David Villa agraint en valencià la nova fitxa que li ha fet el València. ¡Mos n'eixim!

Per sort, la contrapartida espanyolera insistix (El País, 24.08.2008):


L'idioma dels negocis: l'espanyol



Javier Rivera Latas


L'espanyol s'ha posat de moda. L'ensenyament ha creixcut un 150% al Japó, un 80% a l'Europa de l'Este i als Estats Units, Brasil o Canadà no hi ha prou professors per a atendre tota la demanda.


Denominació «inconstitucional» a banda, resulten xocants les dades percentuals: si n'hi havien 2 al Japó, ara n'hi han 5; al Canadà, si n'hi havien 5, ara n'hi han 9... La màgia dels percentatges, que ho pareix, però no ho acaben de dir tot. De fet, no n'hi ha prou professors, perquè com que els grups són de menys del mínim, la Generalitat d'allà no permet crear la línia d'ensenyament i no hi envia professors... Deu ser això, ¿no?

Finalment, amb el Pitxi Alonso, que assolta un ademán o un fer-lo (per fer-ho) ben inesperats, la Laia Mestre i la Rosa Talamàs, que diuen el còlera quan volien dir la còlera —per mínima que siga la píndola normativa—, i la bústia d'Apple a Europa, on els demane en anglès macarrònic que quan traduiran els seus productes al català —i em responen que és un secret que no desvetlaran abans d'hora, cosa que no sé què vol dir—, ens entretenim d'allò més amb la llengua que no acabem de tindre i que el cartell de Llorens ens fa sentir tan saludablement.