Tope amb l'article «Sobirania digital: una responsabilitat inajornable per a la universitat pública» d'Immaculada Coma (dlvpv, 20.02.2026) 🔗 que em fa pensar en la pràctica de l'externalització de funcions i recursos de l'administració pública.

Caldria acumular, consolidar, augmentar i millorar el batgatge de coneiximents i pràctiques laborals i professionals com una part més de les funcions de l'administració a disposició de tota la societat i que molt sovint provenen de la mateixa societat.

No acabe d'entendre com és possible que encara hi haja administracions públiques que tenen com a única via de connexió amb la ciutadania portals o programes privats que només permeten accedir a la comunicació amb l'entitat pública si et subscrius a una empresa privada. Encara que siga de forma gratuïta, perquè aleshores la mercaderia són les nostres dades, som la ciutadania que eixes institucions haurien d'atendre i protegir.

Hi ha prou programes i coneiximents de codi obert en molts àmbits de la gestió pública que garantixen que els coneiximents elaborats per la mateixa administració enriquixquen el funcionament de la institució i, en conseqüència, de la societat per a la que treballa. S'haurà de vore.

Llevat que trobe una solució millor —o l'algoritme informàtic me'n proporcione una—, utilitze l'Onyx Boox 10.3 Note com a aparell de ràdio per internet amb el programeta VRadio. Amb les limitacions actuals del meu aparell de tinta electrònica, pareix que va més fi que el Radio Garden que use en el mòbil. La idea és escoltar France Culture, Jazz Radio Classic Jazz i variacions sobre el tema.

Les limitacions de la tauleta deuen vindre de la bateria, perquè per a funcionar sense penjar-se necessita estar endollà. No crec que em pegue per canviar-li la bateria, espere trobar recursos per a poder continuar utilitzant-la en lloc d'haver de malbaratar-ne seguint el corrent mercantilista depredador i contaminant que incentiva el recanvi constant. Ja sé que les satisfaccions que prometen les versions actuals de les tauletes es neularan amb les primeres pluges.

Remate la setmana amb millores en les macros de Word (dos de noves fetes amb la col·laboració del Copilot), amb algunes ampliacions de «coses» del Multicerca —uf, que encara manté el format que ja pegava en obsolet quan el vaig crear; a vo si enguany...—, amb algun article més sobre sociolingüística al cabàs del material d'obra i amb una còpia de seguretat ocupa ja més giges que vides em queden per davant.

Revise les poques llums que tinc entre les orelles i veig que encara tinc molta confiança en el sistema democràtic —americà, particularment—, ara que s'està vegent el llautó petrolier, avariciós, classista o sexista de les forces polítiques dretanes i ultradretanes. Amb tant confiança, vaja, que el dia que mos la peguem oblidant posar en el vot una dosi suficient de comunitarisme, redistribució, proximitat i equitat, em quedaré més allà que ací.

Estos dies l'Onyx Boox m'ha servit per a escoltar la ràdio amb l'aplicació Radio Garden. Però l'aparell ha agarrat el costum de quedar-se bloquejat si el desconnecte de la llum. No sé si és senyal que va perdent bateria o coses de l'obsolescència. No crec que arribe a poder-los-ho consultar als d'Onyx: per la xarxa diuen que el seu servici tècnic és molt roín. No cal que perga el temps.

Per a tancar l'any o per obrir el que ve n'havia de fer una o atra. Esta volta li ha tocat a l'Onyx Boox: l'he reiniciat amb els ajusts de fàbrica amb l'esperança que agarrara un poc d'aire. No ho tinc clar encara. De moment he eliminat un munt de càrrega que es veu que l'aparell ja no sabia com gestionar, i jo encara menys. Però estic tornant a posar-li programetes i detalls que han desaparegut. Amb un poc d'embolic entre mesures de seguretat, li he reinstal·lat el Google Play. A banda, he pogut tornar a fer anar les notes del Keep de Google (gràcies a que no havia eliminat una apk antiga), he sincronitzat els comptes de la xarxa—que serà el millor lloc per a alçar i classificar els continguts— i torne a tindre els deu gigues del compte d'Onyx oberts.

No ha segut mai un aparell massa àgil i pareix que va decandint-se, però espere traure-li encara alguna utilitat.

La imatge que adjunte l'ha «plagià» —o com li vullguen dir— una de les versions d'algoritme massiu de la xarxa. Mirant-ho sense massa deteniment, podria condensar un relat de misteri o de por amb alguna d'eixes sentències del Tribunal Suprem espanyol que proclamen que les arbitrarietats i el prejuí són la font suprema del dret penal. Poden sentenciar per violència imaginària o per autoria possible, com si recrearen un plagi del dret democràtic amb informació deficient i impunitat manifesta.

Hi ha qui usa les animadversions com a vara de mesurar dels seus punts de vista i les seues posicions polítiques, ideològiques i inclús científiques —que aleshores deixen de ser científiques, deixen de tindre ni cap ni peus—. En un atre àmbit, m'ha semblat descobrir hui que l'algoritme del Copilot (de Windows) també té sentiments i estats d'ànim: ha estat més d'una hora negant-se a fer-me una macro en vba de Word responent-me que no podia parlar d'això amb mi, que li proposara un tema diferent.

Mentrestant he provat a vo què feen ChatGPT i Gemini amb la mateixa petició, i m'han oferit diverses versions de la mateixa macro. Aleshores, per mirar d'atenuar l'animadversió que pareixia tindre'm Copilot, li he demanat per què no em podia fer la macro. M'ha oferit un seguit d'excuses —basades en les instruccions amb què li havia definit els termes de la conversa: centrada en el lleguatge de les macros de Word— i, al final del somiqueig, m'ha proposat que li demane alguna cosa. Ahí va la bona: li he tornar a introduir la mateixa petició i, vaja, s'ha afanyat a respondre'm amb una versió ben consistent de la macro.

L'algoritme deu estar experimentant a vore fins a quin punt mos pot fer xantatge sentimental.

Un dia algú comenta que l'xml dels documents de Word consevol dia el modifiquen, el deixen caducar o el transformen i mos l'inutilitzen. La tauleta Fire hd 8 d'Amazon no vol encendre la pantalla i ara només fa sorollets. El boox Note Pro 10.3 pareix que va degradant-se i cada volta li costa més mantindre's despert. El mòbil, com em sol passar amb els models actuals, cada dia va més lent... Wacom m'avisa hui, per sorpresa:

Lamentem informar-vos que Wacom Notes/Bamboo Paper/Inkspace deixaran d'estar disponibles. A partir del desembre de 2025, les aplicacions ja no estaran disponibles per a descarregar ni per a rebre actualitzacions ni assistència tècnica.

Per contra, la càmera Nikon L820 encara funciona com el primer dia: amb limitacions per a algunes pretensions d'enfocament i de precisió —cosa sabuda—, però aguanta, encara no li s'ha trencat res. O el televisor Philips Q528.2E.LB que vaig comprar d'unes rebaixes fa no sé quants anys, aguanta amb diverses llapisseres que el connecten a la xarxa.

Encara que mos semblen diferents i una transformació incomparable, si ho mires bé anem traslladant a l'àmbit digital les mateixes capacitats, talents, ànsies, ambicions, afectes, avarícies, enveges i malíccies que humanament anem conreant en els nostres petits caps biològics, que tampoc tenen recanvi. Deixarem d'estar disponibles a força de posar-mos al dia.

En un ordinador funciona del tot bé, però en l'atre el Chrome ara dona un error de congelació de pantalla, de congelació de tot. I és estrany, perquè els dos tenen la mateixa versió de l'Ubuntu i l'Ubuntu no sol quedar-se bloquejat. Deu ser cosa de les actualitzacions. Trobe no li podré preguntar a l'algoritme universal res d'això, per molt que li ho demane per favor i que li done les gràcies al final: el professor d'automatització de Word diu que preferix que quan arribe Terminator —que assegura que arribarà— que el final siga ràpid i que no el faça patir.

Diria que Terminator no arribarà mai, perquè ja va arribar fa temps. En síntesi: som aixina. A la vista està i el recompte diari és una manifestació tan evident com l'aire que respirem, i per això no mo n'adonem. La inteŀligència artificial no és més que una versió edulcorada de parlar de l'estupidesa de sempre. Per molta eletrònica que li posem, continuarem amb els patiments naturals.

És ben probable que consevol cosa que penses ja l'haja pensà algú abans i que, a més, l'haja duta a la pràctica. Takse volia obrir en Windows amb una macro vba del Word en el navegador Firefox —es pot fer amb atres navegadors— un document en pdf del seu ordinador i, a més, que s'obrira per la pàgina 4. Doncs, una cosa tan peculiar i concreta que no pareix que siga una necessitat gens general, ja hi havia qui l'havia duta a terme. 🔗

Afegint els dos dim i la ruta concreta del document ("file:///D:/..."), la macro ha quedat aixina:

Dim WSHShell
Dim SFFExe

'Ruta per a obrir el Firefox en Windows
Set WSHShell = CreateObject("WScript.Shell")
SFFExe = WSHShell.RegRead("HKEY_LOCAL_MACHINE\SOFTWARE\Microsoft\Windows\CurrentVersion\App Paths\Firefox.EXE\")

'Obri l'adreça URL local
Shell """" & SFFExe & """" & " -new-tab """ & "file:///D:... .pdf#page=4" & "", vbHide

Algun dia serà de veres que descobrirem la sopa d'all. Mentrestant, podem aprofitar les receptes que funcionen.

Korben proposa usar els logaritmes informàtics —mal anomenats «intel·ligència artificial»— per a elaborar webs complets. 🔗 El cas és que he intentat instaŀlar-me en l'Ubuntu l'entorn que proposa per a fer webs directament en l'ordinador, però no m'ha funcionat la instaŀlació. Ho apanyaré. O no.

En tot cas, amb eixes provatures he descobert el web Deep Site 🔗, que permet provar i entendre les possibilitats dels recursos que obrin algunes automatitzacions. Provant provant, anem avançant. Encara que per a apanyar el ventilaor que no arranca l'hauré de desmuntar, mirar si li trobe el condensaor i vore si el puc canviar, que això no ho fan encara el algoritmes.

L'Ubuntu no es connectava a internet, ni tan sols apareixia en la configuració la icona de connexió. Canvie al Windows, que es connecta sense cap problema. Trobe un xic que explica els passos per a crear una connexió en Ubuntu amb el terminal. Un pèl embolicat i no sé si realment necessari. Un atre xic comenta que és cosa de la gola del Windows, que és més possessiu —diu— «que una ex»... Demana que canviem una casella en la configuració de l'energia. Lamentablement, el seu Windows és anterior al meu: en el meu em sembla que han eliminat eixa opció. No veig què puc fer.

Abans de tornar a l'Ubuntu, hi ha qui comenta que una possibilitat és posar en marxa una versió anterior del kernel que funcione normalment i posar-la al dia, perquè és possible que siga un problema amb l'actualització. Torne a l'Ubuntu, però active una versió anterior, tal com diu. Efectivament, la pose al dia i tot torna a la normalitat: connexió sense cap problema.

Encara que m'ho havia cregut, pel que diuen i perquè era una possibilitat amb antecedents —no és la primera cosa que el Windows decidix acaparar alguna fase inicial de l'ordinador—, era més simple i només calia anar escalant en la complexitat de les opcions, però començant per la més simple i poc conspiranoica. Ha funcionat i no cal anar més enllà. Però no descarte la conspiració, perquè sé que esteu ahí.

Vaig resoldre de forma permanent —si més no, fins al pròxim terrabastall— el problema informàtic en Ubuntu amb les unitats d'emmatzematge que no detectava amb una instrucció diferent de la que vaig provar en el terminal fa uns dies («El muntatge de la unitat»). 🔗 Era encara més simple, segons vaig trobar en la xarxa:

$ ntfsfix -d /dev/sda1

Amb això ja he pogut usar la unitat externa i la unitat del Windows que tinc en l'atre disc dur. I tot per a anar acumulant espai digital, com si això haguera de resoldre la falta de memòria de la unitat central biològica que tinc al cap i que deu anar perdent neurones i connexions a la carrera. Crec que no n'hi ha instruccions a fer en el terminal per a això. En canvi, la fase terminal està garantida.

Això de fer excursions, enriquix culturalment, amplia els horitzons —més encara si te'n puges a la muntanya—, obri els sentits, t'acosta nous accents i percepcions sociolingüístiques —una barcelonina que amaga l'accent, perquè diu que hi ha «valencians» a qui els molesta—, però eixa alteració dels hàbits i les rutines quotidianes em deixa prou xafat.

A banda d'això, veig que sí, que la solució d'ahir era un pedaç per a emergències. He de vore com es resol del tot la qüestió, perquè ara el programa Fitxers de l'Ubuntu tampoc accedix a les unitats usb. Ja vorem demà, que hui, a més de la calor, em ronda la becaeta que no he pegat després de dinar.

Aïlle alguna neurona de la calor ambiental per a que treballe en l'accés de l'Ubuntu al disc on tinc el Windows. Des de fa uns mesos, després d'alguna posada al dia, la unitat «sda1» mostra u avís d'error. Com és habitual en estos casos, regirant la xarxa, a la quarta trobe la solució en un vídeo d'un tal EduCaster 🎬 —des de Mèxic— que em facilita la solució, que consistia a crear una carpeta en media per a «muntar» allí la unitat «sda1»:

$ mkdir Dades
$ mount -t ntfs-3g /dev//sda1 /media/xxx/Dades

La solució és provisional, perquè sembla que cal repetir cada volta l'última orde. A banda, un detall que m'ha quedat per entendre és eixa doble «diagonal» —aixina en dia EduCaster— o barra inclinada. La cosa és que ha funcionat, aixina que he deixat eixe dubte per a més avant, que ara fa massa calor i no em posaré a aprofundir en els muntatges de la unitat.

Pel que sembla, hi ha algú a Rússia que coneix la contrasenya de la meua identitat en un web on estic subscrit i on participe de manera regular. El sistema de seguretat m'envia un codi a la meua adreça electrònica al mateix temps que m'avisa de la possible suplantació d'identitat. Convé que canvie la contrasenya, em diu, i ho faig, Crec que és la tercera volta que ho he fet últimament. He demanat un poc de suport, a vore si l'amenaça és real o si puc fer alguna cosa més per a llevar-me la llepassa de damunt.

La xarxa forma part de la vida, aixina que no podem esperar més milacres dels que esperem en la vida mateixa. De fet, podem pensar que encara n'hi hauran menys, si tenim en compte que això que diem «xarxa» per eufemisme s'hauria de vore més com una cadena de partícules enllaçades pels interessos econòmics. Diu que estan muntant un atre superordinador que de calcular no vullgues saber què... Segur que no calcularà els litres d'aigua que es malbarataran per a calcular els litres d'aigua que s'estan fent malbé refrigerant l'ordinador... Algú està pensant de suplantar-mos, no la identitat, sinó la humanitat.

Al tren, una xica portava tatuat a la cuixa en lletres gòtiques «Bichota». I un dels pocs que no van tatuats, a banda de Takse i jo, anava mig coŀlocat parlant pel mòbil de sa mare «drogà» i que si li se creuen el cables denunciaria els germans i que acaben en Picassent.

Li pose la pila nova cd 2032 a l'ordinador. Aprofite per a aspirar-li un poc la pols. Manualitats amb l'aspiraora i un tubet de silicona per a accedir als dissipadors de la targeta gràfica i al ventilaors. Després d'actualitzar el Windows, de posar l'hora correcta en el bios, de canviar la seqüència d'inici, l'Ubuntu s'inicia correctament. I d'ací un any m'enrecordaré que he de tornar a posar al dia el Windows.

Inclús els que van en grup, pareix que parlen a través dels mòbils. L'arròs trau el cap i tot està verdet.

L'ordinador s'inicia malament, amb un error de «time-of-day not set - please run setup program»... La informació que trobe em diu que, si he entrat en la bios i he posat la data i l'hora i encara continua l'error, que he d'actualitzar l'ordinador, però en la part de Windows. Uf, fa mesos —o algun any— que no ho he fet i l'actualització ha segut un pèl llarga. El problema continua, aixina que això vol dir que caldrà canviar la bateria cr 2032, una pila de botó, que té l'aparell dins. Ja em va passar amb l'ordinador anterior.

Xe, que justet, pels calaixos tinc piles cr 2025, que no servixen. En Consum tampoc no en tenen aixina que mos toca anar a l'Fnac. Allà n'hi han en blísters de color roig i de color blau a preus diferents. La xica de la botiga no em sap explicar quina diferència n'hi ha entre els dos, a banda dels colors, perquè l'explicació dels paquets no ho aclarix. Pel que sembla, les de color blau resulten amargues —bitter coating— si te les poses en la boca.... Això no seria rellevant per al meu cas. Agarre les blaves, que són més barates.

Espere que l'ordinador no renegue pel regust de boca.

D'amagat dels rànquings i a remolc de les influències, 🔗 vaig fent este bloc des de fa més de vint anys ja. Si ho mire bé, hi ha ja unes quantes coses que tenen més de vint anys i que segurament ja podria arretirar de la xarxa, perquè tinc quimera que només m'interessen a mi que les vaig posar i que han estat millorades i superades per milanta webs i recursos més eficients i eficaços.

Al cap i a la fi, moltes de les coses que he anat penjant tenien a vore amb una voluntat ingènua i inicial de compartir i ampliar els recursos existents per a la valencianofonia-catalanofonia en tots els àmbits, registres, dialectes i formes a partir de la xarxa que acabàvem de descobrir com si fora una autopista a alguna utopia a tocar de compliment. I no, ni era una utopia, ni estàvem a tocar, i hem anat abocant temps i neurones a cabassaes.

Dins delmemento mori que m'ha vingut a la clepsa, em consola que dins de la precarietat de l'enton Eines de Llengua —que pretenia ser cdlpv, però es va eclipsar pel camí— hem mantingut més continuïtat, constància i coherència que moltes flors de temporà institucionals que la política ha malmés a dojo i que eren necessàries i imprescindibles un dia i al sandemà van ser prescindides a colps de ratolí i idees estèrils.

I aixina anem.

Amb el traductor de Google desxifre un missatge que m'ha arribat a la bústia que tenia com a tema:

Ваш код проверки логина для Википедия

Es veu que hi havia algú safunyant en el meu compte, supose que unbot rus, i que ha endevinat la meua contrasenya. El sistema de seguretat pareix que m'ha avisat a temps. Això espere. He hagut de canviar la contrasenya. I ara que tornen a calcular a vore si l'endevinen. No deu ser tan complicat com em pense, però també deu ser cosa de l'atzar que ho hagen intentat amb la meua contrasenya de la Viquipèdia. Hi ha qui s'encanta lligant mosques.

Demà, vaga, i per molts anys.

En un plisplàs, si algú vol fer-se una idea de com utilitzar l'algoritme per a pensar coses profitoses, he fet la prova i pareix que un cert sentit comú forme part de la programació informàtica, a pesar que la part humana va sovint per atres camins:

ChatGPT – 06.03.2025 Resposta a la meua pregunta: ¿quines són les polítiques de gestió lingüística democràtica?

 

Polítiques de gestió lingüística democràtica

Les polítiques de gestió lingüística democràtica són aquelles que busquen garantir la igualtat de drets i l'ús de totes les llengües en una societat, promovent la diversitat lingüística com un valor cultural i social. Aquestes polítiques no només es fonamenten en el respecte i la preservació de les llengües, sinó també en la seva integració i normalització en tots els àmbits de la vida social, econòmica i cultural, assegurant l'ús de les llengües minoritàries i la seva protecció contra la subordinació o desaparició. Algunes característiques i mesures d’aquest tipus de polítiques són:

1. Reconocimiento [sic] oficial de les llengües: Una política de gestió lingüística democràtica implica reconèixer oficialment les llengües minoritàries en els àmbits jurídic, administratiu i social. Això permet que les persones puguin viure, estudiar i treballar en la seva llengua materna. Aquest reconeixement sovint inclou l'ús de la llengua minoritària en l'ensenyament, l'administració pública, els mitjans de comunicació i la vida laboral.
2. Educació bilingüe o multilingüe: Les polítiques democràtiques fomenten una educació bilingüe o multilingüe, on els estudiants tenen accés a l'ensenyament en diferents llengües, incloses les minoritàries. Això inclou la creació de programes educatius que ofereixen classes en llengües minoritàries, així com l'ensenyament d'aquesta llengua com a matèria per a tots els alumnes, independentment de la seva llengua materna.
3. Facilitació de l'accés a l'ús públic i institucional de la llengua: Aquesta política assegura que les persones puguin utilitzar la seva llengua en el sistema judicial, en els serveis públics i en l'administració sense cap tipus de discriminació. Això inclou la disponibilitat de documents i serveis en la llengua minoritària i el dret a l'atenció en aquesta llengua.
4. Normalització i visibilitat pública: Per tal de garantir la supervivència de les llengües minoritàries, és fonamental que aquestes siguin visibles en la societat. Això inclou l'ús d'aquestes llengües en els mitjans de comunicació, la senyalització pública, la cultura i l'art. A més, les institucions poden organitzar activitats culturals i polítiques per promoure la llengua minoritària en l'esfera pública.
5. Lluita contra la discriminació lingüística: Una part important d'una política democràtica de gestió lingüística és garantir que no hi hagi discriminació per motiu de llengua. Això implica que ningú hauria de ser exclòs d'oportunitats laborals, educatives o socials a causa de la seva llengua materna.
6. Promoció de la convivència lingüística: Les polítiques democràtiques també busquen crear un ambient on diverses llengües coexisteixin de manera harmònica. Això pot implicar la promoció del multilingüisme, on els ciutadans són capaços d'utilitzar més d'una llengua en la seva vida quotidiana, creant una cultura de respecte i intercanvi entre diferents llengües i comunitats.
7. Participació ciutadana: Les polítiques de gestió lingüística democràtica impliquen la participació activa de les comunitats lingüístiques en la presa de decisions sobre la seva llengua i cultura. Això pot incloure la creació de consells o organismes consultius on es discuteixin temes relacionats amb les llengües minoritàries i les seves necessitats.
8. Programes de revitalització i protecció: Per a les llengües en perill d'extinció, les polítiques democràtiques poden incloure programes específics per a la revitalització, com ara la formació d'ensenyants en llengües minoritàries, la creació de recursos didàctics i la creació de xarxes comunitàries que promoguin l'ús de la llengua en la vida diària.
9. Suport a les llengües en l'àmbit digital: Amb la creixent importància de les tecnologies de la informació i la comunicació, una política de gestió lingüística democràtica també pot incloure el suport a les llengües minoritàries en l'àmbit digital. Això inclou el desenvolupament de software, llocs web, aplicacions i altres recursos en aquestes llengües.

En resum, les polítiques de gestió lingüística democràtica busquen assegurar que totes les llengües, especialment les minoritàries, siguin respectades, utilitzades i protegides en els diversos àmbits de la societat, promovent la igualtat lingüística i cultural. Aquestes polítiques tenen com a objectiu la convivència harmònica de diverses llengües, sense cap de subordinada o discriminada respecte a les altres.