Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vocabularis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vocabularis. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de maig del 2024

Cartografia social

Espere que les peces del trencaclosques vagen encaixant i que pugam arribar a dirimir com convé escriure «pad ell» o «p'ad ell», «juar», «vesprà», «asprà», «aspai», «Aspanya» i tot això que amollem a tort i a dret en diferents registres i amb intencions variades o amb emocions a flor de pell... Això no demanaria un diccionari ni un atles, però sí un poc de cartografia social, unes regles simples i clares. La solució no hauria de ser renunciar a escriure tal com raja.

Mentrestant, la cosa és que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua diu que ha «enllestit» el primer volum de l'Atles lingüístic valencià 🔗 dirigit per Jordi Colomina i Castanyer. 🔗 Com que encara no s'ha publicat no sé massa bé què volen dir amb «enllestit», però és un bon peixcaclics —este amb fonament— per als que estem esperant que els registres de la llengua «general» —en diuen també «llengua popular», però aleshores pareix que pensen més en fer antropologia cultural— tinguen espai en els estudis i, sobretot, en les obres de referència que permeten guiar-se en la manera de reproduir els trets tant de les varietats geogràfiques com dels estils amb què podem expressar els interessos, les intencions i les emocions.

L'atles serà important pensant en com mos enxisa l'antropologia cultural, i també serà bona cosa com a complement de l'Atles lingüístic del domini català, 🔗 perquè els anys passen de pressa —com dia el poeta— 🔗 i encara hem d'avançar amb el vent de la xenofòbia de cara.

dilluns, 14 de febrer del 2022

Un gavellet de codi

M'he entretingut afegint alguna entrada al vocabulari de dret —que en té més de tres mil— 🔗 i refent-lo per a convertir-lo en una taula reordenable en html. Tindre eixa taula directament en l'apunt del bloc complicava l'edició i tampoc afegia res a la consulta. Ara, amb un poc de javascript (incorporat gràcies a una extensió del Wordpress) i un arxiu en html amb css, ho he pogut alleugerir un poc.

De passada, he aprés que la maceta dels jutges —que he incorporat com a icona de Font Awesome 🔗 que enllaça el vocabulari— és gavel en anglés. En valencià, un gavell 🔗 també fa fort.

dimarts, 11 d’agost del 2020

Vocabularis tocats d’ofici i d’història

Possiblement l’activitat més agraïda i entretinguda que fem els tècnics lingüístics —supose que llevat dels que tenen vocació docent— deu ser l’estudi de la història de les paraules, de la forma com varien, contraposen i complementen els seus usos i valors conceptuals, de les vicissituds dels vocabularis especialitzats que les societats creen i molt sovint obliden.

En eixe sentit, fa uns dies em va semblar que un article d’Álex Grijelmo («Sin esquileo no habrá mingaña», El País, 03.07.2020) li podia interessar a Eugeni Reig, ja que l’article participava d’un dels interessos d’Eugeni, el vocabulari que ell denomina «en perill d’extinció». L’article parlava del vocabulari castellà dels esquiladors d’ovelles: el que es perd quan es perd l’ofici en l’Espanya castellana i el que aporten en castellà els uruguaians que venen a suplir eixa falta de personal.

Els oficis es perden i eixa aportació al vocabulari de la llengua també; amb sort, perviu en els diccionaris i els estudis especialitzats, com ara els que fa la tasca titànica d’Eugeni, sempre immers en les peculiaritats dels vocabularis tocats d’ofici i d’història. Per això la resposta d’Eugeni va ser l’esperada: «Sí que m'interessa, ja ho crec. M'interessa molt.» ¡M’ho imaginava! El mateix Álex Grijelmo rebla i amplia la qüestió en un altre article («Países frugales, países carnívoros», El País, 26.07.2020) que acaba aixina:
Una mateixa realitat es transmet de manera diferent en funció dels vocables que l’anomenen. Podem censurar el qui és perseverant per la seua «obstinació» o lloar-lo per la seua «tenacitat». Només el punt de vista distingix entre l'oportú i l'oportunista, entre l'afalac i l'adulació, entre la dolçor i l'embafament, entre el generós i el malgastador.
I qüestió de punt de vista seria també triar entre «els quatre frugals» i l’anvers negatiu: «els quatre agarrats».
Entre eixos punts de vista mos movem també els qui perseverem per les nostres idees sobre la llengua i els país, també prou tocats, en un altre sentit.

dilluns, 5 de maig del 2014

Les pates

Dos policies municipals a cavall pel riu parlant en valencià. Els cavalls no semblen estranyats, deu ser normal per a ells. També pot ser que ni tan sols se n'adonen, van a la d'ells. En la perfumeria una xica amb accent del Maestrat, a pesar que es nota que es parla el dia parlant en castellà. No sé si s'alegra de parlar amb mosatros. Dubta quant als «labios»... Hem arreplegat les pates (dnv) que teníem per ahí almenys des del segle xvi, però estem perdent el cos a peces.

dijous, 26 de juliol del 2012

De dret cap al Kindle

De dret

Estic acabant el meu refregit de dret per al Kindle. Després d'acabar la versió catalana, hui quasi he convertit la versió espanyola, tot i que a última hora, amb tants canvis mecanitzats amunt i avall amb les macros i les substitucions en Word, em sembla que he esborrat uns trossos d'enllaç de diverses remissions entre l'espanyol i el català. Demà els hauré de recompondre. Per sort, ara són cosetes de detall. De moment, en l'índex apareix el català en minúscules i el castellà amb majúscula inicial i punt final. És l'única manera que he trobat per ara per a distingir els dos idiomes sense interferir en l'ordenació alfabètica.

Per a desemboirar-me, quan la plogudeta del hui, hem fet el trosset de sempre pel riu: 6:26 i 6:22. Pot ser vellea o que encara estem agarrant el ritme.

dimecres, 25 de juliol del 2012

Fenyent el dret

Economia de mitjans

Continue fenyent el vocabulari de dret bilingüe català - espanyol per al Kindle. Això em permet aprendre alguns detalls més de la publicació electrònica, dels formats que admet l'aparell, dels detalls que he de tindre en compte i que més val mecanitzar per a la conversió des del Word fins al .mobi, etc. A més —o principalment—, em servix per a millorar la fitxa d'origen.

Fet això, la faena que ve ara és pegar-li la volta al calcetí dels idiomes i aconseguir de la manera més senzilla possible fer un índex de cerca també en espanyol. Seran unes quantes hores més de calfar-se el cap amb les macros. Aixina evitaré un poc haver de pensar en les cafrades econòmiques i socials que mos prepara la incansable dreta retrògrada espanyola i valenciana. Fa uns dies, mentres mos manifestàvem contra les retallades injustes, ells anaven nomenant assessors i càrrecs eventuals (docv, 19.07.2012) :



  • RESOLUCIÓ de 10 de juliol de 2012, del conseller de Presidència i vicepresident del Consell, per la qual nomena personal eventual de la Conselleria de Presidència.


  • RESOLUCIÓ de 18 de juliol de 2012, del conseller de Presidència i vicepresident del Consell, per la qual nomena personal eventual de la Presidència de la Generalitat.


  • RESOLUCIÓ de 2 de juliol de 2012, de la consellera d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual nomena María del Pilar Esquibel Jorcano personal eventual.


dimecres, 4 de juliol del 2012

Mareig electrònic

Cap emboirat

Això d'adaptar el diccionari per al Kindle m'està fent bollir les neurones —la neurona, sense exagerar, va—. Ja m'he llegit no sé quantes receptes d'eixes que sempre ho expliquen «tot» a mitges, o sense detallar concretament el que necessite: que el diccionari s'integre en el Kindle. ¡No hi ha mans! Com a llibre, la cosa sí que funciona, però no com a diccionari integrat. Demà tornaré a provar amb el Mobigen, tot i que diria que ja ho havia intentat.

Mentrestant, estic pensant que llançaré un vocabulari bilingüe de dret per a Kindle, aprofitant la fitxa que tinc sobre això. Supose que no tindrà eixida, però si ho aconseguixc, em servirà per a practicar amb el servei de publicació de Kindle.

dissabte, 9 de juliol del 2011

Dissecant

L'economia va millor en valencià

Diu Juan Ferrer, antic regidor socialista de l'Ajuntament de València («Bloc, Iniciativa, Compromís», El País, 07.07.2011):


El Bloc desplegava una xarxa (tentacles crec que és més gràfic) [...]


La veritat és que n'haguera pogut dir teranyina, per a donar la sensació que són més bruts que les aranyes; o màfia, per a fer entendre de què va la cosa, quan la cosa va d'això. Certament, l'entrada de Compromís en les Corts és fràgil, però la seua consolidació dependrà molt de les idees que aporten, de la capacitat d'afegir valors democràtics als seus projecte i de l'activitat política dels seus caps visibles, principalment de Mònica Oltra i Enric Morera. És a dir, del mateix que els falla als del pspv, sempre i encara ofegats pel sucursalisme i per la seua facilitat per a incomplir el que és bàsic i principal, parlant en clau democràtica i progressista.

En fi, no direm res que no puguera pensar Joan Fuster i Ortells en el pub Hector's, que tant frenqüentava, segurament perquè el tenia ben a prop de casa. La companya Elena suecana mos recordà ahir el nom del baret mentres dinàvem en el Dukala —no tenen carta en valencià— i disseccionàvem —una classe peculiar de taxidèrmia— locucions, lèxic i pronúncies, sense arribar a fer jas la nostra economia, no fóra cas que el vocabulari que finalment ha aconseguit presentar l'avl fóra una de les últimes espurnes d'un braseret mal encés.

dimecres, 22 de juny del 2011

L'economia s'endarrerix

Cigne econòmic

M'arriba un missatge de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua amb l'avís següent:


La presentació del Vocabulari d'economia prevista per a hui, dia 22 de juny, a les 12.00 hores, en l'edifici de la Borsa de València, ha quedat desconvocada fins a nova data.

Gabinet de comunicació avl


Després del jurídic, nàutic, de futbol i del joc de pilota, s'endarrerix l'aparició del vocabulari d'economia. Deu ser cosa de la crisi. Segurament li han de pagar alguns bonus a alguns financers o directius bancaris més escrupolosos dels seus ingressos que del benefici que reporten a la societat.

En tot cas, espere que no siga greu i que l'acadèmia dispose prompte de les energies suficients i que no caiga en el que comentava Paul Krugman fa uns dies (El País, «Contra la impotencia aprendida», 05.06.2011):


Els responsables polítics s'estan afonant en una mar d'impotència apresa pel que fa al problema de l'ocupació: com més incapaços són de fer-hi res, més es convencen que no hi ha res que hi puguen fer.

dijous, 28 d’abril del 2011

sedient (EVDMC / 1)

El Volga desemboca al mar Caspi

La frase de la presentació d'Andreu Nin (1931) per al llibre El Volga desemboca al mar Caspi de Borís Pilniak és:
El Volga desemboca al mar Caspi, obra escrita en el període de producció sedient contrarevolucionària de l'autor, és la prova més eloqüent de la injustícia de l'acusació.


No ho he pogut confirmar, però supose que deu ser una versió del soi-disant francés en el sentit de 'suposadament'. Només localitze dos usos en català. Un de Ferran Soldevila (Història de Catalunya, 1962; Google Llibres, consulta: 28.04.2011):


[...] d'Enric V d'Anglaterra, vencedor a Azincourt (1415), senyor de la Normandia, amb poderosos aliats i partidaris dins França mateix, davant el «sedient delfí», el futur Carles VII, fugitiu, desposseït del regne del seu pare foll, seguit solament per un nucli de fidels.


I un altre ús dins d'Arxiu de textos catalans antics (núm. 26, 2007, pàg. 759; Google Llibres, consulta: 28.04.2011):


La crisi de Feliu d'Urgell i l'adopcionisme, la crisi dels bisbes Esclua, bisbe intrús d'Urgell (885-889) i sedient bisbe d'Empúries, [...]