Espere que les peces del trencaclosques vagen encaixant i que pugam arribar a dirimir com convé escriure «pad ell» o «p'ad ell», «juar», «vesprà», «asprà», «aspai», «Aspanya» i tot això que amollem a tort i a dret en diferents registres i amb intencions variades o amb emocions a flor de pell... Això no demanaria un diccionari ni un atles, però sí un poc de cartografia social, unes regles simples i clares. La solució no hauria de ser renunciar a escriure tal com raja.
Mentrestant, la cosa és que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua diu que ha «enllestit» el primer volum de l'Atles lingüístic valencià 🔗 dirigit per Jordi Colomina i Castanyer. 🔗 Com que encara no s'ha publicat no sé massa bé què volen dir amb «enllestit», però és un bon peixcaclics —este amb fonament— per als que estem esperant que els registres de la llengua «general» —en diuen també «llengua popular», però aleshores pareix que pensen més en fer antropologia cultural— tinguen espai en els estudis i, sobretot, en les obres de referència que permeten guiar-se en la manera de reproduir els trets tant de les varietats geogràfiques com dels estils amb què podem expressar els interessos, les intencions i les emocions.
L'atles serà important pensant en com mos enxisa l'antropologia cultural, i també serà bona cosa com a complement de l'Atles lingüístic del domini català, 🔗 perquè els anys passen de pressa —com dia el poeta— 🔗 i encara hem d'avançar amb el vent de la xenofòbia de cara.
