Barrieras Mombrú (pp) diu «respaldo», però s'adona d'alguna cosa que no va i, després de demanar perdó, corregix, «recolzament». Certament, és admirable que enmig d'un discurs tan ansiós, accelerat, impetuós i emfàtic com els que protagonitza la diputada, tinga la capacitat d'esmenar-se el vocabulari sobre la marxa buscant la forma valenciana en lloc del castellanisme innecessari. Una cosa és el fons i, una altra, la forma. Al conseller Font de Mora Turón el discurs de Barrieras Mombrú li va semblar entusiasta, energètic i apassionat... Són coses del partidisme gens objectiu que marca la vida política valenciana. I encara no ho hem vist tot, com fa presagiar —i espere enganyar-me— l'elevació final de Cholbi Diego al càrrec de síndic de greuges.

I una dada més sobre llengua de hui mateix és la resposta de Simyo —¡finalment!— als meus escrits des de fa dos mesos:

En respuesta a tu email, te informamos que solo hablamos y escribimos en Castellano.

M'ha sorprés que l'empresa Simyo em comuniqués unes intimitats tan poc pertinents a l'objecte de la nostra relació i els ho he fet saber. Al capdavall, una empresa que es publicita amb unes virtuts de millors serveis a disposició dels clients i que seguix la manera més senzilla d'entendre els seus clients —sense indicar mai que només atenga en castellà—, sembla que es complica la vida bastant en no disposar de personal capacitat d'entendre simples missatges electrònics relacionats amb el seu servei i escrits en català. Ja els ho he comunicat convenientment.

Per a acabar-ho d'adobar, alguna de les últimes actuacions del síndic de greuges en funcions Morenilla sembla indicar que ha agafat les fulles del rave d'una interpretació curiosa sobre espais o situacions que hi ha al País Valencià on els ciutadans que pretenen fer servir el català seran discriminats pels poder públics, a pesar que les normes legals diguen tot el contrari: tant si és per la provisionalitat com per les dimensions d'un cartell al centre de València. Una mena de fatalitat que els ciutadans han de suportar, vaja. Haurem d'esbrinar amb Cholbi Diego d'on prové eixa lectura a la travessa de la legislació lingüística.

Dos hores per a fer no res, tot mirant les tarifes de Simyo, Orange i altres. Al final, quan ja havíem triat el número de Simyo, es veu que hi ha hagut algun problema i hem hagut de tornar arrere i triar un altre número per a la targeta sim. Bé, en cosetes d'este tipus se'n va volant el temps. I ara recorde que no havia fet cap propòsit concret per a enguany... ¡Quin descans!

És clar, este matí, que hem tornat a la tasca transcriptora, no hi hagut més novetats que arruixar un poc les plantes. Encara hi ha molta gent de festa. Una comanda de llibres i un miqueta de revisió del vocabulari del Diari de Sessions, un bloc que tenim en Wordpress i que mos fa paper de base de dades. Caviar el calendari, revisant a vore si perdia alguna nota important de l'any passat, i buidar la taula d'algun paper oblidat. Després, i més aviat per a demà, pensar en el vocabularis que mos convindria compilar entre les opcions que mos donen el Termcat i altres recursos que podem trobar en Internet.

I del poc que hem vist del diari, doncs, que si M. Á. Basternier posa alguns punts sobre les is en «La guerra del torna-li» (El País, 07.01.2009; la traducció és una provatura meua) quant a la posició d'Israel i de massa israelians, observe que tot això no s'acabarà mai (pàg. 10 del mateix diari):

Segons la invitació, les dones hi havien d'acudir amb un «vestit llarg».

I tot i que no duia camal curt, la cosa no anirà bé mentres hi haja qui es pense autoritzat a exigir un vestit protocol·lari discriminant per sexes, que es permeta, a més, criticar el vestit de Carme Chacón durant la Pasqua militar i que no reba la resposta adient en eixe cas: «Escolta, eixe protocol, te'l confites.»

I fins ací, un dia sense més aclariments. El millor que puc fer és triar la foto, vaja.