Una companya de faena (que és de la Safor també) utilitza l'expressió «aire a la ballaora» mentres concloem que tirem avant i que no cal que mos acalorem tant si, al capdavall, qui s'ha de calfar el cap per a resoldre els problemes de les Corts no ho fa. Una cosa és que els tragam les castanyes del foc i una altra és que, a més, mos les hajam de menjar amb corfa i cremant.
Em demana, a continuació, si no ho dic, això, i li dic que no, que no em sona. L'expressió apareix en el dnv (s. v. aire; consulta: 22.11.2018):
aire a la balladoraloc. interj. S'usa per a animar les persones indecises.
Estem empatats, jo no coneixia eixa expressió, però ella no sap com es diu el ravanell (Diplotaxis erucoides) en la Safor. Sort del Joan Pellicer, que tant mos va ensenyar amb la seua «valenciana oralitat».
En el film d'ahir, The revenant, no crec que entre tanta vegetació hi haguera asbelatge. Coneixia la brossa, però no sabia com es dia. Em pensava que devia ser «fenàs», que sí que hi ho és com a sinònim (¿alternatiu?) segons el Termcat: fenàs, fenàs de bou, fenàs de cua de cavall, fenàs de cuca, fenàs de cuques. Els diccionaris habituals només recullen «albellatge», tot i que el nom popular de la Marina Alta varia entre: albelatge, asbelatge, ambelatge, belatge, herbelatge, segons la tesi de Vicent Beltran El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear. Antoni Orengo en diu asbelatge en el llibre Herbari bell del País Valencià, un llibre amb molt bones fotos i consells sobre com tindre les plantes en el jardí o en tests.
Descobrixc finalment que la «freixa» de què em parlava ma mare, que li havia regalat la seua amiga Encarna, i que també li havia regalat el nom, nom que jo no trobava relacionat amb una planteta amb una flor aromàtica blanca amb un toc groc, doncs, que tenia com a nom científica Freesia alba o Freesia refracta —això no ho he aclarit del tot— i que es tracta del lliri de Sant Josep que diuen els diccionaris (o d'una varietat).
Si pense en la planteta, me se passa el desconcert de llegir el diari, el d'ahir en particular, que m'havia deixat una afirmació de Garton Ash d'eixes que pareix que parla del Partit Popular valencià: «Hem de fer alguna cosa; això és alguna cosa; per tant, hem de fer això». I han fet una llei: «Llei de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d'identitat del poble valencià». A la Califòrnia dels eua un advocat ha proposat (El País,29.03.2015) la «Llei de l'eliminació de la sodomia», que pretén legalitzar l'assassinat dels homosexuals. Per ací, l'avl ha ficat cullerada mediàtica contra la llei del pp, però sense arribar a l'encert d'una ciutadana americana que ha llançat la seua rèplica contra la llei del seu compatriota: «Llei del torracollons intolerant». Esta iniciativa té, a més, esperit (re)educatiu: que les persones que presenten propostes que animen a matar homosexuals siguen obligades a fer cursos de sensibilització i a donar cinc mil dòlars a una organització en defensa d'este coŀlectiu.
Si pretenien ser liberals, encara estan en el mateix punt d'eixida del franquisme assetjat per la conspiració «masónica izquierdista». Mos envilix la conspiració panca. Mira que dir-li «freixa» al lliri de Sant Josep.
Les roderes dels ibers solquen encara les muntanyes de Rafelguaraf, prop d'una pedrera romana on cuegen els cullerots. El company Vicent Sanchis mos les mostra amb passió i un munt d'hipòtesis sobre la història del país. A poc a poc els petorrets, el timó, el romer, la pebrella, reomplin les traces en la roca dels ibers, dels romans i dels qui han passat després pels grans horts de tarongers. Faig una foto de la casa de l'hort de la Senyoria, on va sojornar Antoni Maria Alcover i Sureda al començament del segle xx. Per la rodalia també estan canviant els tarongers pels caquis.
Cal aprendre a jugar contra equips que no juguen, és la millor conclusió a què podem arribar hui, amb el Barça fora de la final després d'empatar a dos contra el Chelsea. L'altra és que vorem la final, si la vegem, amb pocs nervis i, ja posats, provarem a endolcir-la amb estèvia, una planta que és dolça, que no té sucre, però que té molts altres elements saludables, i per això la volen prohibida. Diu la Wikipèdia que el nom prové del científic valencià Pere Jaume Esteve. Com que la planta prové del Paraguai, el nom encara no apareix en els diccionaris, però esta vegada tenim l'adopció ben fàcil, sense virulències ortogràfiques.
