Petitat assemblea damunt la mar, corre fortuna vagarejant... Hem intentat informar el personal sobre les diferents propostes de mobilitzacions sindicals per al dia 8 de març, i aixina ha anat, amb un deu per cent del personal possible. Queden uns dies per davant per a mirar de promoure alguna activitat que es puga entendre com a reivindicació no tan sols de la igualtat entre hòmens i dones, sinó de la millora de les condicions laborals, socials i vitals de totes les persones.

L'«excusa» són les dones, perquè conformen la part més identificable i arterosament explotada de la societat valenciana i europea, però el fons de la reivindicació és de caràcter humà en general, perquè totes les injustícies ferixen personalment i maten un poc la concepció que hauríem de tindre de la humanitat.

Vivim massa personalment les nostres vides, sense acabar d'analitzar i acceptar alternatives econòmiques, com ara la del bé comú, que hauria de ser l'objectiu del sistema econòmic, i no tant la confiança atzarosa que les condicions d'un comerç lliure democràtic ideal —que no estiga essencialment falsejat— arribe a existir mai.

Amb uns pocs ingredients i unes quantes bones idees es poden aconseguir bons efectes, tant si parlem d'una noveŀla d'eixes que es venen tant com d'uns platerets per a dinar o sopar agradablement. No cal molt més, un petit esforç, i tant fas una llesca amb embotit d'Ontinyent —acompanyat d'un vi de setze gallets— com aplanes personatges a la regalada per a escriure La caiguda dels gegants de Ken Follet, i et deixes caure més ample que llarg. I també pots fer vaga, però eixe esforç té més ingredients.

Errada en un cartell de l'stas per a la vaga de dimecres: «Aturem tot». Ho intentarem, això d'aturar-ho tot, però sense aturar-mos mosatros. Els escric per a dir-los-ho. No crec que tinguen temps d'esmenar-ho.

Hi ha problemes amb els serveis mínims a què obliguen les empreses. Habitualment el problema és que l'empresa intenta imposar uns serveis mínims excessius, fins i tot coercitius. Tanmateix, també hi ha algun cas en sentit contrari: treballadors que volen ser «víctimes» dels serveis mínims, és a dir, volen que l'empresa els impedixca fer vaga. D'eixa manera, pots sentir comentaris del tipus «no vaig poder fer vaga, em va tocar fer serveis mínims». Paga completa, victimisme i falsa solidaritat. L'ètica és un rebuig del capitalisme.

M'instaŀle l'extensió Push to Kindle en al Firefox i faig unes proves que resulten ben positives. Em permet enviar des del navegador pàgines web al Kindle directament. La previsualització et permet vore com quedarà en el lector. A més, els documents pdf que trobes en la xarxa i lliges directament en el navegador, també els envia a l'aparell i, a més, en el format original i en el format convertit per Amazon. No està gens malament.

El que no acabe de resoldre és l'adaptació simple dels documents en format pdf que han estat fets per a A4. Els lleve les vores blanques amb el pdf-Shufler i generalment això em permet llegir els documents a l'ampla en el lector. Però el resultat m'apanya només perquè encara m'hi veig prou bé. He de buscar un poc més.

L'assemblea de hui en les Corts m'ha deixat bastant baldat, que a mi totes estes activitats em cansen molt. Hem de fer vaga el dia 14 sobretot per dignitat, perquè la vaga no resol res... Hi ha qui encara es queda decebut després d'una vaga perquè els problemes no s'han resolt. No, no els resol, però els fa manifests, públics i compartits multitudinàriament, que això ajuda. Sovint els qui els provoquen, sovint, no els poden continuar ignorant i proven a posar-hi algun pedaç. Ho vorem.

Després de la cinquena de Xostakóvitx, hui he provat amb la setena. És la temporada.