Estem mirant qui guanya les eleccions als eua i, per simpatia ideològica, esperem que guanyen els demòcrates, representats per Biden en esta ocasió. La simpatia em sembla que prové de la distància. Segurament, vist de més a prop, no combregaria amb els demòcrates i votaria el Howie Hawkins o algú d'eixos que només arriben a satisfer l'ambició d'haver-ho intentat.

Més encara, mirant-ho com fan alguns xinesos, segurament mos convindria més que hi haguera un mal governant —com Trump— que algú que fora bo per als americans. Llàstima que eixe cinisme tampoc em convença. Preferixc que siga un bon governant per als americans i per ta tot el món. I més encara, que siga algú que no tinga la boja idea de polsar el botó d'autodestrucció terrestre. A voltes, hi ha qui es pensa que els acudits informàtics —fer un reinici— es poden aplicar a les vides humanes.

Ha plogut a bots i barrals, l'aigua ha descobert nous badalls en les finestres. Vaig torcant-la mentres les informacions mostren que el procés electoral americà pareix que no s'acabarà de manera pacífica. L'opció electoral que pareixia més lògica era inicialment substituir Trump per Biden. Els processos de la democràcia necessiten convenciment social ètic i polític, però als Estats Units d'Amèrica hi ha més armes que convenciment i és possible que els mitjans mos estiguen retransmetent el primer episodi d'un reality de guerra civil distòpica i patrocinada.

Han tornat a caure dos-cents litres en zones inundables urbanitzades, que lamentem que se les emporte l'aigua i que tornem a reconstruir. Hi ha qui vota Trump per malíccia, desitjant que tot rebente i se'n vaja a fer la mà. Si és per això, Biden o l'abstenció tampoc no tenen un guió massa diferent.

La gràcies de ser pessimista és que sempre l'encertes. Al final, tot acaba en el mateix punt, morim. Per això és previsible que si mantens una posició negativa, al cost que siga, l'encertaràs. Encara que aconseguixques a canvi que la teua vida siga un infern, la qüestió és encertar-la alguna volta. Deu ser això que ha passat amb les votacions que acabem de passar als eua: tenien ganes d'encertar-la al costa que fóra.

No sé si és prou negatiu i pessimista pensar que li hagueren de fer un impeachment a Trump. Hi ha qui ho està pensant i qui ha començat a demanar-ho. Mirant-ho des de la distància i amb temps per davant, supose que arribarà el moment que això seria positiu; per tant, segurament no ho vorem.

Quan escric açò encara és (vagament) possible que Donald Trump no haja guanyat les eleccions als EUA. Sort que ma mare ja no està per a vore-ho, perquè se'n tornari a anar de la malíccia que li entraria. Ma mare era un poc massa visceral en les coses polítiques, segurament prou com Trump, però amb una ideologia ben diferent, almenys pel que declara el milionari americà.

Caldrà vore si tot això que ha anat amollant es concreta en propostes d'actuació política, perquè podria ser que tan sols formara part d'una gran broma, d'una manera d'aconseguir la presidència dels eua i de tornar a demostrar —sí és que calia— que la política no es guia només pel mèrit i la capacitat, també pels acudits més bons —per poca gràcia que mos facen— i per les manies més estrafolàries. Ah, i es suposa que ja ho sabem, que no farem ara recompte d'eleccions plenament democràtiques que, a la vista dels resultats, pareix que van ser prou destarotades.

En el fons, sabem que només pareixen destarotades, perquè els historiadors sempre mos poden explicar com van ser d'encertades i per a qui. Llàstima que el que no es pot explicar és si hi havia alguna alternativa possible, per mal que mos sàpia, de realitat només n'hi ha una i sempre acaba en el mateix clot. Els participants en l'experiment estan torturant les persones (?) desconegudes.