Un possible treball sociolingüístic per a la temporà podria ser intentar documentar i explicar —més avant voríem com s'hauria de gestionar el procés— com és possible que hi haja webs sense versió en valencià —solen estar en castellà-espanyol i anglés—, fet que encara que no deu ser intencionat, mostra una contradicció ben evident i grossera quan estàs parlant de tradició, arrels, proximitat i valors associats a la societat del País Valencià.

Me n'he trobat un i, a més, del poble de la meua família paterna, i he hagut de deixar-los un missatge en la seua pàgina de contacte, a vore si diuen res:

Espere que tingau molt d'èxit amb els vostres productes associats a la taronja.

Un tio meu ha rebut una botella vostra de regal i està entusiasmat.

M'agradaria saber si, tenint en compte tot el que exposeu sobre les vostres idees i les arrels, traureu prompte la versió en valencià del vostre web.

Moltes gràcies.

He rebut respostes generalment educades i positives i alguna volta la cosa no han segut només paraules, sinó que s'ha concretat en la iniciativa de seguir l'exemple de Celler del Roure (Moixent), Les Freses (Jesús Pobre), Joan de la Casa (Cocentaina) o Vins L'Estanquer (Canet lo Roig)

Intente consultar un topònim en el Nomenclàtor Toponímic Valencià, 🔗 un web de l'Institut Cartogràfic Valencià, però hi ha algun problema amb alguns canvis de programació que estan fent. Els ho dic i responen ràpidament i amb amabilitat, cosa que cal agrair: corregixen el codi. Com que a mi continua sense anar-me bé, em suggerixen solucions, però de moment no han funcionat.

Demà continuarem mirant si ho podem apanyar. Amb el mòbil o des de casa sí que els funciona el web, aixina que també podria ser cosa del sistema informàtic de la Generalitat o de les Corts, que hi ha molts filtres implicats fins a arribar a poder fer la consulta. Mentrestant, la deixe caure i utilitze el visor cartogràfic, que em diuen que és una alternativa equivalent quant a les dades toponímiques. 🔗

Una volta, fent proves, vaig aconseguir exportar les entrades corresponents a la lletra H d'un diccionari per a convertir-les en un bloc de Blogger. Crec recordar que vaig fer un arxiu .csv amb tabuladors. Però fa massa anys (cap al 2010) i crec que Blogger ha modificat les convencions d'importació: ara pareix que eixa classe d'arxiu ja no servix. Per tant, el transforme, prove amb .txt i amb .xml, però no els dec donar el format correcte, perquè no pareix que els admeta. He anat variant el document i pujant-lo fins que Blogger m'ha dit que ja havia fet massa importacions i que ho provara més tard. No res.

Pel camí he aprés un poc sobre xml,🔗 aixina que no he perdut del tot el temps. Ara cal que comprenga com lligar les dades que conté eixe doument amb la plantilla l'xslt que ha de disposar les dades per a mostrar-les en la pantalla. Però no he anat molt allà, no he aconseguit que es relacionen i traguen res que es puga utilitzar. Si més no, he netejat i ordenat un poc la base de dades.

Hi ha qui mira d'arribar a la revolució proletària, hi ha qui s'enriquix com si haguera de viure setanta milions de vides —i no—, hi ha qui trasllada les seues fílies i fòbies a l'activitat política, hi ha qui pensa que «pardal que vola, a la cassola» i s'hi dedica... Modestament, les quatres ratlles que faig ací «casi» cada dia, fer que la caixera del súper senca el huit i el huitanta-huit en valencià i que puga practicar durants uns segons la diferència entre el set i el sis —que pareix que molts castellanoparlants els confonen—, evitar convertir-me en un buròcrata a pesar de fer de funcionari, configurar el mòbil en valencià, no configurar l'assistent de Google perquè sospite que espia i, damunt, encara no entén el valencià, pagar la quota del sindicat i somiar que això servix per a millorar les condicions laborals i professionals... Tot això deu ser un poc de mentrestant arriba no sé què.

Takse es desperta a mitjan nit i li ve al cap el moroti, que és la seua versió infantil i paorosa del butoni. Després de l'aparició parlamentària del caconi, estic refent la fitxa dels éssers imaginaris. Me n'estan eixint alguns més. La llista real deu ser ben llarga, però només faré una recopilació dels que vaja trobant per ací i per allà, versions locals i versions curioses, sense intenció de ser exhaustiu.

He sabut que el servidor del diccionari de l'avl no està funcionant bé —supose que tenen problemes pels canvis que han fet en el web—. Per ara, per tant, no puc estar segur que no hagen entrat caconi, tal com no tenen papu, cosa més estranya encara, ja que este és la versió principal que apareix en el diccionari de l'iec. 🔗

Els acadèmics de les dos institucions es depertaran alguna volta a mitjan nit i voran el saginer 🔗 rondant-los, i notaran que en lloc del sagí, se'ls ha endut la llengua.

Els de Yahoo ja no són els que eren, ara són els de Turbify, i això em mareja un poc, perquè van canviant els webs i la gestió dels arxius sense que jo m'entere. De casualitat note que els arxius que estic pujant per a posar al dia els webs no canvien els resultats quan els òbric en el navegador, sempre m'apareix la versió antiga, fins que veig que han canviat el servidor on cal pujar els arxius, però la versió del servidor anterior encara m'apareix en pantalla i no respon als canvis que li faig. Quan estic a punt d'escriure'ls en anglés macarrònic per a explicar-los-ho, a pesar del costipat que m'afecta els ulls i les orelles —ahir era la gola i el nas— me s'encén alguna llumeneta i trobe la solució. Un altre paracetamol —cada sis hores— i a becar un poc.

M'escriuen del dnv, han afegit deumesó -ona, que no sé si és una paraula massa corrent, però que remet a deumesí -ina, que és la que jo havia vist i que no em sonava massa habitual, a pesar que cal dir que la forma comuna per ací és setmesí -ina i no setmesó -ona, segons indica l'atles lingüístic.

Pel que sembla, quant als enllaços en html convé no usar-los conforme m'havia acostumat a fer-ho jo des de fa un temps, amb una icona (com ara 🔗) i sense que l'enllaç fora o tinguera un text que explicara clarament a on anava a parar. Per a millorar l'accessibilitat cal fer les coses més clares i no únicament les que a mosatros mos puguen agradar. Aixina que l'enllaç convé que siga el mateix text que es llig, pot tindre una icona a continuació (com a cosa decorativa), però en cas que no tinga text previ i que només aparega la icona, a més de l'atribut «title» convé afegir un atribut «aria-label», que serà el que llegiran els lectors de webs.

En açò del món dels webs i de l'accessibilitat també pareix que vam nàixer abans d'hora, no només uns mesos, uns segles. Convindrà fer un poc per recuperar el temps perdut, que és una expressió que no podem interpretar literalment, però que servix per a mostrar impotència i voluntat de reparació.
👏

Hem començat un curset sobre l'accessibilitat dels continguts digitals. La primera idea que m'arriba del que diu la professora és que eixa legislació que suposadament obliga l'administració a complir alguns requisits no deu contindre cap sanció o cap mesura efectiva d'imposició, perquè trobe que la faena que fem en les Corts Valencianes deu complir poc més que allò que no es pot incomplir. I encara caldria vore-ho.

De totes formes, les coses han d'anar millorant, perquè hi ha interés polític de penjar-se la medalla, normativa i segurament directives europees. Per això hi deu haver una pàgina titulada «Accessibilitat» 🔗 en el web del parlament valencià on es comenta el compromís de la institució per fer accessible el lloc web. Amb tot, és cert que el text avisa que el web és «parcialment conforme», amb la qual cosa podem pensar que queda faena per fer.

Mirant eixa pàgina, veig que hi ha una errada de picatge. Aleshores tope amb la inaccessibilitat tradicional —i premeditada— de l'ideari juridicoadministratiu o burocràtic. Per a enviar-los una esmena dins de la intranet cal fer un exercici de «sintonització mental» —si és que això és possible— amb els qui van dissenyar la interfície de relació i comunicació amb el personal informàtic que porta este tema. Regirant tot el que hi ha en el portal TIC i descartant qualsevol cosa que et puga semblar raonable, quan estàs a punt d'abandonar, t'adones que hi ha una lupa i, per tant, la possibilitat d'encertar-la escrivint en el quadre del costat una paraula relacionada amb la qüestió. Li clave «web», i apareix un resultat rellevant (dels set que t'oferix): «Añadir-modificar contenidos». En castellà únicament, l'accessibilitat lingüística en este camp no està «encara» —ho pose entre cometes, però no és si és esperança o ironia— ben ajustada.

He fet més de mil modificacions en la Viquipèdia (essencialment en la versió en valencià, però alguna també en la Wikipedia en altres llengües). Per sorpresa i com a recompensa per eixa dedicació sostinguda, m'han donat accés a diverses coŀleccions de publicacions de llibres i articles en llengües diverses: Almanhal, Alexander Street Press, American Psychological Association, Cairn.info, OpenEdition, Women Writers Online i altres. La Biblioteca de la Viquipèdia. 🔗

M'ha fet molta iŀlusió l'obsequi, perquè tinc una espècie de trastorn bibliotecari heretat o derivat de la tradició dels meus pares d'arreplegar qualsevol cosa que semble rellevant culturalment. Després, pensant-ho bé, mirant els temps de vida i lectura que tenim per davant —els de darrere, ai—, és d'eixes coses que en valencià podríem dir «voler fer una gràcia i traure-li un ull». Intentaré no quedar-me cego bussejant per tanta lletra.

Per tant —seguint el fil del comentari d'ahir—, li vaig respondre també al xic del celler, ja que gràcies al seu missatge he trobat cellers valencians (i també he pegat una mirada als catalans) que tenen el web en valencià i on es poden fer comandes respectant la nostra ecologia lingüística de proximitat:

La veritat és que no esperava que em responguéreu i menys encara tan prompte, aixina que m'alegre per l'atenció.

No havia sentit que hi haguera persones en Espanya que es molestaren perquè un web tinga versions en castellà i en valencià. És una llàstima que eixes persones xenòfobes condicionen les característiques del vostre web. Altres cellers, com ara Celler del Roure (Moixent), Les Freses (Jesús Pobre) i Joan de la Casa (Cocentaina), Vins L'Estanquer (Canet lo Roig), tenen versions del seu web en valencià i en altres llengües. Estic segur que això els permet ampliar la seua clientela valenciana amb persones que no tenim prejuís lingüístics ni contra el castellà ni contra cap altra llengua.

Més encara, actualment, a causa de la pandèmia i gràcies a les xarxes, podem fer ús de les compres en línia i això mos permet comprar de manera crítica i informada a productors que oferixen els seus productes en valencià (o en les dos llengües oficials). Tingues en compte que, a més dels cellers que t'he indicat, hi ha altres cellers que tenen el web en valencià, com ara Biopaumerà (Tastavins d'Ascó), Molí de Rué (Vinebre), Mas del Botó (Alforja) o Herència Altés (Gandesa), que no són valencians, però que també respecten els clients que parlen en valencià. Això, en el nostre cas, és un aspecte molt important a l'hora de fer les comandes.

En fi, qualsevol dia mos acostem per ahí per a conéixer de més a prop la vostra faena.

Moltes gràcies per la resposta.

Em sembla que continuaré consultant altres cellers que he vist que parlen d'ecologia, cultura, medi ambient, però que en la xarxa descuiden els valors lingüístics del seu país.

Entre ahir i hui arribe a modificar un petit fragment de codi per al web (HTML i Javascript), amb la qual cosa incorpore un nou cercador en el Multicerca (punt 28). Per a mi fer això és tot lo del món, però en realitat no és res d'espectacular. He provat a incorporar el cercador del dnv en la secció de conjugadors.

He hagut d'eliminar dos cercadors vells: el del Salt antic, que ja no funcionava; i el de Verbix, que donava resultats estranys en alguns verbs no coincidents amb la llista normativament més restringida que utilitzen. He redistribuït els cercadors, mantenint el del gdlc i incorporant el codi per al conjugador del dnv:

<script type="text/javascript">
function updateFormAction(value){
var dnvweb = "http://www.avl.gva.es/lexicval/?"
var DNVverbsForm = document.getElementById("DNVverbsForm");
DNVverbsForm.action = dnvweb + "paraula=" + value;}
</script>

<div>Escriu el verb:<br />
<form action="http://www.avl.gva.es/lexicval/" id="DNVverbsForm" target="_blank">
<input type="text" name="paraula" onchange='updateFormAction(this.value)'>
<input type="submit" value="Cerca">
</form>
</div>

Segur que hi sobra alguna cosa i que es podria millorar. La cosa és que per a mi ha segut una fita i descans aconseguir que funcionara. Espere que dure, encara que estaria bé que l'avl oferira un conjugador a banda de la cerca en el diccionari.

De moment no s'està demostrant que l'ivap tinga un interés especial més elevat que altres administracions a l'hora d'atendre els suggeriments dels ciutadans o de corregir els errors que estos els assenyalen. Fa setze dies els vaig enviar —a través del seu propi formulari de contacte— un escrit on detallava uns errors quant a la gestió lingüística del seu web. Les pàgines continuen igual, és a dir, sense versió en valencià. En estos temps de confinament hem de posar una poqueta dosi més de paciència.

El cas és que una de les píndoles formatives que apareix en la pàgina es titula «La participació ciutadana com a procés viu»... Esperarem a vore si reviscola després de la pausa pandèmica.

La Plataforma per la Llengua demana firmes «contra la fragmentació del català». Segons diuen:

Només el 2 % de les pàgines web vinculades a l'Administració General de l'Estat tenen versions completes i plenament operatives en llengua catalana, i gairebé la meitat practiquen la fragmentació lingüística i tracten el català i el valencià com si fossin llengües diferents. [...]

Darrerament hem pogut constatar que la denominació valencià, emprada oficialment al País Valencià, ha servit de pretext perquè l’advocacia de l’Estat espanyol considerés que la llengua pròpia d’aquest territori no és la mateixa que la de Catalunya o la de les Illes Balears. Així mateix, dia rere dia observem astorats que el Govern espanyol ofereix les opcions lingüístiques de català i valencià separadament —com si fossin llengües diferents— a les respectives pàgines web de ministeris i ens estatals, amb els costos addicionals, tant econòmics com d’oportunitats, que això suposa per al ciutadà. Aquest fenomen s’ha reproduït mimèticament en els serveis d’atenció i difusió comercials d’algunes empreses —com ara supermercats, grans superfícies o entitats bancàries—, que diferencien entre català i valencià.

Doncs, realment la fragmentació no és cap problema, sinó que per a alguns malicciosos espanyolistes és un al·licient afegit a l'entreteniment de fer mal per poc cost per al pressupost comú. Realment, ¿la mitat del 2 % què és?, ¿un «cost addicional» que du maldecaps? Ben al contrari, una gràcia: només fan un 2 % de webs en valencià i es suposa que mos hem d'entretindre en si ho han repartit a mitges entre Catalunya i el País Valencià... El que és inacceptable no és haver d'anar apegant els fragments per a compondre eixe tot aterrossat que compartim, sinó eixe 2 % de webs en valencià que hauria de ser un 100 %, si realment es creuen això de la democràcia i la riquesa d'eixe seu imaginari «estat nació».

De fet, no m'estranyaria que si les administracions de l'estat hagueren de fer el 100 % dels webs, o el 50 %, no podrien justificar alegrement això d’anar fent dobles versions per interessos insidiosos o per entretindre’s escampant la zitzània entre la ciutadania. Vist aixina, no tan sols hauríem de demanar més percentatge d'ús de les llengües de l'estat, sinó versions en castellà, en espanyol, en andalús, en riojà... O, exagerant, un poc de trellat, perquè amb Forcadell, Junqueras i companyia tancats a la presó, el trellat cotitza a la baixa entre els membres dels poders fàctics espanyols. Com quasi sempre, vaja, com pensaria Larra.

Abans de tancar l'any vaig tindre temps i em quedaven ganes d'enviar un suggeriment d'esmena al Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern (CTAIPBG) del País Valencià. La pàgina inicial de la versió en valencià del seu web mostrava informació únicament en castellà; a més, el web contenia algunes mancances pel que fa a la coherència a l'hora d'aplicar els criteris lingüístics de la Generalitat valenciana. Això segon no és greu, però no sembla respondre a una pràctica de bon govern, que en un sistema democràtic hauria de ser el contrari del típic «fes el que dic, no el que faig» en què mos han educat majoritàriament.

Fa fred, però hem començat el nou calendari per a enguany que han fet l'estudiants en pràctiques de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València (Marta Herrera) en les Corts: va de pardalets. El gener l'han iŀlustrat amb el reiet, reiet coronat, safranet o reiet safraner (Regulus ignicapilla o Regulus ignicapillus). L'EASD és un centre públic, però el seu web no té versió en valencià, eixe pardalet encara no els ha refilat per allà.

---

Pel riu, els pardalets hivernants, a pesar de la humitat i la frescor, canten amb el solet del migdia: 06:59 + 06:46.

Lligc en el Diari La Veu (27.11.2019) que hi ha una nova iniciativa per a ocupar el buit social del «tertulianisme» amb suport científic. Em sembla que això confirma un poc que la funció del Diari per a tècnics lingüístics (dtl), per precària i desatesa que la tinga, era necessària i podia ser útil. Dic que podia ser útil, perquè dubte que ho haja segut realment. De totes formes, ho és per a mi, a pesar de les faenes i els maldecaps que em provoca periòdicament.

La cosa és que la Fundació Nexe ha ideat l'Observatori del Valencià. Diuen que és «un projecte de futur», aixina que espere que s'aguante i vaja millorant. El dtl va començar al 2001 (amb bagatge anterior en einesdellengua.com), aixina que es suposa que tenim quasi dos dècades d'avantatge, tot i que em sembla que són vora dos dècades d'assajos, temptatives i marejos. M'alegraria que no tan sols em llevaren la faena de les mans, sinó que la feren ben feta i que fora molt més fèrtil i productiva que l'activitat documental, estadística i ideològicament democràtica del dtl.

En tot cas, intentarem no tancar la paradeta massa prompte. Perquè un dels maldecaps i tràngols habituals sempre ha segut haver de revisar els enllaços cap a les iniciatives i les fonts d'informació que apareixien, pareixia que es consolidaven com un valor de referència i, de colp, per un d'eixos canvis periòdics polítics o mercantils, desapareixien. Per tant, si això és possible en un món que crida molt i analitza poc, espere que les dades mos facen profit.

La meua previsió no ha fallat: dos setmanes després que els escrivira per a exposar-los una millora que podrien incloure en el web de les Corts Valencianes, no han respost ni han esmenat l'error que els comentava com a exemple.

La cosa és un poc més greu perquè no els vaig escriure com a funcionari marejador i persistent, que podria ser el cas: els vaig escriure a través del formulari de contacte del mateix web de les Corts. No hi ha hagut ni resposta automàtica ni resposta humana. En això de la gestió lingüística institucional, tenim costum d'escampar la farina i arreplegar la cendra, que diria algú.

Per tant, hui m'ha tocat reenviar l'escrit. Esta volta li l'adrece al president de les Corts, a vore si respon d'alguna manera. Tampoc confie gens que ho faça, perquè és cosa de vore el poc interés que tenen alguns polítics per la part administrativa i estructural de la institució que governen. Posem que espere que em sorprenga.

Mirant el Corpus toponímic valencià (ctv) de l'avl en línia et pots arribar a pensar una cosa, però en realitat, d'acord amb una resposta de la mateixa acadèmia, la realitat és una altra. La informació del web no està actualitzada, sinó que correspon a la informació recollida fins a l'any 2009, que és quan es va fer la publicació en paper. El web no ho diu, tot i que hi ha la indicació «© AVL 2019». Convindria que el web del CTV no indicara només «© AVL 2019» sinó també la data en què s'haja fet pública la informació del web del CTV.

Com que el web indica la data del 2019 i no dona cap altra indicació, permet arribar a falses incoherències o errors en la informació. Per exemple, jo no acabava d'entendre per què «Cúper» l'escrivien «Cuiper». Una companya de l'acadèmia m'ha contestat i ara ja sé que sí que és «Cúper» oficialment i que podem trobar la informació toponímica posada al dia en el Nomenclàtor toponímic valencià (ntv).

Crec que la indicació que la informació no està actualitzada, o la indicació de la data de l'última posada al dia evitaria eixes confusions. A més, l'acadèmia hauria d'incloure un enllaç entre el CTV i l'NTV. Caldria indicar públicament en el CTV que l'NTV és l'espai on trobarem més informació i, sobretot, posada al dia.

Espere que atenguen estos petits detalls que els he assenyalat i que continuen ampliant i millorant la faena que estan fent.