índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dos. Mostrar tots els missatges

6/9/08

Tots al sac i el sac en terra

Variants i sinònims:

  • L'un mirant l'altre, les feines pengen (Migjorn)
  • Tres al sac i el sac en terra (Migjorn)
  • Tots al sac i el sac en terra (Migjorn)
  • Un ho fa tot, dos fan poquet i tres l'un per l'altre no fan res (AMADES 1930)
Equivalents: El uno por el otro, la casa sin barrer (Migjorn).

Font: Migjorn 2008: Migjorn, llista adreçada a professionals, estudiants i gent interessada en la llengua catalana, en un fil iniciat el 5 de setembre de 2008.

14/8/08

Diu el blat al sembrador: -Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós

Variants i sinònims: Diu el blat al sembrador: -Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Dice el labrador a su trigo: en julio te espero amigo [ES]

Font: El refrany català l'he tret de la meva base de dades paremiològica i el castellà d'Internet i els he pogut connectar.

27/7/08

De dos savis (o hàbits), el més llest

Variants i sinònims:

  • D'hàbil a hàbil, el més prest (SAURA 1884)
  • De dos savis (o de dos hàbits), el més llest (SAURA 1884)
Equivalents: De diestro a diestro, el más presto [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: De dos sabis ó de dos hábits, lo mes llest, ó de hábil á hábil, lo més prest (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Llops amb llops (o cans amb cans) no (o mai) es mosseguen

Variants i sinònims:

  • Gats amb gats, mai s’esgarrapen (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Llops amb llops (o cans amb cans) no (o mai) es mosseguen (SAURA 1884)
  • Un diable coneix l'altre (SAURA 1884)
  • Un que robava i dos que hi consentien (SAURA 1884)
Equivalents:
  • De corsario a corsario, no se pierde sino los barriles [ES] (SAURA 1884)
  • Le corbeau ne crève pas les yeux d‟un autre corbeau (Trad.: El corb no punxa pas els ulls d’un altre corb) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Los lobos no se comen unos a otros [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008) 
  • There is honour among thieves (Trad.: Hi ha honor entre els lladres) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Parèmia segons la font original: Lops ab llops, ó cans ab cans no's mossegan, ó may se mossegan | Un diable coneix l'altre | Un que robava y dos que hi consentian (SAURA 1884).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

21/5/08

Quan un no vol, dos no es barallen

Variants i sinònims:

  • Quan un no vol, dos no es barallen (SAURA 1884)
  • Qui a poc està avesat, amb poc s'acontenta (SAURA 1884)
Equivalents: Cuando uno no quiere, dos no barajan [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Quant un no vol, dos no's barallan (SAURA 1884).

Nota meva: Sembla clar que la traducció del castellà és servil del català i han confós 'barallar-se' amb 'barajar las cartas'. Caldria cercar l'origen per confirmar la hipòtesi.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

8/1/08

Companyia de dos, són les millors

Variants i sinònims:

  • Companyia de dos, companyia de Déu (SAURA 1884)
  • Companyia de dos, són les millors (SAURA 1884)
Equivalents: Compañia de dos, compañia de Dios [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Companyia de dos, companyia de Deu | Companyia de dos, son las millors (SAURA 1884).

Nota
: He canviat la sinonímia que presentava Saura (1884), perquè la variant Companyia de dos, companyia de Deu em sembla una traducció deutora de la versió castellana. Si us fixeu, en castellà rima, però no pas en català, que s'han limitat a traduir la dita sense gaire gràcia.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

4/12/07

Tothom en té una menys jo que en tinc dues

Variants i sinònims: Tothom en té una menys jo que en tinc dues (SAURA 1884).

Equivalents: Cada uno tiene su falta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Tothom ne té una menos jo que'n tinch duas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

12/11/07

El pobre i l'avariciós, tenen misèria tots dos

Variants i sinònims: El pobre i l'avariciós, tenen misèria tots dos (SAURA 1884).

Equivalents: Avariento y proto-pobre, hay migaja que le sobre? [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Lo pobre y l'avariciós, tenen miseria tots dos (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

9/11/07

Així està el pagès entre dos advocats, com el pagell entre dos gats

Variants i sinònims: Així està el pagès entre dos advocats, com el pagell entre dos gats (SAURA 1884).

Equivalents
: Así está el labrador entre dos abogados, como el pagel entre dos gatos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Així está'l pagés entre dos advocats com lo pagell entre dos gats (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

19/10/07

A l'home gelós, d'un mal fer-n'hi dos

Variants i sinònims: A l'home gelós, d'un mal fer-n'hi dos (SAURA 1884).

Equivalents
: Al hombre celoso, el cuerno en el ojo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Al home gelós, de un mal ferni dos (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

9/9/07

Oliva, una és or, dos és plata, i la tercera mata

Variants i sinònims:

  • Oliva, una és or, dos és plata, i la tercera mata (SAURA 1884)
  • Poques olives, i bones (SAURA 1884)
Equivalents:
  • Aceituna, oro es una, dos plata, y la tercera mata [ES] (SAURA 1884)
  • Aceituna una, y si es buena una docena [ES] (SAURA 1884)
Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

29/8/07

Qui tant tira (o tiba), fa dos caps

Variants i sinònims:

  • Arc sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
  • Collant massa la ballesta, es romp la corda (PÀMIES 1997a)
  • Corda que molt tiba, a la fi es trenca (SAURA 1884)
  • Corda qui molt tira, prompte es trenca (PÀMIES 1997a)
  • Gall aquí, gall allà (PÀMIES 1997a)
  • La cosa es trenca per la part més prima (PÀMIES 1997a)
  • Lo massa gratar cou (SAURA 1884)
  • Qui en fa tantes, a l'últim també n'és (SAURA 1884)
  • Qui tant tira (o tiba), fa dos caps (AMADES 1951) - (PÀMIES 1977a)
  • Tant i tant es vol estirar la corda, que ve que es trenca (SAURA 1884)
  • Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca (PÀMIES 1997a)
  • Tant tirarás la corda que's trencará (SAURA 1884)

Equivalents:

  • Arco que mucho brega, o él o la cuerda [ES] (SAURA)
  • Arco siempre armado, o flojo o quebrado [ES] (SAURA 1884)
  • Cada el gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano [ES] (PÀMIES 1997a)
  • In manibus pennae gallum captantibus haerent [LL] (PÀMIES 1997a)
  • Tanto va el cántaro a la fuente, que al fin se rompe [ES] (PÀMIES 1997a)
Parèmia segons la font original: Corda que molt tiba, al fi se trenca | Lo massa gratar cou | Qui'n fa tantas, al últim també n'es | Tant y tant se vol estirar la corda, que ve que's trenca | Tant tirarás la corda que's trencará | Arch sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884).

Explicació
: La insistència o l'ús repercuteixen en el rendiment o el desgast de les coses (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

24/8/07

Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos»

Variants i sinònims:

Equivalents:
  • El envidioso, por verte ciego, se saltaría un ojo [ES] (PÀMIES 1997)
  • Por sacar tú al otro dos, te quieres sacar tú un ojo [ES] (PÀMIES 1997)
Explicació:
  • No és convenient buscar el mal als altres, si també ens perjudica a nosaltres (PÀMIES 1997).
  • Hi ha gent que, per causar un mal a un altre, són capaços de perjudicar-se (PÀMIES 1997)
Nota: Segons Amades (1951a) la tradició catalana conta una història de sant Martí quan va visitar el monestir de Canigó i pels serveis que va rebre de dos camperols els va concedir el do d'obtenir allò que desitgessin, amb el ben entès que l'altre ho rebria doblat. L'enveja va fer que un, després de molt temps de no gosar cap dels dos de demanar cap desig, demanés perdre un ull perquè l'altre restés cec (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Més hi veuen quatre ulls que no pas dos

Variants i sinònims:

  • Hi veuen més quatre ulls que dos (PÀMIES 1997)
  • Més hi veuen quatre ulls que no pas dos (PÀMIES 1977)
  • Més veuen quatre ulls que dos (LABÈRNIA 1840)
  • Val més quatre ulls que dos (PÀMIES 1997)
Equivalents:
  • Deux avis valent mieux qu'un [FR] (PÀMIES 1997)
  • Más ven cuatro ojos que dos [ES] (PÀMIES 1997)
  • Oculi plus vident quam oculus [LL] [Trad.: uns ulls hi veuen més que un de sol] (PERIS 2001)
  • Plus vident oculi quam oculis [LL] (LABÈRNIA 1840)
Parèmia segons la font original: Mès vehuen quatre ulls que dos (LABÈRNIA 1840)

Explicació
: És més probable encertar una cosa amb intervenció i opinió de dues persones que d'una tota sola (PÀMIES 1997).

Nota:
  • És força antic, i ja el trobem documentat a Carles Ros (1736).
  • Però l'arrel encara és anterior: és de font llatina i el recull Peris (2001).
  • Mercès a un article de Llorenç Valverde al Diari de Balears Digital, puc ampliar i actualitzar la informació d'aquest proverbi. Us convido a llegir l'article que vaig escriure al respecte a Raons que rimen.
  • Agraeixo la informació de Labèrnia (1840) facilitada pel sempre sol·lícit Puigmalet. Gràcies!
Font:
  • Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].
  • Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».

22/8/07

Tots som d'un ventre i no som d'un «temple»

Variants i sinònims:

  • Dos fills d'un ventre i cada un de son temple (SAURA 1884)
  • V. Tants caps, tants barrets
  • Tots som d'un ventre i no som d'un «temple» (PONS LLUCH 1993)
  • Tots són d'un mateix ventre, i cada u d'un (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Ciento de un vientre y cada uno de su miente [ES] (SAURA 1884)
  • Muchos hijos son de un vientre mas no de un temple [ES] (PONS LLUCH 1993)
Explicació: Significa que, encara que siguin germans, les persones són molt diferents de temperament, de caràcter, etc. (PONS LLUCH 1993).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Tant és sabó com fil negre, tot és per a sa roba

Variants i sinònims:

  • Tant és arròs com fil negre (PONS LLUCH 1993)
  • Tant és sabó com fil negre, tot és per a sa roba (PONS LLUCH 1993)
  • Tant m'estim pa com peix (PONS LLUCH 1993)
  • Tant m'estim quatre com dos parells (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Jabón e hilo negro, todo es para la ropa [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que tant és una cosa com una altra (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze

Variants i sinònims:

Equivalents: Quien descubre su secreto, no tiene el seso completo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que un secret deixa d'esser-ho quan ha sortit d'una persona (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Secret de tres no és bo per res

Variants i sinònims:

Equivalents: Secreto de tres, secreto no es [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:
  • Es diu quan les persones secretegen (PONS LLUCH 1993).
  • Es diu per censurar aquells que es posen a parlar en veu baixa davant la gent (PONS LLUCH 1993).
Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú

Variants i sinònims:

Equivalents: Lo que no quieras que se sepa, no lo digas [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació
: Es diu perquè allò que sap més d'un, deixa de ser secret (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

19/8/07

Allà on mengen dos, hi mengen tres

Variants i sinònims: 

  • Allà on mengen dos, hi mengen tres (PONS LLUCH 1993)
  • On hi mengen dos, hi mengen tres; on hi mengen tres, hi mengen quatre (FARRÀS 1998)
  • On mengen dos en mengen tres (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (MILLÀ 1988) - (VINYETS 1990)
  • On mengen dos, en mengen tres (MARTÍ I ADELL 1987)

Equivalents: Donde comen dos comen tres... si hay comida para cuatro [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per significar que quan hi ha voluntat desapareixen els inconvenients (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».