índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fugir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fugir. Mostrar tots els missatges

4/10/08

Per l'octubre, fuig de l'ombra i busca el sol

Variants i sinònims:

  • Octubre, octubrot, fuig de l'ombra i busca el foc (AMADES 1951) - (FARRÀS 1998)
  • Per l'octubre, fuig de l'ombra i busca el sol (AMADES 1951) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
Equivalents:
  • En octubre de la sombra huye [ES] (CASTILLO Y OCSIERO 1995)
  • En octubre, de la sombra huye; pero si sales al sol, cuida de la insolación [ES] (TIRADO 1987)
Explicació: Comença a refrescar (PARÉS 1999).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

15/11/07

Bé vinguis, mal, si véns tot sol

Variants i sinònims:

  • Bé vinguis, mal, si véns tot sol (SAURA 1884)
  • Quan és bona, mai ve sola (SAURA 1884)
  • Si fuig la ditxa, mai fuig tota sola (SAURA 1884)
Equivalents: Bien vengas, mal, si vienes solo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Bé vingas, mal, si véns tot sol | Quant es bona, may be sola | Si fuig la ditxa, may fuig tota sola (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

10/10/07

A l'enemic que fuig (o se'n va), pont de plata

Variants i sinònims:

  • A l'enemic que fuig, fes-li el pont de plata (P: IV, 1320) - (S&C: 20)
  • A l'enemic que fuig (o se'n va), lo pont de plata (SAURA 1884)
  • A l’enemic que fuig, mostra-li la drecera (P: IV, 1320) - (S&C: 20)
  • A l’enemic que fuig, pont de plata. (P: IV, 1320)
Equivalents:
  • A enemigo que huye, puente de plata [ES] (S&C: 20)
  • Al enemigo que huye, la puente de plata [ES] (SAURA 1884)
  • À l’ennemi, pont d’or [FR] (S&C: 20)
  • For a flying enemy make a golden (or silver) bridge [EN] (S&C: 20)
Parèmia segons la font original: Al enemich que fuig, o se'n va, lo pont de plata (SAURA 1884).
 

Explicació: 
  • Aconsella tenir l’habillitat de saber desempallegar-se dels problemes (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • Els enemics, com més lluny millor (P: IV, 1320)
  • Nada mejor que dar facilidades al enemigo para que se vaya y nos deje tranquilos y en paz. En general, aconseja facilitar la marcha de quien pueda sernos perjudicial o desagradable [ES] (S&C: 20)
Font:

10/9/07

A emboscada de roïns fugir per tots camins

Variants i sinònims:

  • A emboscada de roïns fugir per tots camins (SAURA 1884)
  • De baralles i de plets, lo qui'n fuig és lo discret (SAURA 1884)
  • De disputes i de plets, bé n'haja qui me n'ha tret (SAURA 1884)
Equivalents: A celada de bellacos, mejor es el hombre por los pies que por las manos [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

22/8/07

Qui lleva d'ocasió, lleva de pecat

Variants i sinònims:

  • Apartant les ocasions, fugen les temptacions (CONCA 1988)
  • V. L'ocasió fa el lladre
  • Qui lleva d'ocasió, lleva de pecat (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Quien quita el peligro, quita el pecado [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que evitant les provocacions o coses que indueixen a obrar malament, s'eviten les males obres que en són la conseqüència (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

15/8/07

Per fugir d'es foc, caure dins ses brases

Variants i sinònims:

  • Per fugir d'es foc, caure dins ses brases (PONS LLUCH 1993)
  • Qui fuig d'es foc cau dins ses brases (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Huyendo del fuego, caí en el fuego [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Alliberar-se d'un perill o d'una situació difícil, per caure en una altra de tan dolenta o pitjor (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui de Déu fuig debades corre

Variants i sinònims:

  • Qui de Déu fuig debades corre (PONS LLUCH 1993)
  • Qui fuig de Déu corre debades (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Quien de Dios huye, en el diablo tropieza [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que és inútil voler-se sostreure de la justícia divina (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

23/5/07

Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou

Variants i sinònims:

  • A gat escaldat, aigua freda (o teba) li basta (PONS LLUCH 1993)
  • Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou (PONS LLUCH 1993)
  • Gat escaldat de l'aigua freda fuig (BALBASTRE 1977)
Equivalents:
  • De los escarmentados se hacen los avisados [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Gato escaldado, del agua fría huye [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Perro escarmentado huye del bastón [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació: Significa que els escarmentats solen esser previsors dels perills (PONS LLUCH 1993).

Font
:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

14/5/07

Bon vent i barca nova!

Variants i sinònims:

  • A enemic que fuig, pont de plata
  • Al'enemic que fugi, pont de plata
  • Al'enemic que fuig, li has de fer un pont d'or i de plata
  • A l'enemic que fuig, pont de plata (FARNÉS 1992)
  • Amb mi no comptis (MIRAVITLLES 1989)
  • arregla-ho com et dicti la consciència (MIRAVITLLES 1989)
  • Bon vent! (BALBASTRE 1977) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (PONS LLUCH 1993)
  • Bon vent [i barca nova]! (POMARES 1997)
  • Bon vent i barca nova (PERRAMON 1979) - (BLANC 1983) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (MIRAVITLLES 1989) - (MORET 1995) - (PARÉS 1999)
  • Bon vent i barca nova! (SAURA 1884) - (FERRET 1968) - (BALBASTRE 1977) (CONCA 1993)
  • Bon vent i oratge, i mar per córrer (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
  • El rei és mort, visca el rei (GIMENO 1989)
  • Fes el que vulguis (MIRAVITLLES 1989)
  • Fes el que et sembli (MIRAVITLLES 1989)
  • Mira com ho fas (MIRAVITLLES 1989)
  • No val la pena (MIRAVITLLES 1989)
  • Pensa-ho bé (MIRAVITLLES 1989)
  • Per tu faràs! (MIRAVITLLES 1989)
  • Tu mateix! (MIRAVITLLES 1989)
  • Surte'n com puguis (MIRAVITLLES 1989)
  • Va per tu el pollastre (MIRAVITLLES 1989)
  • Vés-te'n a fer punyetes
  • Vés-te'n, Anton, que el qui es queda ja es compon (GIMENO 1989)
Equivalents:
  • A enemigo que huye puente de plata [ES] (BALBASTRE 1977)
  • ¡Allà tú! (MIRAVITLLES 1989)
  • ¡Peñas y buen tiempo! [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació:
  • Expressió de comiat a una persona o cosa que no ens sap gens de greu que marxi o que es perdi (FERRET 1968).
  • Comiat d'algú poc agradós (PERRAMON 1979).
  • Es diu al qui anuncia que se'n va, o a qui ja se n'ha anat, per indicar que no ens dolem de la seva absència; evidentment són sentències d'origen mariner. Amb freqüència s'abrevien i sols es diu «Bon vent!» (PONS LLUCH 1993).
  • Expressió per despatxar algú o alguna cosa amb un punt de despit (MORET 1995).
  • Es diuen d'una persona que ha marxat, o d'un fet passat, dels quals no volem doldre'ns (PARÉS 1999).
  • Engegar a passeig.
  • Expressió de comiat a una persona o cosa que no ens sap gens de greu que marxi o es perdi.
  • Vés-te'n a fer punyetes.
Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.

8/5/07

L'ocasió fa el lladre

Variants i sinònims:

Equivalents: La ocasión hace al ladrón [ES] (ABRIL 1996).

Explicació: Circumstància que fa particularment fàcil certa acció, generalment reprovable, o que convida a cometre-la (ABRIL 1996).

Font: Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.