índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sopar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sopar. Mostrar tots els missatges

22/8/07

A qui has de donar sopar no planguis sa bereneta

Variants i sinònims:

  • A qui has de donar sopar no planguis sa bereneta (PONS LLUCH 1993)
  • No planguis bereneta a qui ets (o has) de donar sopar (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Al niño que has de cenar, no le prives de merendar [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Suposa que pot reportar una economia (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

1/6/07

Tot bon català té fred després de sopar (o de dinar)

Variants i sinònims: Tot bon català té fred després de sopar (o de dinar) (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Todo castellano fino después de comer tiene frío [ES].

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Sopa poc i envelliràs

Variants i sinònims:

  • A molt menjar, molt mal passar (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • A molt menjar, molt pensar (SAURA 1884)
  • Ningú es mor de fam (SAURA 1884)
  • Qui sopa massa somia molt (SAURA 1884)
  • Qui sopa molt a la nit, no dorm assossegat al llit (SAURA 1884)
  • Qui vol viure molt ha de sopar poc (SAURA 1884)
  • Sopa poc i envelliràs (BALBASTRE 1977)
  • Sopa poc i viuràs molt (SAURA 1884)
  • Val més menjar poc i pair bé (BALBASTRE 1977)
Equivalents:
  • Come poco, cena más y dormirás [ES] (SAURA 1884)
  • Come poco y cena mas, duerme en alto y vivirás [ES] (SAURA 1884)
  • Más mató la cena que Avicena [ES] (SAURA 1884)
  • Más mató la cena que sanó Avicena [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Más mató la cena, que sanó Avicena [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Más vale un no cenas, que cien Avicenas [ES] (SAURA 1884)
  • More have been killed by suppers than Galen ever cured (Trad.: N’hi ha més que han estat morts per sopars que no pas els que Galè ha curat mai) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Plus en emporte la mangeaille que la baïonnette est mitraille (Trad.: Més se n’emporta el menjar, que la baioneta és metralla) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Por mucha cena, nunca noche buena [ES] (SAURA 1884)
Parèmia segons la font original: Sopa poch y viuràs mòlt | Qui sopa massa somia mòlt | Ningú's mort de fam | Qui vol viurer mòlt, ha de sopar poch | A mòlt menjar, mòlt pensar | Qui sopa mólt á la nit, no dorm sossegat al llit (SAURA 1884).



Explicació: Els excessos (en els exemples excessos en àpats) sempre tenen conseqüències dolentes per qui els realitza. En aquest cas ens aconsella que per sentir-nos sans, hem de moderar la ingesta d'aliments (PUJOL I CAMPENY 2008)

Nota:
  • Avicena, famós metge que visqué a cavall dels segles X i XI, el cànon del qual fou un llibre de text per metges fins al s XVI (PUJOL I CAMPENY 2008). 
  • Galè fou un metge d’origen grec en temps romans, les teories del qual marcaren la medecina durant tot un mil·lenni (PUJOL I CAMPENY 2008). 
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències

31/5/07

Qui oli remena, els dits se n'unta

Variants i sinònims:

  • Qui diner d'altre guarda, no s'enneula (o no se'n va al llit sense sopar) (SAURA 1884)
  • Qui meneja l'oli, els dits se n'unta (SAURA 1884)
  • Qui oli remena, els dits se n'unta (BALBASTRE 1977)
  • Qui oli remena, se n'unta les mans (DIÀFORA 1982)
Equivalents:
  • A quien anda entre miel algo se le pega (SAURA 1884)
  • Administrador que administra y enfermo que se enjuaga, algo traga [ES] (SAURA 1884)
  • Quien anda entre (la) miel, algo se le pega [ES] (DIÀFORA 1982)
  • Quien anda entre miel algo se le pega [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació: Significa que el qui maneja o administra diners d'altri o d'una col·lectivitat, fàcilment cau en la temptació d'usar-los per a coses particulars d'ell (DCVB 1926-62)

Parèmia segons la font original: Qui maneja l'oli'ls dits se'n unta (SAURA 1884).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.