índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris os. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris os. Mostrar tots els missatges

7/12/07

La carn sense os, és per al ric i poderós

Variants i sinònims: La carn sense os, és per al ric i poderós (SAURA 1884).

Equivalents: Carne sin hueso no se da sino a D. Vueso [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: La carn sense os, es per lo rich y poderós (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

30/11/07

Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer

Variants i sinònims:

  • Ca envejós ni rosega ni deixa rosegar l'os (CONCA 1993)
  • Ca envejós, ni rosega ni deixa rosegar l'os (GARCIA SALINES 1994) - (PUJOL 1999)
  • Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
  • Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar (AMADES 1935)
  • Com el gos de l'hortolà, que no menja ni deixa menjar (AMADES 1935)
  • El gos de l'hortolà no menja cols perquè no li agraden, ni les deixa menjar perquè les guarda (BUSQUETS 1987)
  • El gos de l'hortolà no menja la fruita ni la deixa menjar (BUSQUETS 1987) - (FARNÉS 1992)
  • El gos de l'hortolà, ni menja ni deixa menjar (FARNÉS 1992) - (PUJOL 1999)
  • El gos de l'hortolà, no lladra ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987) - (FARRÀS 1998)
  • El gos de l'hortolà, no menja ni deixa menjar (FARRÀS 1998)
  • El gos de l'hortolà, no rosega l'os ni el deixa rosegar (FARNÉS 1992)
  • Ésser com ca que no lladra, ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987)
  • Fer com el gos de l'hortelà, que ni menja ni deixa menjar (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984)
  • Fer com es ca de l'hortolà que no menja ni deixa menjar (PONS LLUCH 1993)
  • Lo gos del hortelá, ni lladra ni dexa lladrar (FONT 1900)
  • Lo gos del Hortolà, ni roceja el hos, nil deixa rocegar (ROS 1736)
  • Ni fa ni deixa fer (algú) (Qüestionem 2007)
  • Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
Equivalents:
  • Como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer [ES]
  • El perro del hortelano no come ni deja comer [ES] (LOPE DE VEGA 1618)
  • El perro del hortelano, ni come las berzas ni las deja comer al extraño [ES]
  • Es como el perro del hortelano, que ni come las berzas ni se las deja comer al amo [ES] (PANIZO 1988)
Origen: Vegeu al blog d'Etimologies paremiològiques, l'entrada Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar.

Explicació:
  • Es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti (PONS LLUCH 1993).
  • Juliana Panizo Rodríguez (1988) a "Origen de algunas expresiones coloquiales", dins la «Revista de Folklore», núm. 93, Pág. 83-85 (1988) diu que "Se aplica esta comparación a aquellos que no aprovechándose de las cosas, impiden que otros obtengan algún beneficio de ellas".
  • Juliana Panizo Rodríguez (1993) a "Origen de algunos refranes", dins la «Revista de Folklore», núm. 148, Pág. 140-144 (1993) diu que "Este dicho procede de la fábula de Esopo, titulada el perro del hortelano. Erase, dice, un perro celoso guardián de la hacienda del amo que hasta al buey impedía comer su alimento". Necio envidioso ─le decía el buey─ que ni comes ni dejas comer.
Nota: Cerco equivalents a partir d'una consulta que fan a Qüestionem. No trobo una font que doni l'equivalència directa, però Joan Bellmunt i Figueras (1992) ens dóna la versió catalana del refrany, sentit a la Vall d'Aran.

Font: Joan Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges. Ressenya.

27/8/07

El que corromp el cap, fins al moll dels ossos arriba

Variants i sinònims: El que corromp el cap, fins al moll dels ossos arriba (PÀMIES 1997a).

Equivalents: La corrupción de lo mejor produce lo peor [ES] (PÀMIES 1997a).

Explicació: La corrupció del millor provoca les pitjors conseqüències (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

19/8/07

Sa llet surt dels mossos i no dels ossos

Variants i sinònims:

  • Sa llet no surt (o no ve) dels ossos, sinó dels mossos (PONS LLUCH 1993)
  • Sa llet surt dels mossos i no dels ossos (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: La leche sale del mueso y no del hueso [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que perquè les dones portin llet abundant cal que s'alimentin bé (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

31/5/07

Qui no té tall rosega els ossos

Variants i sinònims:

  • A falta de pa bones són coques (P: VII, 8)
  • A falta de pa, bones són coques (SAURA 1884) - (CONCA 1988)
  • A falta de truites són bons els barbs (P: VII, 9)
  • Quan no hi ha pa bones són coques (FORGAS 1992)
  • Qui no té tall rosega els ossos (BALBASTRE 1977)
  • Si no teniu pa, mengeu coca (P: VII, 1301)
Equivalents:
  • A buena hambre, todo pan es bueno [ES] (MK: 29.785)
  • A falta de pan buenas son tortas [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DG: III i IX)
  • A falta de pan, [buenas son] tortas [ES] (S&C: 22)
  • Faute de grives on mange des merles [FR] (DG: III i IX)
  • Faute de grives, on mange des merles [FR] (S&C: 22)
  • They that have no other meat, bread and butter are glad to eat [EN] (S&C: 22)
Explicació:
  • Per extensió al sentit literal, recomana sobreposar-se davant les dificultats (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • Enseña a contentarse con lo que se tiene o cuando se logra algo [ES] (S&C: 22)
Font:

30/5/07

Qui es menja la carn, que rosegui els ossos

Variants i sinònims: Qui es menja la carn, que rosegui els ossos (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Quien lleva las obladas, que taña las campanas [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

21/5/07

La llengua fa més mal que cap punyal

Variants i sinònims:

  • Fa més mal una mala llengua que una pedregada en sec (Zèfir)
  • Fa més por una mala llengua que no una pedrada (PONS LLUCH 1993)
  • La llengua fa més mal que cap punyal
  • La llengua no té os, i si parla ben gros (TURMEDA 1417)
  • La llengua no té ossos però en trenca de ben grossos (Zèfir)
  • Les llengües no són tisores però són més talladores (FARNÉS 1992)
  • Més mal fa la llengua que els cops (FARNÉS 1992)
  • Més pica una mala llengua que tot el pebre (FARNÉS 1992)
  • Ne mata més la llengua que l’espasa (FARNÉS 1992)
  • N'hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen (Proverbis, 12, 18) (Zèfir)
Equivalents:

  • Más hiere mala palabra, que una lanza (PONS LLUCH 1993)
  • Más hieren las palabras que las espadas [ES]. (Zèfir)
Explicació: Es diu per significar els danys que causa la murmuració i la calúmnia (PONS LLUCH 1993).

Font:
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Zèfir (maig 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

8/5/07

Qui vol peix que es mulli el cul

Variants i sinònims:

  • A ningú no li donen res debades (Zèfir)
  • Les coses no són debades (Zèfir)
  • No hi ha mel sense fel (Zèfir)
  • No hi ha res que siga debades (Zèfir)
  • Qui alguna cosa vol alguna cosa li costa (CONCA 1988)
  • Qui peix vol menjar sa coa s'ha de banyar (PONS LLUCH 1993)
  • Qui truites vol agafar, el cul s'ha de remullar (SAURA 1884)
  • Qui vol (menjar) peix que es banyi es cul (PONS LLUCH 1993)
  • Qui vol peix que es mulli el cul (ABRIL 1996)
  • Qui vulgui peix que es mulli el cul (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (Zèfir)
  • Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era (Zèfir)
  • Qui vulgui el tall, que es foti els ossos (Zèfir)
  • Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit (Zèfir)
Equivalents:
  • Bragas duchas, comen truchas (SAURA 1884)
  • El que quiera peces, que se moje el culo [ES] (ABRIL 1996)
  • No se cogen truchas a bragas enjutas [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (ABRIL 1996)
  • No se pescan truchas a bragas enjutas (SAURA 1884)
  • Quien algo quiere, algo le cuesta (Zèfir)
  • Quien peces quiere tomar, las faldas se ha de mojar (PONS LLUCH 1993)
Parèmia segons la font original: Qui truytas vol agafar, lo cul s'ha de remullar (SAURA 1884).

Explicació
:
  • Vol dir que no s'obtenen resultats remuneradors sense exposició ni molèstia (PONS LLUCH 1993).
  • Qui vol alguna cosa s'ha d'espavilar (ABRIL 1996).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.