Refranyer català-castellà

Variants i sinònims: La muller a son marit li tingui ben net el llit (SAURA 1884).

Equivalents: Debe ser la buena esposa, limpia, sana y hacendosa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La muller á son marit li tinga ben net lo llit (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims:

• Baralles (o renyines) de marit, de la taula al llit (SAURA 1884)
• Injúria d'amo (o marit) fer com no haver-la sentit (SAURA 1884)
  
• Ni d'amo ni de marit, et daràs per ressentit (SAURA 1884)
• Paraules de senyor (o de marit) no s'han de prendre per injúries (SAURA 1884)

Variants i sinònims: Quan es presenta marit, no esperis altre partit (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando a tu hija le viniere el hado, no aguardes que venga su padre del mercado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant se presenta marit, no esperes altre partit (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims:

• Barba blanca per marit, primer que jove esvanit (SAURA 1884)
• Busca per marit de ta filla a home de seny per conduir-la (SAURA 1884)

Variants i sinònims: Al marit, amar-lo com amic i témer-lo com enemic (SAURA 1884).

Equivalents: Al marido amarle como amigo, y temerle como enemigo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al marit, amarlo com amich y témerlo com enemich (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims: Bon marit, la muller sana (SAURA 1884).

Equivalents: A la mujer y a la viña, el hombre la hace garrida [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bon marit, la muller sana (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims:

• V. Arrima't als bons i seràs un d'ells
• Digue'm amb qui vas i et diré el que seràs (MILLÀ 1965)
• Digues-me amb qui vas i et diré qui ets (SAURA 1884)
• Digue'm amb qui vas, i te diré qui ets (PONS LLUCH 1993)
  
• Dis-me amb qui vas i et diré què et faràs (Zèfir)
• Ensenya'm la muller i et diré quin marit té (MILLÀ 1965)
• V. Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any
  

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Variants i sinònims:

• A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella (ESPUNYES 2007)
• A la taula i al llit, la dreta és del marit (ESPUNYES 2007)
• V. Cal obeir al superior
• El que paga, mana (GISBERT 2011) 
• Qui és amo governa (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (PARÉS 1997)
• Qui mana a can Ribot, l'amo o el porc? (ESPUNYES 2007)
• Qui mana, mana (ESPUNYES 2007)
• Qui té l'ase, fa el preu (ESPUNYES 2007)

• Donde hay patrón no manda marinero [ES] (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007) - (GISBERT 2011)
• Quien paga, manda [ES] (GISBERT 2011)

• A més de tenir el nomenament d'amo, cal saber fer el paper per ser obeït (GIMENO 1989).
• Qui té els mitjans de poder influeix sobre els altres, tant si volen com si no (GISBERT 2011).

• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Adolf Gisbert (2011): Refranyer temàtic amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà. Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella.

Variants i sinònims:

• Baralles de marit, de la taula al llit; ací se baten i allà se graten (Rosselló) (DCVB) (Zèfir)
  
• Dos es barallaven i el tercer va rebre (Zèfir)
• Entre marit i muller, no t'hi posis ni per bé (Griera, Tr.) (DCVB) (Zèfir)
• Entre marit i muller, no et fiques a faroler (València) (DCVB) (Zèfir)
• N'hi havia dos que es barallaven i va rebre el que feia tres (Zèfir)
• Raons de marit i muller, de la porta al carrer (Empordà) (DCVB) (Zèfir)

• Entre marido e mulher não metas a colher [PT] (Zèfir)
• Entre marido y mujer nadie se puede (o debe) meter [ES] (Zèfir)

• Quan es barallen dos que s'estimen val més no ficar-s'hi, que sempre se'n surt escaldat (Zèfir).
• Vol dir que les qüestions entre marit i muller s'han de dirimir dins la casa, sense que hi intervingui gent externa (DCVB) (Zèfir).

Variants i sinònims:

• Anau amb un coix i al cap de s'any ho sereu tots dos (PONS LLUCH 1993)
• Aneu amb un coix? Al cap de l'any ho sereu tots dos (PÀMIES 1997a)
• V. Arrima't als bons i seràs un d'ells
  
• V. Digue'm amb qui vas, i et diré qui ets
• Qui pren un coix per company, coixeja al cap de l'any (PÀMIES 1997a)
• Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any (PÀMIES 1997a)
  
• Qui s'ajunte en un coixo, si al cap de l'any no coxeige, retranqueige (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb un coix, al cap de l'any és tan coix com ell (SAURA 1884)
  
• Qui va amb un coix, al cap de l'any són dos (o és coix i mig) (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb un coix, al cap de s'any, coix i mig (PONS LLUCH 1993)
• Qui va amb un coix, al cap de s'any ho són tots dos (PONS LLUCH 1993)
• Qui va (o s'acompanya) amb un coix, al cap de l'any en són tots dos (PÀMIES 1997a)
• Qui va amb un coix, coix i mig (Zèfir)
• Qui va amb un coixo, al cap d'un any, coixo i mig (PERIS 2001)
  

• Vol dir que els vicis es prenen fàcilment (PONS LLUCH 1993).
• Els vicis i els defectes s'aprenen amb rapidesa (PÀMIES 1997a).

• Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).
• És d'abast general. Hi ha força variants: «qui va (o s'acompanya) amb un coix, al cap de l'any en són tots dos» (sentit a Sentmenat), «qui s'ajunte en un coixo, si al cap de l'any no coxeige, retranqueige» (sentit al Matarranya) (PÀMIES 1997a).

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.