índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris saltar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris saltar. Mostrar tots els missatges

27/3/08

Quan la mare no hi és, jo salto i ballo

Variants i sinònims: Quan la mare no hi és, jo salto i ballo (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando en casa no está el gato, se extiende el rato [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Quant la mare no hi es, jo salto y ballo (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

27/8/07

En el cap ho té la cabra

Variants i sinònims:

  • Allò que és de mena, mai no s’esmena (S&C: 509)
  • Cascuna criatura fa segons sa natura (PÀMIES 1997a)
  • Contra la follia no hi val la medecina (PÀMIES 1997a)
  • El morter sempre fa pudor d'alls (PÀMIES 1997a)
  • En el cap ho té la cabra (PÀMIES 1997a)
  • Fer entrar el clau per la cabota (PÀMIES 1997a)
  • V. Geni i figura fins a la sepultura
  • L'aigua sempre va cap avall (PÀMIES 1997a)
  • La cabra avesada a saltar, salta i saltarà (PÀMIES 1997a)
  • Mal és que s'ho hagi posat al cap (PÀMIES 1997a)
  • Qui en ve de mena, mai no s'esmena (PÀMIES 1997a)
  • Qui és boig a natura, mai no en cura (PÀMIES 1997a)
  • Qui té males tretes, tard o mai les perd (PÀMIES 1997a)
Equivalents:
  • Chassez le naturel, il revient au galop [FR] (DG: II i XI) - (S&C: 509)
  • Clavar un clavo con la cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Genio y figura hasta la sepultura [ES] (DG: II i XI)
  • Lo que la naturaleza da, nadie lo borrará [ES] (S&C: 509)
  • Nature passes nurture. Nature will have her course [EN] (S&C: 509)
Explicació:
  • Tossut. Ser caparrut (PÀMIES 1997a).
  • Ens recorda la immutabilitat de les lleis naturals (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
  • Se emplea para explicar el comportamiento de algunas personas que, a pesar de los años, mantienen sus defectos sin superarlos ni corregirlos. Está de acuerdo con el verso de La Fontaine, según el cual chacun a son défaut où toujours il revient [ES] (S&C: 509)
Localització: Es diu a Barcelona i a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font:

23/8/07

El pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls

Variants i sinònims: El pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls (PÀMIES 1997).

Equivalents: El pan, con ojos; el queso, sin ellos, y el vino que salte a ellos [ES] (PÀMIES 1997).

Explicació: Sobre gastronomia (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

22/8/07

D'allà on manco es pensa, salta sa llebre

Variants i sinònims:

  • D'allà on manco es pensa, salta sa llebre (PONS LLUCH 1993)
  • D'on menys es pensa, s'alça (o s'aixeca) la llebre (SAURA 1884)
  • Quan manco hi penses, surt sa llebre (PONS LLUCH 1993)
  • Sense por vénen els hostes (SAURA 1884)
Equivalents: Donde menos se piensa salta la liebre [ES] (PONS LLUCH 1993).

Parèmia segons la font original:
  • De ahont menos se pensa se alsa ó s'aixeca la llebra (SAURA 1884)
  • Sens por venen los hostes (SAURA 1884)
Explicació: Es diu quan ha succeït una cosa inesperadament, provocadora de sorpresa (PONS LLUCH 1993).

Font:
  • Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

15/5/07

Cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar

Variants i sinònims: Cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Equivalents
: La cabra tira al monte [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Font:

  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.