Refranyer català-castellà

Variants i sinònims:

• Criatura d'un any, xucla les entranyes (SAURA 1884)
• Criatura grossa, mal any per la mare (SAURA 1884)

Variants i sinònims:

• Si avui ets molt ric, i tens pobres parents, no oblidis que tenen molt grosses les dents (SAURA 1884)
• Si tens pa sec, fes-te sopes; si no tens pa, ningú te'n donarà (SAURA 1884)

Variants i sinònims:

• Llaurar fondo no és per a tothom (SAURA 1884)
• Per llaurar en terrosos, han de ser els homes grossos

Variants i sinònims:

• El bon guaret, dóna gros esplet (SAURA 1884)
• Llaura ben fondo que pa tindràs (SAURA 1884)

Variants i sinònims: A ca gros no cal dir-li quisso (SAURA 1884).

Equivalents:

• A perro viejo nunca cuz, cuz [ES] (SAURA 1884)
• A perro viejo no hay tus, tus [ES] (SAURA 1884)

Variants i sinònims:

• De llargues terres, grosses mentides (SAURA 1884)
• De llunyanes terres, llargues mentides (SAURA 1884)

Variants i sinònims: A home vell, no li poses gros farcell (SAURA 1884).

Equivalents: A la res vieja, alíviale la reja [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A home vell, no li poses gros farsell (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims:

• Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa (PÀMIES 1997a)
  
• Qui diu que ja sap prou, té el cap més gros que un bou (AMAT 1647) - (PÀMIES 1997a)
• Qui es pensa saber massa, té el cap de carbassa (Es diu a València) (PÀMIES 1997a)

• Aunque seas muy sabio y viejo no desdeñes consejo [ES] (PÀMIES 1997a)
• Consilium usque, senex, vel prudentissimus, audi [LL] (PÀMIES 1997a)
  
• El orgullo y necedad engendran vanidad [ES] (PÀMIES 1997a)

Variants i sinònims:

• Petit cabal, grossa ventura (PÀMIES 1997a)
• Petit cabal, poca ventura (PÀMIES 1997a)
• Poc cabal, mala ventura (PÀMIES 1997a)
  

Variants i sinònims:

• A qui el cap li creix, el cervell se li enriqueix (PÀMIES 1997a)
• Cap gros, cap talòs (CONCA 1993) - (PÀMIES 1997a)
• Cap gros, cervell petit (FARNÉS 1992)
  
• Cap gros, gran talòs (PÀMIES 1997a)
• Cap gros? Home savi o molt talòs (PÀMIES 1997a)
• Cap gros, o molt ruc o molt savi (PÀMIES 1997a)
• Cap gros, o molt savi o molt talòs (PÀMIES 1997a)
• Com més gros, més talòs (PÀMIES 1997a)

• Cabeza grande, cerebro flaco [ES] (PÀMIES 1997a)
• De hombre de gorda cabeza, o sabiduría o simpleza [ES] (PÀMIES 1997a)
• De tal cabeza, tal seso [ES] (PÀMIES 1997a)
• Grosse teste, pau de sen [OC] (PÀMIES 1997a)
• Grosse tête peu de sens [FR] (PÀMIES 1997a)
• Tal cabeça, tal sizo [PT] (PÀMIES 1997a)
• Testo grosso, pau d'esprit [OC] (PÀMIES 1997a)

Variants i sinònims:

• Allà on hi ha galls, no hi canta cap gallina (ESPUNYES 2007)
• Allà on hi ha galls, no hi canten gallines (GISBERT 2011)
• V. Cal obeir al superior
• Dos galls en un galliner, no pot ser (PÀMIES 1997a)
• Fins que el gros no s'ha sentit, no canta el gall petit (ESPUNYES 2007)
• Mal va la casa en què la gallina canta i el gall canta (ESPUNYES 2007)
• On hi ha el gall, no canten gallines (GISBERT 2011)
• On hi ha gall, no canten gallines (ESPUNYES 2007)
• On hi ha gall no canten pollets (PONS LLUCH 1993)

• Donde el gallo canta, la gallina calla [ES] (PONS LLUCH 1993).
• Donde hay patrón no manda marinero [ES] (GISBERT 2011)

• Vol dir que són els homes i no les dones els qui han de comandar (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que quan hi ha despotisme els indefensos no gosen ni parlar (PONS LLUCH 1993).
• Significa que els subordinats no tenen res a dir davant les decisions de qui mana (GISBERT 2011)

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Adolf Gisbert (2011): Refranyer temàtic amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà. Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella.

Variants i sinònims:

• V. De porc i de senyor se n'ha de venir de mena
• L'espina quan neix ja pica (BALBASTRE 1977)
• L'espina quan neix ja pica, tant si és grossa com si és xica (SAURA 1884)
• S'espina quan neix ja pica (PONS LLUCH 1993)
  
• S'espina, si es toca, punxa (PONS LLUCH 1993)

• Chica es la punta (o el cabo) de la espina, mas a quien duele no la olvida [ES] (SAURA 1884)
• La espina, grande o chica, desde que nace pica [ES] (PONS LLUCH 1993)

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Variants i sinònims:

• Preu per preu, sabata grossa (Zèfir)
  
• Preu per preu, sabates grosses (Zèfir)

Variants i sinònims:

• Moltes candeletes fan un ciri (BALBASTRE 1977)
• Moltes candeles (o candeletes) fan un ciri gros (PONS LLUCH 1993)
• Moltes gotes fan un ciri
  

• Muchas candelillas hacen un cirio pascual [ES] (BALBASTRE 1977)
• Muchos cabitos de vela, hacen un cirio pascual [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Muchos pocos hacen un mucho [ES] (BALBASTRE 1977)
• Poco a poco hila la vieja el copo [ES] (BALBASTRE 1977)

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Variants i sinònims:

• Fa més mal una mala llengua que una pedregada en sec (Zèfir)
  
• Fa més por una mala llengua que no una pedrada (PONS LLUCH 1993)
• La llengua fa més mal que cap punyal
• La llengua no té os, i si parla ben gros (TURMEDA 1417)
  
• La llengua no té ossos però en trenca de ben grossos (Zèfir)
• Les llengües no són tisores però són més talladores (FARNÉS 1992)
• Més mal fa la llengua que els cops (FARNÉS 1992)
• Més pica una mala llengua que tot el pebre (FARNÉS 1992)
• Ne mata més la llengua que l’espasa (FARNÉS 1992)
• N'hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen (Proverbis, 12, 18) (Zèfir)

• Más hiere mala palabra, que una lanza (PONS LLUCH 1993)
• Más hieren las palabras que las espadas [ES]. (Zèfir)

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (maig 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Variants i sinònims:

• Al cap (o al cul) del sac es troben les engrunes (SAURA 1884)
  
• Al capdavall del sac s'hi troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• Al cul del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• Al fons del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997)
  
• Al passar comptes ens veurem (PÀMIES 1997a)
• Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina (PÀMIES 1997a)
• Mai se sap si és gros el nap fins que ha descobert el cap (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• No se sap de qui són los matxos, fins que el traginer és mort (SAURA 1884)
  

• Al dar la cuenta me lo diréis [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Al fin se ven las zurrapas [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Al freír será el reír y al contar será el llorar [ES] (PÀMIES 1997a)
• Al freír será el reír y al pagar será el llorar [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
• Al lavar de los cestos haremos la cuenta [ES] (SAURA 1884)
  
• C'est au fond du pot qu'on trouve le marc [FR] (PÀMIES 1997a)
  
• Cum veniet tempus, rationis damna videbis [LL] (PÀMIES 1997a)
• Mala es la cuenta al fin del saco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Salir en la colada [ES] (PÀMIES 1997a)

• Adverteix que finalment tothom ha de respondre dels seus actes, més tard o més d'hora (PÀMIES 1997a).
• El més temible d'una cosa és la seva conclusió (PÀMIES 1997a).
• Els últims que arriben només troben el que resta, el que els altres no han volgut (PÀMIES 1997a).

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].