Refranyer català-castellà: intent

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris intent. Mostrar tots els missatges

29/9/08

Rectificar és de savis

Variants i sinònims:

D'homes és errar (PUJOL I CAMPENY 2008)
D'homes és errar, de bèsties perseverar en l'error (SAURA 1884)
De savis és mudar de consell (FARNÉS 1992)
Dels homes és l'errar, de bèsties perseverar en l'error (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
És de savis mudar d'intent (FARNÉS 1992)
És propi de savis mudar de parer (EIXIMENIS 1383)
L'home vell muda consell (FARNÉS 1992)
Rectificar és de savis (FARRÀS 1998) - (PUJOL 1999)

Equivalents:

De hombres es errar, de bestias perseverar en el error [ES] (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
De prudente es mudar de consejo [ES] (FARNÉS 1992)
De prudente he mudar conselho [PT] (FARNÉS 1992)
Errare humanum est et confiteri errorem prudentis [LLA] [Trad.: errar és d'homes, i confessar l'error, de savis] (PERIS 2001)
Il sabio muda conscio, il nescio no [IT] (FARNÉS 1992)
Les rivières ne se précipitent pas plus vite dans la mer que les hommes dans l'erreur (Trad.: ) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Quiero ya mudar la condición [ES] (FARNÉS 1992)
Rectificar es de sabios [ES]
To err is human, to forgive divine (Trad.: Errar és humà, perdonar, diví) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: De homes es errar (ó dels homes es l'errar), de bestias perseverar en lo error (SAURA 1884).

Explicació: Assenyala com a característica humana l‟equivocar-se (PUJOL I CAMPENY 2008).

Notes:

L'equivalent llatí que aporta Peris (2001) correspon a Sant Jeroni (Ep. 57.12).
La referència d'Eiximenis correspon al llibre Terç del crestiá, de 1383.

Font:

He fet un estudi de paremiologia comparada de diverses obres a partir d'una qüestió plantejada al web Qüestionem, amb informacions de diverses obres bibliogràfiques, de la base de dades paremiològica pròpia i de consultes a Internet.
Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums.
Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

5/1/08

Aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent

Variants i sinònims:

Aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent (SAURA 1884)
V. Que rigui la gent i que jo vagi calent

Equivalents: Como mi hijo entre fraile, mas que no me quiera nadie [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Logre jo lo meu intent, més que s'enriga la gent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

5/6/07

Que rigui la gent i que jo vagi calent

Variants i sinònims:

V. Aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent
Afarta'm i digue'm moro! (Zèfir)
Afarta'm i digue'm moro (o lladre) (ESPUNYES 2007)
Afarta'm i digue'm moro; el cas és anar còmode (GIMENO 1989)
Afarta'm i digues-me ruc (GIMENO 1989)
Anant jo calent, me'n ric de la gent (CONCA 1988)
V. Compleixi jo, i que s'arreglen (o i els altres que diguin el que vulguin)
Content jo, content tothom (SAURA 1884) - (SEUBA 1993)
Estigui jo calent i rigui sa gent (PONS LLUCH 1993)
Que digui la gent i jo que estigui calent (Zèfir)
Que diguin el que vulguin, que jo ja estic calent (Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana)
Que rigui la gent i que jo vagi calent (Zèfir)
Vaja jo calent, i que riga la gent (SAURA 1884)

Equivalents:

Ande yo a mi gusto, parezca o no razonable a Justo [ES] (SAURA 1884)
Ande yo caliente y ríase la gente [ES] (SAURA 1884) - (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993) - (Zèfir)
Dame pan y dime tonto (ESPUNYES 2007)
¡Dame pan y dime tonto! [ES] (Zèfir)
Mi marido es tamborilero, Dios me lo dió, y asi me lo quiero (SAURA 1884)

Explicació:

Facultat que dóna el tenir diners de poder riure's de la gent, és a dir, burlar-se d'algú, mostrar menyspreu d'algú (GIMENO 1989).
Sobre la incomoditat que comporta el fet de ser pobre. Al·ludeix a la necessitat de cercar qualsevol mitjà per poder solucionar l'estat d'indigència, fins i tot el fet de deixar-se insultar (GIMENO 1989).
«Afarta'm i digues-me ruc» és una variant dels altres refranys que s'utilitza aplicant-lo a qui té poca dignitat. Segons el context en què es fa servir, la persona a qui és aplicat el refrany pot resultar enaltida o menyspreada. El primer cas quan algú demostra que ha obtingut el que volia sense parar esment en el tipus de recursos utilitzats. La segona, titllar la persona poc digna perquè, com que fa servir uns mitjans ignominiosos, demostra tenir poc respecte de si mateixa (GIMENO 1989).

Nota: Ande yo caliente y ríase la gente és un vers de Góngora. Amb tot, durant l'època del Barroc i el Segle d'Or castellà, era usual que agafessin com a tornades dites, refranys o expressions populars. Per això des de Zèfir es llença la proposta d'agafar la tonada d'una cançó popular infantil que diu:

El gall i la gallina
n'estaven al balcó,
la gallina s'adormia
i ell li da un petó;
dolent, més que dolent,
què en dirà la gent?
Que diguen el que vulguen,
que jo ja estic content,
content, content i content (Zèfir)

Font:

Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
Zèfir (febrer 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana.
Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».