Refranyer català-castellà

Variants i sinònims: Encara no som allà on anam (SAURA 1884).

Equivalents: Nadie se alabe hasta que acabe [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Encara no som allá ahont anam (SAURA 1884).

Nota meva: Durant molt de temps ha estat la meva citació de capçalera, la citació que encapçala la meva primera pàgina web. Comprendreu que li tinc una estimació molt especial i que m'ha alegrat moltíssim poder-la documentar ja al segle XIX.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims: Encara li ha de suar la cua (SAURA 1884).

Equivalents: Aun le ha de sudar el rabo [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims: Aprenent de Portugal, que encara no sap cosir i ja vol tallar (SAURA 1884).

Equivalents: Aprendiz de Portugal, no sabe coser y quiere cortar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Aprenent de Portugal, que encara no sap cusir y ja vol tallar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims: Cent anys ha que és mort el mut, i encara el cul li put (SAURA 1884).

Equivalents: Antaño me mordió el sapo, y ogaño se me hinchó el papo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cent anys ha que's mort lo mut, y encara'l cul li put (SAURA 1884).

Nota: Jo sempre ho havia sentit amb ruc, en lloc de mut.
Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims:

• Déu n'hi do, encara que costi poc (SAURA 1884)
• Es ven a pes, quelcom és (SAURA 1884)

Variants i sinònims:

• Al bou maleït lo pèl li lluu (SAURA 1884)
• Encara que li vulguin mal, no perdràs mai ton natural (SAURA 1884)

Variants i sinònims:

• Mala nit i parir filla (PONS LLUCH 1993)
• Part llarg, i encara filla (PONS LLUCH 1993)

• Es diu referint-se a un negoci o assumpte que, després de costar penes i treballs encara surt malament (PONS LLUCH 1993).
• Es diu d'una cosa que costa molt d'esforç i encara surt malament (PONS LLUCH 1993).

Variants i sinònims:

• De bon llinatge ve el nostre ase, que amb les dents es grata el cul (SAURA 1884)
• Encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda (GIMENO 1989)
• La sardina no serà mai pagell (TREPAT 1995)

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Variants i sinònims:

• V. Aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent
  
• Afarta'm i digue'm moro! (Zèfir)
• Afarta'm i digue'm moro (o lladre) (ESPUNYES 2007)
  
• Afarta'm i digue'm moro; el cas és anar còmode (GIMENO 1989)
• Afarta'm i digues-me ruc (GIMENO 1989)
  
• Anant jo calent, me'n ric de la gent (CONCA 1988)
• V. Compleixi jo, i que s'arreglen (o i els altres que diguin el que vulguin)
  
• Content jo, content tothom (SAURA 1884) - (SEUBA 1993)
  
• Estigui jo calent i rigui sa gent (PONS LLUCH 1993)
  
• Que digui la gent i jo que estigui calent (Zèfir)
• Que diguin el que vulguin, que jo ja estic calent (Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana)
• Que rigui la gent i que jo vagi calent (Zèfir)
• Vaja jo calent, i que riga la gent (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Ande yo a mi gusto, parezca o no razonable a Justo [ES] (SAURA 1884)
  
• Ande yo caliente y ríase la gente [ES] (SAURA 1884) - (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993) - (Zèfir)
• Dame pan y dime tonto (ESPUNYES 2007)
  
• ¡Dame pan y dime tonto! [ES] (Zèfir)
• Mi marido es tamborilero, Dios me lo dió, y asi me lo quiero (SAURA 1884)
  

• Facultat que dóna el tenir diners de poder riure's de la gent, és a dir, burlar-se d'algú, mostrar menyspreu d'algú (GIMENO 1989).
• Sobre la incomoditat que comporta el fet de ser pobre. Al·ludeix a la necessitat de cercar qualsevol mitjà per poder solucionar l'estat d'indigència, fins i tot el fet de deixar-se insultar (GIMENO 1989).
• «Afarta'm i digues-me ruc» és una variant dels altres refranys que s'utilitza aplicant-lo a qui té poca dignitat. Segons el context en què es fa servir, la persona a qui és aplicat el refrany pot resultar enaltida o menyspreada. El primer cas quan algú demostra que ha obtingut el que volia sense parar esment en el tipus de recursos utilitzats. La segona, titllar la persona poc digna perquè, com que fa servir uns mitjans ignominiosos, demostra tenir poc respecte de si mateixa (GIMENO 1989).

El gall i la gallina
n'estaven al balcó,
la gallina s'adormia
i ell li da un petó;
dolent, més que dolent,
què en dirà la gent?
Que diguen el que vulguen,
que jo ja estic content,
content, content i content (Zèfir)

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (febrer 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Variants i sinònims:

• No digues que és cigró, si no el tens dins del sarró (SOLERIESTRUCH 1980)
• No diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat (SAURA 1884)
  
• No diguis blat, que no sigui al sac i ben lligat (GIMENO 1989)
• No diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat (DIÀFORA 1982)
• No es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No es pot dir blat (o no diguis blat), que no sigui al sac i encara ben lligat (SAURA 1884)
• No feu Pasqua abans de Rams (SAURA 1884)
  
• Qui guanya primer, s'escanya darrer (GIMENO 1989)
• Tots els gats tenen tos, menys el meu que té catarro (SAURA 1884)
  

• Antes que acabes no te alabes [ES] (GIMENO 1989)
• Aun no asamos y ya empringamos [ES] (SAURA 1884)
• C'est viande mal prête que lièvre en buisson (Trad.: És millor carn mal preparada que llebre als matolls) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• De la mano a la boca desaparece la sopa [ES] (SAURA 1884)
• De la mano a la boca se pierde la sopa [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• Don't sell the skin till you have caught the bear (Trad.: No venguis la pell fins que hagis caçat l’ós) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Nadie se alabe hasta que se acabe [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  
• No digas oliva hasta que sea cogida [ES] (BALBASTRE 1977)
• No me digas oliva hasta que me tengas en el saco [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No vendas la piel del oso hasta que sea cazado [ES] (BALBASTRE 1977)

• No cal cantar victòria abans del final (GIMENO 1989).
• No podem estar segurs d'obtenir una cosa fins que la tinguem entre mans (PUJOL I CAMPENY 2008).

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.