Refranyer català-castellà

Variants i sinònims:

• Ja t'ho trobaràs (SAURA 1884)
• Ja ho trobaràs en l'altre món (SAURA 1884)
  

• Allá te lo dirán de misas [ES] (SAURA 1884)
• Decírselo de misas [ES] (SAURA 1884)

Variants i sinònims: Per Sant Joan, les estimades troben les enramades (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Variants i sinònims:

• Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós (AMADES 1951)
• Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré (AMADES 1951) - (GIMENO 1989) - (PARÉS 1999)
• Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; quan la fresca vindrà ja ens tornarem a trobar (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
  

Equivalents: Junio, julio y agosto, señora, no soy vostro [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació: Un precepte d'higiene popular aconsella així en temps de massa calor (GIMENO 1989).

Variants i sinònims: Santa Creu, el tres de maig la trobareu (MARTÍ I ADELL 1987).

Equivalents: Santa Cruz, ¿cuándo es? -Por mayo, el día tres [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: Santa Creu és el 3 de maig.

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Variants i sinònims:

• Qui pel maig menja sardina per l'agost troba l'espina (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
• Qui pel maig menja sardina, pel febrer caga l'espina (FARNÉS 1992)

Variants i sinònims: Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és l'any de traspàs al cap de sis el trobaràs (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Por San Matías, igualan las noches con los días, cata a marzo a cinco días; y si es bisiesto cátalo al sexto [ES] (GONZÁLEZ DÍAZ 1998).

Explicació: Sant Maties és el 24 de febrer. Calcula els dies que falten perquè sigui març (PARÉS 1999).

Variants i sinònims: El dimoni no té sogra i sempre en troba (SAURA 1884).

Equivalents: Cada uno tiene su alguacil [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo dimoni no té sogra y sempre'n troba (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims:

• Per Sant Mateu, tan llarga la nit com el dia trobareu (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002)
• Per Sant Mateu, tant s'hi veu com no s'hi veu (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002)

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i els catalans, d'Amades (1951).
• Sant Mateu és el 21 de setembre, l'equinocci de la tardor.

Variants i sinònims:

• V. Qui barata, el cap se grata
• Qui bé està que no es mogui (SAURA 1884)
  
• Qui estiga bé, que no es moga (PÀMIES 1997a)
• Qui mal cerca prest el troba (SAURA 1884)

Variants i sinònims:

• Abans un sol i ara un mussol (ESPUNYES 2007)
• Ahir pastor, avui senyor (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
• D'allà on han fugit les gràcies, no hi trobareu sinó que desgràcies (ESPUNYES 2007)
• La glòria fa perdre la memòria (ESPUNYES 2007)
• No ser ni l'ombra del que era (ESPUNYES 2007)
• Qui l'ha vist i qui el veu (ESPUNYES 2007)

• Ayer vaquero, hoy caballero [ES] (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
• No ser ni sombra (o más que la sombra) de lo que era [ES] (ESPUNYES 2007)
• Quien le ha visto y quien le ve [ES] (ESPUNYES 2007)

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Variants i sinònims:

• Home covard, no troba dona bonica (SAURA 1884)
• La fortuna és dels atrevits (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La fortuna, és dels atrevits (SAURA 1884)

• Al hombre osado, la fortuna le da la mano [ES] (SAURA 1884)
• Fortune favours the brave (Trad.: La fortuna afavoreix al valent) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Hombre osado, fortuna le da la mano [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Le succès fut toujours un enfant de l'audace (Trad.: L’èxit és sempre un fill de l’audàcia) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Variants i sinònims:

• Qui barata, el cap se grata (PÀMIES 1997a)
• Qui barata la vella per la nova, pitjor la troba (PÀMIES 1997a)
• V. Qui bé està que no es mogui
  

• El trueque del topo, los ojos por la cola [ES] (PÀMIES 1997a)
• Por buscar más contento tornóse su tiempo viento [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quien bien tiene y mal escoge por mal que le venga no se enoje [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quien anda en baratos la cabeza se rasca [ES] (PÀMIES 1997a)

Variants i sinònims:

• Qui a bon arbre s'acosta, bona ombra el cobreix (PONS I LLUCH 1993)
• Qui a bon arbre s'arramba, bona ombra el guarda (CONCA 1988)
  
• V. El qui troba bon padrí, ja ha recorregut mig camí

Variants i sinònims: Qui les cerca les troba (CONCA 1988).

Equivalents: Quien busca, encuentra [ES].

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Variants i sinònims: Si no és veritat, és ben trobat (BALBASTRE 1977).

Equivalents:

• Merece ser verdad [ES] (BALBASTRE 1977)
• Se non è vero, è ben trovato [IT]
  
• Si no es verdad tiene su gracia [ES] (BALBASTRE 1977)

Variants i sinònims:

• Estirant fils se'n treu l'entrellat (GIMENO 1989)
• Pel cabdell es treu el fil (BALBASTRE 1977)
  
• Pel cap del fil aclarirem la troca (PÀMIES 1997a)
• Pel cap del fil es troba el centener (PÀMIES 1997a)
  
• Pel fil, es treu el cabdell (FARELL I DOMINGO 1989)
• Pel fil traurem el cabdell (PÀMIES 1997a)
• Per la corda hom troba el ruc (PÀMIES 1997a)
• Per la pinta es coneixen les cartes (PÀMIES 1997a)
• Tenint el cap bé trobarem el centener (PÀMIES 1997a)

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Farell i Domingo (1989): Refranyer tèxtil català. Sabadell: Ed. Ausa.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Variants i sinònims:

• Qui estalvia sempre té (Zèfir)
  
• Qui guarda quan té, menja quan vol (Zèfir)
• Qui no guarda quan té, no menja quan vol (Zèfir)
• Qui no gasta, té pasta (Zèfir)
• Qui no gasta, tot li basta (Zèfir)
• Qui no ho guarda quan ho té, no ho té quan ho ha de menester (Zèfir)
• Trobem a faltar una cosa quan la perdem (Zèfir)

• Nadie sabe lo que vale el agua, hasta que le falta [ES] (Zèfir)
• Waste not, want not [EN] (Zèfir)

Variants i sinònims:

• Demà mai no arriba (GIMENO 1989)
  
• El món és dels que matinegen (GIMENO 1989)
• El que puguis fer avui no ho deixis per demà (CONCA 1988)
• El que puguis fer avui no ho deixis per a l'endemà (BALBASTRE 1977)
• El que puguis fer avui no ho esperis fer demà (GARCIA SALINAS 1994)
  
• La feina matinal, tot el dia val (MILLÀ 1965)
• Lo que puguis fer avui, no ho deixis per demà (PONS LLUCH 1993)
  
• No deixis per a demà el que puguis fer avui (MILLÀ 1965) - (PERIS 2001)
  
• Qui matina fa farina (GIMENO 1989)
• Qui matineja, més temps feineja (MILLÀ 1965)
  
• Qui s'aixeca de matí, pixa allà on vol (GIMENO 1989)
• Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit (GIMENO 1989)
• V. Feina feta no té destorb
  

• No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• Propera, nec te venturas differ in horas: qui non est hodie, cras minus aptus erit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: afanya't, i no ho deixis per a un altre moment; qui no està disposat avui, demà ho estarà menys]

• Aconsella de no ajornar les tasques obligatòries. Els ajornaments gasten molt temps i freqüentment acaben en un no res. Cal utilitzar el moment present, perquè el passat és inutilitzable (GIMENO 1989).
• És l'experiència que ens recomana no refiar-nos del temps a venir, ja que mal sabem amb antelació si en podrem disposar (PONS LLUCH 1993).
  

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».

Variants i sinònims:

• V. Conforme sembrareu, collireu
• El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú (GARCIA SALINAS 1994)
• Qui tal farà, tal haurà (PONS LLUCH 1993)
• Tal faràs, tal hauràs (MIRAVITLLES 1989)
• Tal faràs, tal trobaràs (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (MIRAVITLLES 1989) - (PONS LLUCH 1993) - (PUJOL I CAMPENY 2008) 

• A cada puerco le llega su San Martín [ES] (GIMENO 1989)
• Comme on fait son lit, on se couche (Trad.: Tal com un es fa el llit, s’acotxa) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Cual hicieres, tal habrás [ES] (SAURA 1884)
• Do well and have well (Trad.: Fes bé i tindràs bé) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Donde las dan las toman [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (MIRAVITLLES 1989)
• Haces mal, espera otro tal [ES] (SAURA 1884)
• No quieras para otros lo que no quieras para ti [ES] (GARCÍA SALINAS 1994)
• Piensa el ladrón que todos son de su condición (?) [ES] (BALBASTRE 1977)
• Quien haga mal como ciento no espere mal como uno [ES] (BALBASTRE 1977)
• Quien mal anda, mal acaba [ES] (BALBASTRE 1977)
• Según cebas, así pescas [ES] (BALBASTRE 1977)
• Tal como hayas sembrado, cosecharás [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Tal harás, tal hallarás [ES] (PONS LLUCH 1993)

• La justícia és present sempre en aquest món, bé per recompensar una acció bona, bé per castigar el mal (GIMENO 1989).
• Significa que les males accions solen arribar a esser castigades (PONS LLUCH 1993).
• Els actes que fem tindran les seves conseqüències (PUJOL I CAMPENY 2008)

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Variants i sinònims:

• A la terra on vas, faràs el que veuràs (ESPUNYES 2007)
• A on vages, lo que veges fer, faces (F: I, 1372)
• A on vages, segons veges fer, faces (F: I, 1372)
• A poble que vas, usança que trobes (Zèfir)
• A terra que vas, usança que trobes (DCVB, sv. 'usança') (Zèfir)
• Ahont vages, segons veges fer, fasses (F: I, 1372)
• Allà a on aniràs faràs com veuràs (F: I, 1375)
• Allà on aniràs, fes el que veuràs (Zèfir)
• Allà on vagis, dansa que ballin (Zèfir)
• Allà on vagis fes com vegis (Zèfir)
• Allà on vas, fes com veuràs
• Allá on vagis, fés lo que vegis (F: I, 1372)
• Allà on vagis, fés lo que vègis (F: I, 1372)
• Allá hont vatges, com vetges, fases (F: I, 1372)
• Allí a on te trobaràs, faràs sempre com veuràs (F: I, 1375)
• Fer què fan no té engany (ESPUNYES 2007)
• Lloc on vas, usança que hi trobes (Zèfir)
• Per on aniràs, faràs com veuràs (F: I, 1372)
• Qui a bodes va, nuvi ha de semblar (ESPUNYES 2007)
• Terra a que vas, usança que trobes (SAURA 1884)
• Terra on vagis, fes el que facin. Si canten, canta; si ballen, balla (S&C: 294) 
• Terres on vagis, fes el que vegis (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Vagis on vagis, balla el que ballin (ESPUNYES 2007)

• À chaque pays, sa coutume [FR] (S&C: 294)
• A donde fueres, haz lo que vieres [ES] (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Donde fueres haz lo que vieres. [ES] (F: I, 1372)
  
• Donde fueres, haz como vieres. [ES] (S&C: 294)
  
• Donde fueres, haz lo que vieres [ES] (Zèfir) - (S&C: 294)
• Dondequiera que fueres haz lo que vieres [ES] (DG: X)
• Il faut vivre à Rome comme à Rome [FR] (S&C: 294)
• On doit vivre selon le pays où l’on est [FR] (S&C: 294)
• Où que tu sois fais ce que tu vois [FR] (DG: X)
• Por donde fueres haz como vieres [ES] (ESPUNYES 2007) 
• Quand tu seras à Rome, agis comme les romains (Trad.: Quan siguis a Roma, actua com els romans) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quando a Roma vai, fai come vedrai [IT] [trad. si vas a Roma fes com els romans] (Zèfir)
• Si fueris alibi, vivito sicut ibi [LL] [trad. si en un altre lloc aniràs, com allí viuràs] (Zèfir)
• Si fueris Romae, Romano vivito more [LL] [trad. si vas a Roma fes com els romans] (Zèfir)
• When in Rome do as the Romans do [EN] [trad. si vas a Roma fes com els romans] (Zèfir) - (EPE: 748) - (S&C: 294)
• When in Rome, do as Romans do (Trad.: Quan siguis a Roma, fes com fan els romans) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

• Indica la conveniència d’adaptar-se als hàbits locals (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Cadascú ha d'adaptar-se als costums del país on es troba (Zèfir).
• Recomienda adaptarse a las normas y costumbres del lugar a donde se va [ES] (S&C: 294).
• If you are away from home, adapt yourself to your surroundings and to the local customs. Don’t expect the people there to alter their way of life just to please you [EN] (S&C: 294).
• Recomana adoptar l'actitud dels amfitrions d‟allà on anem (PUJOL I CAMPENY 2008).

• Al Wiktionary apunten l'origen llatí de la sentència, atribuïda a sant Ambròs: First attested in mediaeval Latin: si fueris Romae, Romano vivito more;si fueris alibi, vivito sicut ibi: "if you are in Rome, live in the Roman way; if you are elsewhere, live as they do there" (attributed to St Ambrose) (Zèfir).
• El Diccionario de expresiones y frases latinas de Herrero Llorente (1992) diu: «CUM ROMAE FUERITIS, ROMANO VIVITE MORE: "Si vais a Roma, vivid según la costumbre romana". Proverbio antiguo. Para indicar que cada uno debe adaptarse a las costumbres del país en que se encuentre. El refrán castellano dice: "Donde fueres haz lo que vieres".» (Zèfir)
  

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Zèfir (abril 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.