Refranyer català-castellà

Variants i sinònims:

• Més en moren de farts, que de fam (SAURA 1884)
• Ningú es mor de fam, i sí de fart (SAURA 1884)

• Més ne moren de farts, que de fam (SAURA 1884)
• Ningú's mort de fam, y si de fart (SAURA 1884)

Variants i sinònims:

• Caçador i pescador, o fam, o fred o calor (SAURA 1884)
  
• V. Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
• V. Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Variants i sinònims:

• Si en vols, es diu als malalts (SAURA 1884)
• Si en vols se va morir de fam (SAURA 1884)

Variants i sinònims: Amb el pa a les alforges (o a les mans) hi ha qui es moriria de fam (SAURA 1884).

Equivalents: Al hombre descuidado, se le hiela el pan en el horno [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Ab lo pa á las alforjas ó á las mans hi ha qui's moriria de fam (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims:

• V. Caçador o pescador, o fam, o fred o calor
  
• Es pescador d'ham a ca seva hi sol dur fam (PONS LLUCH 1993)
• V. Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
• Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament
  
• Pescador de canya perd més que no guanya (PONS LLUCH 1993)
• Pescador de canyeta duu prima sa panxeta (PONS LLUCH 1993)

• Cacera y pesquera, a la vejez, piojera (PONS LLUCH 1993)
• Pescador de río y molinero de viento, mala olla y peor testamento [ES] (PONS LLUCH 1993).

• Explicació: Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen ser molt pobres (PONS LLUCH 1993).
• Oficis mal remunerats (PONS LLUCH 1993).

Variants i sinònims:

• V. Caçador o pescador, o fam, o fred o calor
• Es caçador i es pescador amb es sau són coneixedors (PONS LLUCH 1993)
  
• V. Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Variants i sinònims:

• La abundància mata la fam (D. y M. 1854)
• S'abundància mata sa fam (PONS LLUCH 1993)
  
• S'abundància ofega (PONS LLUCH 1993)

• La abundancia mata la gana [ES] (PONS LLUCH 1993)
• La abundancia quita el hambre [ES] (D. y M. 1854)

• Adverteix que tenir abundància de les coses es causa que les mirem amb indiferència (font original: Advert. que lo tenir abundancia de las cosas es causa que las miren ab indiferencia) (D. y M. 1854).
• Vol dir que, en posseir abundantment una cosa, fa que no l'apreciem i no en facem cas (PONS LLUCH 1993).

• D. y M. (1847): Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854). Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana (27 pàg.).
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Variants i sinònims:

• A molt menjar, molt mal passar (PUJOL I CAMPENY 2008)
• A molt menjar, molt pensar (SAURA 1884)
• Ningú es mor de fam (SAURA 1884)
• Qui sopa massa somia molt (SAURA 1884)
• Qui sopa molt a la nit, no dorm assossegat al llit (SAURA 1884)
• Qui vol viure molt ha de sopar poc (SAURA 1884)
• Sopa poc i envelliràs (BALBASTRE 1977)
• Sopa poc i viuràs molt (SAURA 1884)
• Val més menjar poc i pair bé (BALBASTRE 1977)

• Come poco, cena más y dormirás [ES] (SAURA 1884)
• Come poco y cena mas, duerme en alto y vivirás [ES] (SAURA 1884)
• Más mató la cena que Avicena [ES] (SAURA 1884)
• Más mató la cena que sanó Avicena [ES] (BALBASTRE 1977)
• Más mató la cena, que sanó Avicena [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Más vale un no cenas, que cien Avicenas [ES] (SAURA 1884)
• More have been killed by suppers than Galen ever cured (Trad.: N’hi ha més que han estat morts per sopars que no pas els que Galè ha curat mai) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Plus en emporte la mangeaille que la baïonnette est mitraille (Trad.: Més se n’emporta el menjar, que la baioneta és metralla) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Por mucha cena, nunca noche buena [ES] (SAURA 1884)

• Avicena, famós metge que visqué a cavall dels segles X i XI, el cànon del qual fou un llibre de text per metges fins al s XVI (PUJOL I CAMPENY 2008). 
• Galè fou un metge d’origen grec en temps romans, les teories del qual marcaren la medecina durant tot un mil·lenni (PUJOL I CAMPENY 2008). 

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Variants i sinònims:

• Ovella que bela no beu (AMADES 1951)
• Ovella que bela perd bocada
• Ovella que bela perd bocí (FERRER 1839) - (AMADES 1951) - (BALBASTRE 1977) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993)
• Ovella que bela perd el remuc (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989)
• Ovella que bela perd la mossada (BELLMUNT 1992)
• Ovella que bela té fam (MARTÍ I ADELL 1987)
• Ovella que bela, moç pert (ROS 1736)
• Ovella que bela, mossada que perd (BELLMUNT 1992)
• Ovella que bela, no beu (MILLÀ 1965) - (BUSQUETS 1987)
• Ovella que bela, per lo bocí (FONT 1900)
• Ovella que bela, perd es remuc (PONS LLUCH 1993)
• Ovella que bela, sempre perd algun mossec (AMADES 1951)
• Ovella que bele perd lo mos (MORET 1995)
• Ovella que crida perd el mos (MILLÀ 1965) - (BUSQUETS 1987)
• Ovella que molt bela, perd molts bocins (BUSQUETS 1987)
• Ovella que no bela, perd el seu mossec (o no beu) (FARRÀS 1998)

• Come y calla [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• Oelha que belègue pèrd eth mòs [ARANÈS]
• Oveja que bala, pierde bocado [ES] (FERRER 1839)

• Dit dels qui xerren en comptes de menjar
• No distreure's en les coses importants (PERRAMON 1979)
• El sentit literal, és que un animal remungent perd la gana. El figurat, indica que s'ha de parar esment de no distreure's en les coses importants. Cal saber diferenciar les coses importants de les que no ho són (GIMENO 1989)
• Ho diuen d'aquells qui xerren en lloc de menjar (PONS LLUCH 1993)

• Fra Magí Ferrer (1839): Diccionario catalán-castellano. Barcelona: Imprenta y Librería de Pablo Riera. 
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Variants i sinònims:

• L'ase per fam menja l'agram (SAURA 1884)
• La fam tot ho fa bo (SAURA 1884)
  
• Més val talent que pa de forment (BALBASTRE 1977)

• A buen hambre, no hay pan duro [ES] (BALBASTRE 1977)
• A buena hambre no hay pan duro, ni falta salsa a ninguno [ES] (SAURA 1884)

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Variants i sinònims:

• A bodes em convides (Zèfir)
  
• Ajuntar el pa i la gana (Zèfir)
• Ajuntar-se la fam i la gana de menjar (Zèfir)
  
• S'han ajuntat la fam i les ganes de menjar (Zèfir)

• Juntar a fome com a vontade de comer [PT] (Zèfir)
• Juntar el hambre con las ganas de comer [ES] (Zèfir)