Refranyer català-castellà

Variants i sinònims:

• Per santa Llúcia, allarga el dia un pas de puça, per Nadal, un pas de pardal, per sant Esteve [26 de gener], un pas de llebre, per Ninou [‘Any Nou’], un pas de bou, pels Reis, un pas d’anyell, per sant Antoni [17 de gener], un pas de dimoni (GARGALLO 2002)
• Per santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou (FONT 1900)

• Da San Tomas da la bocia al nas, da Nadal el pas de ‘n gial, da Pascheta [‘Reyes] ‘n oreta[LAD] (GARGALLO 2002)
• El día Santa Lucía crez tanto ‘l día como la vieya espurre ‘l pie. Y el día santo Tomás, un pasín más [AST] (GARGALLO 2002)
• En principio y fin de año, crece el dia paso a paso [ES] (FONT 1900)
• Entà Senta-Luça, los jorns crèishen d’un saut de puça; Entà Nadau d’un saut de brau[‘toro’]. Enta’u prumer de l’an, d’un volet de hasan [‘gall’] [OC] (GARGALLO 2002)
• Entà Sta. Lúcia un saut de piuda [‘puça’], entà Nadau un saut de poth [‘gall’], entàCap d’An un pas de bò [‘bou’], entà (ar)Reis mieja ora creish [OC] (GARGALLO 2002)
• Por San Andrés [30 de novembre], crece el día un si es no es; por Santa Lucía, un paso de gallina; por Navidad, cualquiera lo verá [ES] (GARGALLO 2002)
• Por santa Lucía crez o día un palmo de pita [‘gallina’]; por san Xulián, un pulo de ran [‘salt de granota’]; por san Antón, un paso de boi; e por san Sebastián, xa ten unha hora máis [GL] (GARGALLO 2002)
• Por Santa Lucía, mengua la noche y crece el día un paso de gallina; por Navidad, ya lo echa de ver el harriero en el andar y la vejezuela en el hilar; por los Reyes, bobo, ¿no lo vedes? [ES] (GARGALLO 2002)
• Sant Tomás el sa slunga al dí da la boca fina al nas, ai fest da Nätal el cant d’un gall, a Paschèta un’ureta, a Sant Antòni un’ura bòna, a san Bias un’ura in pas [LOMB] (GARGALLO 2002)
• Un pouquiño crez o día pola santa Lucía; por san Tomé xa se lle ve; e por san Silvestre [31 de desembre] a chouto [‘salt’] de lebre [GL] (GARGALLO 2002)

• Font (1900): Refráns de la llengua catalana. Sant Cugat del Vallès: Ed. Rourich (ed. facsímil. 3a edició, 1988).
• José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Variants i sinònims:

• Més val un aucell en sa mà, que deu mil que volen (PONS LLUCH 1993)
• Més val un ocell al puny que una grua lluny (AMADES 1951)
• Més val un té que dos et daré (DIÀFORA 1982)
• No deixis lo segur per lo salvatge (PONS LLUCH 1993)
• Val més l'ou d'avui, que la gallina demà (GIMENO 1989)
• Val més merla en mà que alosa al cel (BELLMUNT I FIGUERAS 1992)
• Val més pardal a la mà que grua en l'aire (GIMENO 1989)
• Val més pardals a la mà que una grua enlaire (BALBASTRE 1977)
• Val més pardal en mà que grua a l’aire (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Val més tenir un conill que seguir una llebre (AMADES 1951)
• Val més un tord a la mà que mil i cinc-cents que volen (CONCA 1988)
• Val més un tord en sa mà, que dos volant (PONS LLUCH 1993)
• Val més una alosa al plat que una perdiu volant (CONCA 1988)

• A bird in the hand is worth than two in the bush (Trad.: Un ocell a la mà és millor que dos a l’arbust) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Le moineau pris vaut mieux que l'oie qui vole (Trad.: El pardal caçat val més que l’oca que vola) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Más vale pájaro en mano que ciento volando [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (PONS LLUCH 1993)
• Plus valet in manibus avis unica quam dupla silvis [LL] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Vale más pájaro en mano que ciento volando [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

• Val més la realitat que la ficció. En el cas del refrany «val més l'ou d'avui, que la gallina demà», un ou avui significa que es podrà menjar alguna cosa; la promesa d'una gallina demà pot resultar en un no res (GIMENO 1989).
• Vol dir que val més una cosa segura, que moltes de possibles (PONS LLUCH 1993).
• Significa que una cosa petita però segura és preferible a una de gran però incerta (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que és millor tenir una cosa segura que moltes de possibles (PONS LLUCH 1993).
• És més recomanable conformar-nos amb el que tenim ara que amb el que podem tenir en el futur, per tal d‟assegurar-ho (PUJOL I CAMPENY 2008).

• El refrany català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.