Refranyer català-castellà

Variants i sinònims:

• Bofetada em vols pegar, no ho crec, germana (SAURA 1884)
• Cap amenaçat, no acostuma a ser pegat (SAURA 1884)
  
• Qui amenaça, no pega (SAURA 1884)

Variants i sinònims: Bernat, Bernat endevina qui t'ha tocat (o pegat) (SAURA 1884).

Equivalents: Adivina quien te dió, que la mano te cortó [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bernat, Bernat endevina qui t'ha tocat o pegat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims:

• La culpa de l'ase, dóna-la a l'albarda (PERIS 2001)
• V. Paguen (o sempre paguen) justos per pecadors
• Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui no pot haver-les amb l'ase, les hau amb l'albarda (PERIS 2001)

• Qui asinum non potest, stratum caedit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: 'el qui no pot picar l'ase, colpeja l'albarda']
• Quien mal quiere a Pedro, pedrada le da a su perro [ES] (PONS LLUCH 1993)

• Sobre l'explicació de Pons Lluch (1993), crec que va més en el sentit de «pagar justos per pecadors»: si no es pot desfogar amb el causant del mal ho fa amb un inferior a qui sí que pot fer-li.
• L'equivalent llatí, tret de Peris (2991), és de Petroni (45.8).

Variants i sinònims:

• Cada boig té sa dèria (PÀMIES 1997a)
• V. Cada terra fa sa guerra (PÀMIES 1997a)
• Cadascú per ell (PÀMIES 1997a)
• Cadascú per (allà) on l'enfila (o on se la calça) (PÀMIES 1997a)
• Cadascun amb el que la pega (PÀMIES 1997a)
• De diferent parer (PÀMIES 1997a)
• Desacordats (PÀMIES 1997a)
• Desavinguts (PÀMIES 1997a)
• Desunits (PÀMIES 1997a)
• Divergents (PÀMIES 1997a)
• Dos fills d'un ventre i cada un d'un temple (PÀMIES 1997a)
• En desacord (PÀMIES 1997a)
• En discòrdia (PÀMIES 1997a)
• Enfilar l'agulla per la punta (PÀMIES 1997a)
• Mal avinguts (PÀMIES 1997a)
• Segons el cap, el barret (PÀMIES 1997a)
• Tants caps, tants barrets (PÀMIES 1997a)
  
• Tants d'homes, tants de parers (PÀMIES 1997a)
• V. Tots som d'un ventre i no som d'un «temple»
  
• Un per virondon i l'altre per virondeta (PÀMIES 1997a)

• A cada uno lo suyo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Autant de têtes, autant de sentiments (ou d'opinions) [FR] (PÀMIES 1997a)
• Cada gorrión con su espigón [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Cada maestrillo tiene su librillo [ES] (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984) - (PÀMIES 1997a)
• Chacun a son goût [FR] (PÀMIES 1997a)
• Cuantos hombres, tantas opiniones [ES] (PÀMIES 1997a)
• Estar como los hijos de Mari-Rabadilla [ES] (PÀMIES 1997a)
• Los hijos de Mari Sabidilla, cada uno con su escudilla [ES] (PÀMIES 1997a)
• Many men, many minds [EN] (PÀMIES 1997a)
• No haber hombre con hombre [ES] (PÀMIES 1997a)
• Por lo tuyo en consejo, unos dirán que es blanco, otros dirán que es negro [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quanto testi, tanti cervelli [IT] (PÀMIES 1997a)
• Quod homines, tot sententiae [LL] (PÀMIES 1997a)
• Quod capita, tot sensus [LL] (PÀMIES 1997a)
• Tantas opiniones como hay cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tantas seseras, tantas monteras [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tante teste, tanti cervelli [IT] (PÀMIES 1997a)
• Tanti testi, tanti mazzi [IT] (PÀMIES 1997a)
• Tantos hombres, tantos pareceres [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tot homines, quot sententia [LL] (PÀMIES 1997a)

• Cada persona té una opinió diferent (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984).
• Indica, referint-se a diferents persones, la disparitat de conveniències, propòsits, etc., entre cadascuna i les altres. Tants parers, opinions, etc., com persones (PÀMIES 1997a).
• Indica la coincidència de dues coses que tenen relació (PÀMIES 1997a).

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Cot, D; Folia, M; Espinosa, P (1984): Cop d'ull (mira com es diu en castellà). Barcelona: Edicions La Galera.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Variants i sinònims:

• Déu té un bastó que pega i no fa remor (GIMENO 1989)
• Déu té un bastó que pega sense fer remor (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

• Dios castiga sin piedra ni palo [ES] (GIMENO 1989)
  
• Los designios de la Providencia son inescrutables [ES] (BALBASTRE 1977)
• Los designios de Dios son inescrutables [ES] (DIÀFORA 1982)

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Variants i sinònims:

• Qui pega primer, pega dues vegades (CONCA 1992)
• Qui pica primer, pica dos cops (Zèfir)
  
• Qui primer pega, pega dos cops (MILLÀ 1965)

• Quien da primero, da dos veces [ES] (Zèfir)
• Quien pega primero, pega dos veces [ES] (Zèfir)

Variants i sinònims:

• A so de tabals no s'agafa (o no s'ha agafat mai) cap llebre (ESPUNYES 2007)
• Ca que lladra no mossega (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  
• Ca qui lladra no mossega (PONS LLUCH 1993)
  
• Com més por té el ca, més lladra (CONCA 1988) (GIMENO 1989)
• Deixa lladrar el ca, que mentre lladra no et mossegarà (MILLÀ 1965) - (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007)
• Fa més el llop callant que el gos lladrant (ESPUNYES 2007)
• Gos que lladra no mossega (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007)
• Qui amenaça no pega (ESPUNYES 2007)

• Gato maullador, nunca buen cazador[ES] (ESPUNYES 2007)
• Perro ladrador, poco mordedor [ES] (DIÀFORA 1982) - (ESPUNYES 2007)
• Perro que ladra no muerde [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
  

• Quan un gos borda, això no vol dir que intenti de mossegar algú; senzillament, pot estar excitat o espantat d'algun soroll o moviment. A més, és obvi que mentre borda no pot mossegar. En sentit metafòric ens diu que no hem de prendre seriosament els homes que criden molt o fan accions desmesurades (GIMENO 1989).
• Significa que les persones que criden molt no solen fer gaire mal (PONS LLUCH 1993).

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Variants i sinònims:

• V. De tant que et vull et trac un ull
• Qui bé et voldrà plorar et farà (CONCA 1988)
• Qui escatima vara, odia el seu fill, qui li té amor, el castiga (Proverbis 13,24) - (PONS LLUCH 1993)
• Qui et vol bé et farà plorar (GARCÍA SALINAS 1994)
  
• Qui et vol bé et farà plorar (i qui et vol mal et farà riure) (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui et vol mal, et farà riure i qui et vol bé, et farà plorar (BALBASTRE 1977)
• Qui et vol mal, t'amoixarà; qui et vol bé, et farà plorar (MILLÀ 1965)
• Qui pega, estima (PONS LLUCH 1993)
• Qui perxa, estima (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui t'estima et farà plorar (DCVB sv. 'estimar') - (PONS LLUCH 1993)
  

• Quien bien ama, bien castiga [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Quien bien te quiere, te hará llorar [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
  
• Quien bien te quiere, te hará llorar; y quien mal, reír y cantar [ES] (PONS LLUCH 1993)

• Qui bé estima malda corregir els defectes de la persona estimada, tot i que açò pugui ferir-la (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que quan existeix vertadera estimació, s'han de corregir els defectes de la persona que s'estima. D'arrel bíblica (PONS LLUCH 1993).
• Significa que el qui ens vol bé no ens afalaga falsament, sinó que ens castiga o ens diu les veritats encara que resultin amargues.
  

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Variants i sinònims:

• Cadascú amb el que la pega (SAURA 1884)
• Cadascú la enfila per la seva (SAURA 1884)
• Cadascú per on l'enfila (ABRIL 1996)
  

• Cada lobo por su senda [ES] (SAURA 1884)
• Cada loco con su tema [ES] (ABRIL 1996)
• Cada loco con su tema, y cada lobo por su senda [ES] (SAURA 1884)
• Cada uno a su labor [ES] (SAURA 1884)

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62 i Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.