índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pegar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pegar. Mostrar tots els missatges

16/11/07

Cap amenaçat, no acostuma a ser pegat

Variants i sinònims:

  • Bofetada em vols pegar, no ho crec, germana (SAURA 1884)
  • Cap amenaçat, no acostuma a ser pegat (SAURA 1884)
  • Qui amenaça, no pega (SAURA 1884)
Equivalents: Bofetón amagado, nunca bien dado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Cap amenassat, no acostuma a ser pegat | Bofetada'm vols pegar, no ho crech, jermana | Qui amenassa, no pega (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

10/9/07

Bernat, Bernat endevina qui t'ha tocat (o pegat)

Variants i sinònims: Bernat, Bernat endevina qui t'ha tocat (o pegat) (SAURA 1884).

Equivalents
: Adivina quien te dió, que la mano te cortó [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bernat, Bernat endevina qui t'ha tocat o pegat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

22/8/07

Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca

Variants i sinònims:

  • La culpa de l'ase, dóna-la a l'albarda (PERIS 2001)
  • V. Paguen (o sempre paguen) justos per pecadors
  • Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca (PONS LLUCH 1993)
  • Qui no pot haver-les amb l'ase, les hau amb l'albarda (PERIS 2001)
Equivalents:
  • Qui asinum non potest, stratum caedit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: 'el qui no pot picar l'ase, colpeja l'albarda']
  • Quien mal quiere a Pedro, pedrada le da a su perro [ES] (PONS LLUCH 1993)
Explicació: Significa que si algú no pot aconseguir tot allò que pretenia, almenys procura obtenir-ne una part (PONS LLUCH 1993).

Nota:
  • Sobre l'explicació de Pons Lluch (1993), crec que va més en el sentit de «pagar justos per pecadors»: si no es pot desfogar amb el causant del mal ho fa amb un inferior a qui sí que pot fer-li.
  • L'equivalent llatí, tret de Peris (2991), és de Petroni (45.8).
Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

1/6/07

Tants caps, tants barrets

Variants i sinònims:

  • Cada boig té sa dèria (PÀMIES 1997a)
  • V. Cada terra fa sa guerra (PÀMIES 1997a)
  • Cadascú per ell (PÀMIES 1997a)
  • Cadascú per (allà) on l'enfila (o on se la calça) (PÀMIES 1997a)
  • Cadascun amb el que la pega (PÀMIES 1997a)
  • De diferent parer (PÀMIES 1997a)
  • Desacordats (PÀMIES 1997a)
  • Desavinguts (PÀMIES 1997a)
  • Desunits (PÀMIES 1997a)
  • Divergents (PÀMIES 1997a)
  • Dos fills d'un ventre i cada un d'un temple (PÀMIES 1997a)
  • En desacord (PÀMIES 1997a)
  • En discòrdia (PÀMIES 1997a)
  • Enfilar l'agulla per la punta (PÀMIES 1997a)
  • Mal avinguts (PÀMIES 1997a)
  • Segons el cap, el barret (PÀMIES 1997a)
  • Tants caps, tants barrets (PÀMIES 1997a)
  • Tants d'homes, tants de parers (PÀMIES 1997a)
  • V. Tots som d'un ventre i no som d'un «temple»
  • Un per virondon i l'altre per virondeta (PÀMIES 1997a)
Equivalents:
  • A cada uno lo suyo [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Autant de têtes, autant de sentiments (ou d'opinions) [FR] (PÀMIES 1997a)
  • Cada gorrión con su espigón [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
  • Cada maestrillo tiene su librillo [ES] (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984) - (PÀMIES 1997a)
  • Chacun a son goût [FR] (PÀMIES 1997a)
  • Cuantos hombres, tantas opiniones [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Estar como los hijos de Mari-Rabadilla [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Los hijos de Mari Sabidilla, cada uno con su escudilla [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Many men, many minds [EN] (PÀMIES 1997a)
  • No haber hombre con hombre [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Por lo tuyo en consejo, unos dirán que es blanco, otros dirán que es negro [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Quanto testi, tanti cervelli [IT] (PÀMIES 1997a)
  • Quod homines, tot sententiae [LL] (PÀMIES 1997a)
  • Quod capita, tot sensus [LL] (PÀMIES 1997a)
  • Tantas opiniones como hay cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Tantas seseras, tantas monteras [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Tante teste, tanti cervelli [IT] (PÀMIES 1997a)
  • Tanti testi, tanti mazzi [IT] (PÀMIES 1997a)
  • Tantos hombres, tantos pareceres [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Tot homines, quot sententia [LL] (PÀMIES 1997a)
Explicació:
  • Cada persona té una opinió diferent (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984).
  • Indica, referint-se a diferents persones, la disparitat de conveniències, propòsits, etc., entre cadascuna i les altres. Tants parers, opinions, etc., com persones (PÀMIES 1997a).
  • Indica la coincidència de dues coses que tenen relació (PÀMIES 1997a).
Nota: És d'abast general (PÀMIES 1997a).

Font
:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Cot, D; Folia, M; Espinosa, P (1984): Cop d'ull (mira com es diu en castellà). Barcelona: Edicions La Galera.
  • Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

18/5/07

Déu té un bastó que pega sense fer remor

Variants i sinònims:

  • Déu té un bastó que pega i no fa remor (GIMENO 1989)
  • Déu té un bastó que pega sense fer remor (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
Equivalents:
  • Dios castiga sin piedra ni palo [ES] (GIMENO 1989)
  • Los designios de la Providencia son inescrutables [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Los designios de Dios son inescrutables [ES] (DIÀFORA 1982)
Explicació: Aquí es fa intervenir la figura de Déu per manifestar d'una manera més convincent que les malifetes es paguen, que la justícia sempre existeix (GIMENO 1989).

Nota
: Em sembla molt més encertada l'equivalència proposada per Gimeno que la de Balbastre-Diàfora.

Font
:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

17/5/07

Qui pica primer, pica dos cops

Variants i sinònims:

  • Qui pega primer, pega dues vegades (CONCA 1992)
  • Qui pica primer, pica dos cops (Zèfir)
  • Qui primer pega, pega dos cops (MILLÀ 1965)
Equivalents:
  • Quien da primero, da dos veces [ES] (Zèfir)
  • Quien pega primero, pega dos veces [ES] (Zèfir)
Font: Zèfir (agost 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

15/5/07

Ca que lladra no mossega

Variants i sinònims:

  • A so de tabals no s'agafa (o no s'ha agafat mai) cap llebre (ESPUNYES 2007)
  • Ca que lladra no mossega (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  • Ca qui lladra no mossega (PONS LLUCH 1993)
  • Com més por té el ca, més lladra (CONCA 1988) (GIMENO 1989)
  • Deixa lladrar el ca, que mentre lladra no et mossegarà (MILLÀ 1965) - (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007)
  • Fa més el llop callant que el gos lladrant (ESPUNYES 2007)
  • Gos que lladra no mossega (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007)
  • Qui amenaça no pega (ESPUNYES 2007)
Equivalents:
  • Gato maullador, nunca buen cazador[ES] (ESPUNYES 2007)
  • Perro ladrador, poco mordedor [ES] (DIÀFORA 1982) - (ESPUNYES 2007)
  • Perro que ladra no muerde [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
Explicació:
  • Quan un gos borda, això no vol dir que intenti de mossegar algú; senzillament, pot estar excitat o espantat d'algun soroll o moviment. A més, és obvi que mentre borda no pot mossegar. En sentit metafòric ens diu que no hem de prendre seriosament els homes que criden molt o fan accions desmesurades (GIMENO 1989).
  • Significa que les persones que criden molt no solen fer gaire mal (PONS LLUCH 1993).
Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

13/5/07

Qui et vol bé et farà plorar

Variants i sinònims:

  • V. De tant que et vull et trac un ull
  • Qui bé et voldrà plorar et farà (CONCA 1988)
  • Qui escatima vara, odia el seu fill, qui li té amor, el castiga (Proverbis 13,24) - (PONS LLUCH 1993)
  • Qui et vol bé et farà plorar (GARCÍA SALINAS 1994)
  • Qui et vol bé et farà plorar (i qui et vol mal et farà riure) (PONS LLUCH 1993)
  • Qui et vol mal, et farà riure i qui et vol bé, et farà plorar (BALBASTRE 1977)
  • Qui et vol mal, t'amoixarà; qui et vol bé, et farà plorar (MILLÀ 1965)
  • Qui pega, estima (PONS LLUCH 1993)
  • Qui perxa, estima (PONS LLUCH 1993)
  • Qui t'estima et farà plorar (DCVB sv. 'estimar') - (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Quien bien ama, bien castiga [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Quien bien te quiere, te hará llorar [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
  • Quien bien te quiere, te hará llorar; y quien mal, reír y cantar [ES] (PONS LLUCH 1993)
Explicació:
  • Qui bé estima malda corregir els defectes de la persona estimada, tot i que açò pugui ferir-la (PONS LLUCH 1993).
  • Vol dir que quan existeix vertadera estimació, s'han de corregir els defectes de la persona que s'estima. D'arrel bíblica (PONS LLUCH 1993).
  • Significa que el qui ens vol bé no ens afalaga falsament, sinó que ens castiga o ens diu les veritats encara que resultin amargues.
Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

8/5/07

Cadascú per on l'enfila

Variants i sinònims:

  • Cadascú amb el que la pega (SAURA 1884)
  • Cadascú la enfila per la seva (SAURA 1884)
  • Cadascú per on l'enfila (ABRIL 1996)
Equivalents:
  • Cada lobo por su senda [ES] (SAURA 1884)
  • Cada loco con su tema [ES] (ABRIL 1996)
  • Cada loco con su tema, y cada lobo por su senda [ES] (SAURA 1884)
  • Cada uno a su labor [ES] (SAURA 1884)
Parèmia segons la font original: Cada hu ab lo que la pega | Cada hu la enfila per la seva (SAURA 1884).

Explicació: Segons el criteri, mania o afecció de cadascú (ABRIL 1996).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62 i Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.