Refranyer català-castellà

Variants i sinònims: La dona, sens menester, no estigui baix al carrer (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• Caesar's wife must be above suspicion (Trad.: La dona de Cèsar ha d’estar sota sospita) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La mujer y el fraile mal parecen en la calle [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Toute fille qui sort souvent, montre qu'elle a la tête au vent (Trad.: La mossa (noia) que surt sovint mostra que té el cap al vent) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Variants i sinònims:

• Menjada feta, amistat desfeta (SAURA 1884)
• Quan ja no t'ha menester, l'amic es fa foraster (SAURA 1884)

Variants i sinònims:

• Caçador i pescador, o fam, o fred o calor (SAURA 1884)
  
• V. Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
• V. Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Variants i sinònims:

• A l'home vell no li donis consell (SAURA 1884)
• Recorda't que l'home vell, no ha menester cap consell (SAURA 1884)

• A buey viejo no le cates abrigo [ES] (SAURA 1884)
• A buey viejo no le cates majada, que él se la cata [ES] (SAURA 1884)

Variants i sinònims:

• V. Caçador o pescador, o fam, o fred o calor
  
• Es pescador d'ham a ca seva hi sol dur fam (PONS LLUCH 1993)
• V. Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
• Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament
  
• Pescador de canya perd més que no guanya (PONS LLUCH 1993)
• Pescador de canyeta duu prima sa panxeta (PONS LLUCH 1993)

• Cacera y pesquera, a la vejez, piojera (PONS LLUCH 1993)
• Pescador de río y molinero de viento, mala olla y peor testamento [ES] (PONS LLUCH 1993).

• Explicació: Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen ser molt pobres (PONS LLUCH 1993).
• Oficis mal remunerats (PONS LLUCH 1993).

Variants i sinònims:

• V. Déu mos do (o doni) justícia, i que no passi per ca nostra
• Qui plet vol armar ha de menester tres sacs; sac de paciència, sac de papers i sac de doblers (PONS LLUCH 1993)

Variants i sinònims:

• Si l'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester capell (PÀMIES 1997a)
• Si l'enveja se tornés tinya, molts tinyosos hi hauria (PÀMIES 1997a)
• Si s'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester barret (PONS LLUCH 1993)
• Si s'enveja fos tinya, n'hi hauria molts que en tindrien (PONS LLUCH 1993)
• Si s'enveja fos tinya, quants n'hi hauria de ferits (PONS LLUCH 1993)
• Si s'enveja fos tinya, tothom duria barret (PONS LLUCH 1993)

• Suposa que són molts els que senten apetència del benestar del proïsme (PONS LLUCH 1993).
• Suposa que són molts els envejosos (PÀMIES 1997a).

Variants i sinònims:

• Déu mos do (o doni) justícia, i que no passi per ca nostra (PONS LLUCH 1993)
• V. Qui plet vol armar ha de menester tres sacs; sac de paciència, sac de papers i sac de doblers
  
• Tothom vol justícia i que no passi per ca seva (PONS LLUCH 1993)
• Tots volem justícia, però que no passi per ca nostra (PONS LLUCH 1993)

• Dios nos libre de justicia, con verdad o sin ella [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Justicia quiero yo; mas para mi casa no [ES] (PONS LLUCH 1993)

• Es diu per significar que és més fàcil exigir-la que complir-la; també que en haver de recórrer als tribunals per a la resolució de qüestions s'ha d'estar preparat pels problemes que açò comporta: baralles, despeses, temps perdut, etc. (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que sol exigir-se el compliment de la llei quan se'ns ha perjudicat i no voldríem que s'aplicàs en nosaltres quan perjudica'm (PONS LLUCH 1993).

Variants i sinònims:

• Qui compra el que no ha de menester, haurà de vendre el que té (SAURA 1884)
• Qui compra el que és inútil, ven el que és necessari (SAURA 1884)
• Qui compra lo superflu, prest ven lo necessari (PONS LLUCH 1993)
  

• Compra lo que no has menester, y venderás lo que no podrás excusar [ES] (SAURA 1884)
• Quien compra lo que no ha menester, venderá lo que ha menester [ES] (PONS LLUCH 1993)

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Variants i sinònims:

• Cap eixalabrat, no vol ser reptat (SAURA 1884)
• Cap sense cervell no ha menester capell (PONS LLUCH 1993)
  
• Cap sense cervell, no ha menester capell (PÀMIES 1997a)
• Cap sense cervell, no vol guia ni consell (SAURA 1884)
  
• Gent boja, campana de fusta (PÀMIES 1997a)
• On no hi ha cap, no hi cal barret (PÀMIES 1997a)
• Tots els caps tenen cabells, mes no tots tenen cervell (PÀMIES 1997a)

• Cabeza loca no quiere la toca [ES] (PÀMIES 1997a)
• Cabeza loca no tiene toca [ES] (SAURA 1884)
• En cabeza loca no dura la toca [ES] (PÀMIES 1997a)
• En cabeza loca no se tiene la toca [ES] (PÀMIES 1997a)
• En cabeza loca, no se tiene toca [ES] (SAURA 1884)
  
• Impubes nullo malas digneris honore [LL] (PÀMIES 1997a)
• Qui n'a point de tête, n'a que faire de chaperon [FR] (PÀMIES 1997a)
• Quien no tiene cabeza, no ha menester caperuza [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a).
• Quijadas sin barbas no merecen ser honradas [ES] (PÀMIES 1997a)
• Vix non barbato quidquam defertur honoris [LL] (PÀMIES 1997a)

• Es diu humorísticament als qui van sempre amb el cap descobert (PONS LLUCH 1993).
• Denota el poc respecte que generalment es té als qui són de poca edat (PÀMIES 1997a).
• Vol dir que la persona de poc judici no se subjecta a cap regla ni mètode (PÀMIES 1997a).

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Variants i sinònims:

• V. Caçador o pescador, o fam, o fred o calor
• Es caçador i es pescador amb es sau són coneixedors (PONS LLUCH 1993)
  
• V. Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Variants i sinònims:

• Qui estalvia sempre té (Zèfir)
  
• Qui guarda quan té, menja quan vol (Zèfir)
• Qui no guarda quan té, no menja quan vol (Zèfir)
• Qui no gasta, té pasta (Zèfir)
• Qui no gasta, tot li basta (Zèfir)
• Qui no ho guarda quan ho té, no ho té quan ho ha de menester (Zèfir)
• Trobem a faltar una cosa quan la perdem (Zèfir)

• Nadie sabe lo que vale el agua, hasta que le falta [ES] (Zèfir)
• Waste not, want not [EN] (Zèfir)

Variants i sinònims:

• Bon vi no ha de menester ram (PONS LLUCH 1993)
• V. Bona feina no necessita nunci
• El bon gènere es ven tot sol
• El bon vi no ha menester ram (BALBASTRE 1977) (GIMENO 1989)
• Vi bo no necessita pregó (PUJOL I CAMPENY 2008)

• A bon vin, pas d'enseigne (Trad.: Al bon vi, no li cal rètol) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• El buen paño en el arca se vende [ES] (BALBASTRE 1977) (GIMENO 1989)
• El buen paño se vende en el arca [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• El buen vino no ha de menester ramo [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Good wine needs no bush (Trad.: El vi bo no necessita ram) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

• No li cal propaganda, la seva qualitat és bona. L'origen d'aquest refrany es troba en el costum dels establiments de vi d'anunciar-se per mitjà d'una branca de pi (ram) penjada al llindar de la porta. Aplicat a les noies vol dir que no cal fer ostentació de la seva bondat i boniquesa (GIMENO 1989).
• Significa que les qualitats de les coses bones prest són conegudes de la gent, i no cal fer-ne propaganda. Fa referència al costum antic de posar, de part de vista, en els portals de les botigues, una petita mostra o quelcom simbòlic d'allò que es tenia per vendre (PONS LLUCH 1993). 
• Si un producte és bo, no cal fer publicitat per tal de vendre'l (PUJOL I CAMPENY 2008).
• El ram fa referència al que es posava a la porta dels cellers com a reclam pels compradors (PUJOL I CAMPENY 2008).

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.