Refranyer català-castellà: escopir

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escopir. Mostrar tots els missatges

10/5/08

Quan demanem molt us llepem; quan us tenim, us escopim

Variants i sinònims: Quan demanem molt us llepem; quan us tenim, us escopim (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando os pedimos, dueña os decimos, cuando os tenemos, como queremos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant demanam mòlt vos llepam, quant vos tenim, vos escupim (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

16/11/07

Boca amarga, no pot escopir mel

Variants i sinònims:

Boca amarga, no pot escopir mel (SAURA 1884)
Boca que menja (o traga) fel, no pot escopir mel (SAURA 1884)
De cor amarg, mai boca dolça (SAURA 1884)
L'home que rosega fel, no vomita dolça mel (SAURA 1884)

Equivalents: Boca con duelo no dice bueno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Boca amarga (o que menja (o traga) fel), no pot escopir mel | De cor amarch, may boca dolsa | L'home que rosega fel, no vomita dolsa mel (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

14/8/07

Qui al cel escup s'escup a sa cara

Variants i sinònims:

Qui al cel escup, a la cara s'escup (SAURA 1884)
Qui al cel escup s'escup a sa cara (PONS LLUCH 1993)
Qui escup al cel, a la cara li cau (PONS LLUCH 1993)
Qui escup al cel, sa saliva li cau damunt (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

Al que escupa al cielo, en la cara le cae lo escupido [ES] (SAURA 1884)
No escupáis al cielo, que os caerá en la cara [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Vol dir que les injúries dirigides a Déu, o a les coses santes, es converteixen en dany dels qui les profereix (PONS LLUCH 1993).

Font:

Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».