Refranyer català-castellà

Variants i sinònims:

• El setembre apaga les fonts i s'emporta els ponts (FARRÀS 1998)
• El setembre s'emporta els ponts o eixuga les fonts (PUJOL 1999)
• El setembre s'enduu els ponts i eixuga les fonts (GARCIA SALINES 1994)
• El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993) – (PARÉS 1999)
  
• El setembre s'enduu els ponts, i fa suar les fonts (FARRÀS 1999)
• Es setembre, o seca ses fonts o s'enduu es ponts (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
  
• Pel setembre, o s'asseca la font o s'enduu el pont (BELLMUNT 1987). De les Garrigues. La pluja (ho diuen en castellà) (BELLMUNT 1987)
• Setembre o seca les fonts i s'enduu els ponts (BELLMUNT 1992). De la Vall d’Aran. (BELLMUNT 1992)
• Setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts
• Setembre una vegada seca les fonts i l'altra arrossega els ponts (BELLMUNT 1992). De la Vall d’Aran. (BELLMUNT 1992)
  

Equivalents:

• Septiembre, o lleva los puentes o seca las fuentes (CASTILLO Y OCSIERO 1995)
• Septiembre, o seca las fuentes o se lleva los puentes (TIRADO 1987)
• Septiembre, o seca las fuentes o arrastra los puentes (RIVAS 1999)

Explicació:

• Fa referència a la pluja, ja que si no plou pel setembre s'esgoten les reserves d'aigua i, en canvi, si plou, prou vegades ho fa torrencialment (PONS LLUCH 1993)
• O plou massa, o massa poc (PARÉS 1999)

Variants i sinònims:

• L'un mirant l'altre, les feines pengen (Migjorn)
• Tres al sac i el sac en terra (Migjorn)
• Tots al sac i el sac en terra (Migjorn)
• Un ho fa tot, dos fan poquet i tres l'un per l'altre no fan res (AMADES 1930)

Variants i sinònims: Diu el blat al sembrador: -Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Dice el labrador a su trigo: en julio te espero amigo [ES]

Font: El refrany català l'he tret de la meva base de dades paremiològica i el castellà d'Internet i els he pogut connectar.

Variants i sinònims:

• Gats amb gats, mai s’esgarrapen (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Llops amb llops (o cans amb cans) no (o mai) es mosseguen (SAURA 1884)
• Un diable coneix l'altre (SAURA 1884)
• Un que robava i dos que hi consentien (SAURA 1884)

• De corsario a corsario, no se pierde sino los barriles [ES] (SAURA 1884)
• Le corbeau ne crève pas les yeux d‟un autre corbeau (Trad.: El corb no punxa pas els ulls d’un altre corb) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Los lobos no se comen unos a otros [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008) 
• There is honour among thieves (Trad.: Hi ha honor entre els lladres) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Variants i sinònims:

• Quan un no vol, dos no es barallen (SAURA 1884)
• Qui a poc està avesat, amb poc s'acontenta (SAURA 1884)

Variants i sinònims: Abril, abriló, de cada cent un de bo; la vella que això deia en tenia cent un, i no n'havia vist ni un (AMADES 1951) - (CARBÓ 1995) - (TREPAT 1995) - (PARÉS 1999).

Variants i sinònims:

• Criatura d'un any, xucla les entranyes (SAURA 1884)
• Criatura grossa, mal any per la mare (SAURA 1884)

Variants i sinònims: Amb una caldera vella se'n troba una de nova (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803) - (SAURA 1884).

Equivalents:

• Con un caldero viejo se compra otro nuevo [ES] (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803)
• Con un caldero viejo se compra uno nuevo [ES] (SAURA 1884)

• Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I. Barcelona, 1803.
• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims: Allò que a uns sana, a altres mata (SAURA 1884).

Equivalents: Con lo que Sancho sana, Domingo adolece (o Marta cae mala) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo que á uns sana, á altres mata (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims: Quan ve, una mai ve sola (SAURA 1884).

Equivalents: Cerezas y hadas malas toman pocas, y llevan hartas (o sartas), (o pensais tomar pocas y viénense hartas) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant vé, una may vé sola (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims:

• En el camí de Sant Jaume, tant camina l'un com l'altre (SAURA 1884)
• Entre molts peregrinats, tan caminen els coixos com els sans (SAURA 1884)

Variants i sinònims: Tothom en té una menys jo que en tinc dues (SAURA 1884).

Equivalents: Cada uno tiene su falta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tothom ne té una menos jo que'n tinch duas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims:

• Per Sant Blai, un pas de cavall (AMADES 1951) - GARGALLO 2002)
• Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix (AMADES 1951) - GARGALLO 2002)

• Por San Blas, dos horas más [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002)
• Por san Brais, dúas horas máis [GAL] (GARGALLO 2002)

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).
• Sant Blai és el 3 de febrer.

Variants i sinònims: Per la Candelera, una hora sencera (SAURA 1884).

Equivalents:

• À la Chandeleur, le jour croît d’une heure [FR] (GARGALLO 2002)
• Por la Candelera, ya ha crecido una hora entera [ES] (GARGALLO 2002)

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, de Sanchis Guarner (1951).
• La Candelera és el 2 de febrer.

Variants i sinònims:

• A qui Déu afavoreix, es torna ric i no ho coneix (SAURA 1884)
• Quan un és afortunat tot li ix bé (SAURA 1884)

Variants i sinònims: Al cap d'una hora, Déu vos guard (PÀMIES 1997).

Equivalents:

• Al cabo de Dios os salve [ES] (PÀMIES 1997a)
• Después de mucho tiempo [ES] (PÀMIES 1997a)

Variants i sinònims:

• Un ull a l'hort (o al camp) i l'altre a la vinya (PÀMIES 1997)
• Un ull a la feina i l'altre a la porta (PÀMIES 1997)
• Un ull al gat i l'altre al plat (PÀMIES 1997)
  

Variants i sinònims:

• Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos» (PÀMIES 1997)
  
• V. No et treguis un ull per matar el del veí
  
• Treure's un ull perquè un altre se'n tregui dos (o perquè un altre quedi cec)

• El envidioso, por verte ciego, se saltaría un ojo [ES] (PÀMIES 1997)
• Por sacar tú al otro dos, te quieres sacar tú un ojo [ES] (PÀMIES 1997)

• No és convenient buscar el mal als altres, si també ens perjudica a nosaltres (PÀMIES 1997).
• Hi ha gent que, per causar un mal a un altre, són capaços de perjudicar-se (PÀMIES 1997)

Variants i sinònims:

• Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze (PONS LLUCH 1993)
  
• V. Secret de tres no és bo per res
• V. Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú

Variants i sinònims:

• Uns tenen la fama i els altres carden la llana (CONCA 1988)
• Uns tenen sa fama, i altres carden sa llana (PONS LLUCH 1993)

• Unos crían la fama y otros cardan la lana [ES]
• Unos tienen la fama y otros cardan la lana [ES] (PONS LLUCH 1993)