Refranyer català-castellà

Variants i sinònims: Vent marçal, fort temporal (AMADES 1951) - (TREPAT 1995) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Viento de marzo, temporalazo [ES].

Variants i sinònims:

• Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable. Pel maig hi haurà floració, pel juny, alguna tronada, al juliol farà calor i a l'agost, forta secada. Setembre serà mig sec, i l'octubre, mig mullat, al novembre farà fred i al desembre, vent gelat (BATLLORI 1997)
• Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós (FARRÀS 1998)
  
• Gener, gelat; febrer, amarat; març, ventós; abril, aigolós; maig, humit: vet aquí (o fan) un pagès ric (PARÉS 1999)

Variants i sinònims:

• Cadascú cull el que sembra (SAURA 1884)
• Conforme sembrareu, collireu (SAURA 1884)
  
• V. El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú
• V. Qui sembra vents, recull tempestats

Variants i sinònims:

• Tant com en plou, el vent n'eixuga (SAURA 1884)
• Tant pagat, tant servit (SAURA 1884)

Variants i sinònims:

• Caçador i pescador, o fam, o fred o calor (SAURA 1884)
  
• V. Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
• V. Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Variants i sinònims:

• A posta de sol cel rogent assenyala pluja o vent (AMAT 1636) - (FARNÉS 1992)
• Aurora, pluja o vent (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
• Aurora o cel rogent, o pluja o vent (SAURA 1884)
• Cel roent, pluja o vent (FARNÉS 1992)
• Cel rogenc, pluja o vent (PEPRATX 1880) - (FARNÉS 1992)
  
• Cel rogent a sol ixent, si no és pluja serà vent (SAURA 1884)
• Cel rogent a tots costats, pluja o vent aparellats (SAURA 1884)
• Cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí (SAURA 1884)
• Cel rogent, pluja o vent (DLC 1864) - (NDLC 1866) - (LLAGOSTERA 1883) - (SAURA 1884) - (CORTILS 1886) - (LABÈRNIA 1888) - (FONT 1900) - (ALADERN 1904) - (ESTEVE 1907) - (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
• Cel rogent, pluja o vent o molt mal temps (SAURA 1884) - (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
• Cel rogent, senyal de fred (SAURA 1884)
• Com lo cel està roig senyal és de tempesta (FARNÉS 1992)
• Demà tindrem pluja o vent presentant-se el cel rogent (FARNÉS 1992)
• Sol rogent, pluja o vent (AMADES 1930) - (FARNÉS 1992)

• Arreboles a todos cabos, tiempo de diablos [ES] (SBARBI 1872) - (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles a todos cabos tiempo de los tiempos [ES] (NÚÑEZ 1555) - (FARNÉS 1992)
  
• Arreboles al oriente, agua amaneciente [ES] (SBARBI 1872) - (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles de Aragón, a la noche (con) agua son [ES] (SBARBI 1872) - (BARTRINA 1881) - (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
  
• Arreboles de la mañana, a la noche son agua [ES] (SAURA 1884)
• Arreboles de la mañana a la noche son agua, y arreboles de la noche, a la mañana son soles [ES] (NÚÑEZ 1555) - (SBARBI 1872) - (FARNÉS 1992)
  
• Arreboles de la noche por la mañana son soles [ES] (BARTRINA 1881) - (FARNÉS 1992)
  
• Arreboles de Portugal a la mañana sol serán [ES] (SBARBI 1872) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles en Castilla, viejas a la cocina [ES] (BARTRINA 1881) - (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles en Castilla, viejas a la cocina; y arreboles en Portugal, viejas a solejar [ES] (SBARBI 1872) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles por la tarde o lluvia o aire [ES] (BARTRINA 1881) - (FARNÉS 1992)
• Aurora rubia, o viento o lluvia [ES] (SAURA 1884) - (LABÈRNIA 1888) - (FARNÉS 1992)
• Aurora rubia, viento o pluvia [ES] (NÚÑEZ 1555) - (YRIARTE 1774) - (FARNÉS 1992)
  
• Bromes arroges, vent o ploges [ARAN]
• Candilazo al anochecer, agua al amanecer [ES] (FARNÉS 1992)
• Fulgor ubique rubens mox horrida tempora signat [LL] (FARNÉS 1992)
• Louno roujo con vent de boujo [OC] (GOMIS 1884) - (FARNÉS 1992)
• Red sky in the morning, sailors take warning; red sky at night, sailors’ delight [EN] (Rodamots 2010)
• Vel ventos Aurora vehit rubicunda, vel imbres [LL] (YRIARTE 1774) - (FARNÉS 1992)
  

• Quan hi ha rojor per tot arreu és senyal de mal temps.
• Quan a la tarda hi ha núvols ferits pel raig del sol a la banda d'orient i són de color vermell, indiquen que plourà al dematí (SBARBI 1872).
• També es pot dir en sentit figurat d'alguna persona que demostri enuig, significant que hi ha canvi dolent en ella (ALADERN 1904).
• Quan al sortir el sol se li posa al davant un núvol estrat i llarg de color negrenc i com travessant-lo és símptoma de pluja forta i persistent... i el mateix presagi se li atribueix quan al néixer presenta un color viu de foc, com si estés inflamat. Quan a la posta es presenta també el disc solar i les nuvolades l'envolten d'un color vermell pujat com si tot plegat fos una foguera, és indici de fortes ventades a la nit o de pluja a la matinada (AMADES 1930).

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. 
• RodaMots, cada dia un mot (1999-2010): s.v. Cel rogent, pluja o vent, del dimarts, 19 d'octubre de 2010.

Variants i sinònims: Segons lo vent, les veles (SAURA 1884).

Equivalents: A buen viento, buen tiento [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Variants i sinònims:

• V. Caçador o pescador, o fam, o fred o calor
  
• Es pescador d'ham a ca seva hi sol dur fam (PONS LLUCH 1993)
• V. Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
• Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament
  
• Pescador de canya perd més que no guanya (PONS LLUCH 1993)
• Pescador de canyeta duu prima sa panxeta (PONS LLUCH 1993)

• Cacera y pesquera, a la vejez, piojera (PONS LLUCH 1993)
• Pescador de río y molinero de viento, mala olla y peor testamento [ES] (PONS LLUCH 1993).

• Explicació: Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen ser molt pobres (PONS LLUCH 1993).
• Oficis mal remunerats (PONS LLUCH 1993).

Variants i sinònims: Ses grenyades duen vent (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Las turbonadas traen viento [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Aspecte específic de l'atmosfera que anuncia grenyala: vent, aigua i fred (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Variants i sinònims:

• V. Caçador o pescador, o fam, o fred o calor
• Es caçador i es pescador amb es sau són coneixedors (PONS LLUCH 1993)
  
• V. Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Variants i sinònims:

• V. Conforme sembrareu, collireu
• Qui sembra vents, recull tempestats (CONCA 1988)
• Qui sembra vicis, recull prejudicis (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Sembra vents i colliràs tempestats (MILLÀ 1965)

• El que siembra vientos recoge tempestades [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• He who sows the wind shall reap the whirlwind (Trad.: Qui sembra vent recollirà fiblons) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui sème mauvaise graine n'arrivera pas à faucheur (Trad.: Qui sembra mal gra no arribarà a segador) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quien siembra vientos, recoge tempestades [ES].

Variants i sinònims:

• El que s'escriu, dura; el que es diu, ningú l'atura (MILLÀ 1965)
• Les paraules es perden al vent (BALBASTRE 1977)
  
• Les paraules se les endu el vent (MILLÀ 1965)

Variants i sinònims:

• A enemic que fuig, pont de plata
• Al'enemic que fugi, pont de plata
• Al'enemic que fuig, li has de fer un pont d'or i de plata
• A l'enemic que fuig, pont de plata (FARNÉS 1992)
• Amb mi no comptis (MIRAVITLLES 1989)
• arregla-ho com et dicti la consciència (MIRAVITLLES 1989)
• Bon vent! (BALBASTRE 1977) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (PONS LLUCH 1993)
• Bon vent [i barca nova]! (POMARES 1997)
• Bon vent i barca nova (PERRAMON 1979) - (BLANC 1983) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (MIRAVITLLES 1989) - (MORET 1995) - (PARÉS 1999)
• Bon vent i barca nova! (SAURA 1884) - (FERRET 1968) - (BALBASTRE 1977) (CONCA 1993)
• Bon vent i oratge, i mar per córrer (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
  
• El rei és mort, visca el rei (GIMENO 1989)
• Fes el que vulguis (MIRAVITLLES 1989)
• Fes el que et sembli (MIRAVITLLES 1989)
• Mira com ho fas (MIRAVITLLES 1989)
• No val la pena (MIRAVITLLES 1989)
• Pensa-ho bé (MIRAVITLLES 1989)
• Per tu faràs! (MIRAVITLLES 1989)
• Tu mateix! (MIRAVITLLES 1989)
• Surte'n com puguis (MIRAVITLLES 1989)
• Va per tu el pollastre (MIRAVITLLES 1989)
• Vés-te'n a fer punyetes
• Vés-te'n, Anton, que el qui es queda ja es compon (GIMENO 1989)

• A enemigo que huye puente de plata [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• ¡Allà tú! (MIRAVITLLES 1989)
• ¡Peñas y buen tiempo! [ES] (BALBASTRE 1977)
  

• Expressió de comiat a una persona o cosa que no ens sap gens de greu que marxi o que es perdi (FERRET 1968).
• Comiat d'algú poc agradós (PERRAMON 1979).
• Es diu al qui anuncia que se'n va, o a qui ja se n'ha anat, per indicar que no ens dolem de la seva absència; evidentment són sentències d'origen mariner. Amb freqüència s'abrevien i sols es diu «Bon vent!» (PONS LLUCH 1993).
• Expressió per despatxar algú o alguna cosa amb un punt de despit (MORET 1995).
• Es diuen d'una persona que ha marxat, o d'un fet passat, dels quals no volem doldre'ns (PARÉS 1999).
• Engegar a passeig.
• Expressió de comiat a una persona o cosa que no ens sap gens de greu que marxi o es perdi.
• Vés-te'n a fer punyetes.

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.